Passa al contingut principal

BIOMEDICINA: LA SALUT I LA MALALTIA

1. CONCEPTE DE SALUT


En el passat, el terme salut s'associava amb l'absència de malaltia. Una persona estava sana quan no patia cap malaltia. Llavors, les malalties eren freqüents a causa del desconeixement d'hàbits saludables, de la falta d'higiene i de les limitacions de la medicina. Si no provocaven la mort, deixaven seqüeles de per vida i sovint els malalts quedaven incapacitats per portar una vida normal.

Actualment,  l'Organització Mundial de la Salut (OMS), defineix la salut com l'estat de complet benestar físic, mental i social, i no tan sols l'absència d'afeccions o malalties.



Segons la definició, és tan necessari el benestar mental com el físic, i també influeix l'entorn en l'estat de salut.

2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA SALUT

La salut de les persones depèn dels factors següents:


Les característiques físiques i mentals de cada persona. Algunes persones són més susceptibles que d'altres a patir determinats trastorns, la genètica té un paper important en algunes malalties.

L'estil de vida. Hàbits saludables, com seguir una dieta equilibrada, la higiene personal diària, practicar algun esport, alternar treball i descans, dormir les hores suficients, evitar substàncies nocives, com l'alcohol, el tabac i les drogues, ajuden a mantenir un bon estat de salut.
 

El sistema d'assistència sanitària. Un sistema d'assistència sanitària pot prevenir i pal·liar molt problemes sanitaris. La qualitat del sistema (nombre de metges, de centres sanitaris, medicaments, tecnologia disponible...), la cobertura i la gratuïtat són factors que influeixen en la salut.



L'entorn social. La societat en la que vivim ens proporciona els mitjans per a desenvolupar les nostres capacitats, estudiar, treballar, etc. Però de vegades, també podem sentir-nos pressionats, la qual cosa repercuteix en la salut. Per exemple, tenir problemes amb els estudis o amb els companys ens pot causar decaïment, l'atur, els problemes econòmics, etc.


El medi ambient. La qualitat de l'ambient en que viu la persona també influeix en la salut; la contaminació de l'aire, l'aigua i el sòl, la presència de microorganismes patògens, la presència de radiacions i camps electromagnètics (radio, TV, mòbils), el soroll, etc.




3. LA MALALTIA

La malaltia és l'alteració lleu o greu del funcionament del nostre organisme.

En els països més desenvolupats existeix, en general, una bona infraestructura sanitària, però les malalties associades a la vida sedentària són un greu problema. En els països menys desenvolupats, on la qualitat de vida és molt inferior a la d' Europa o Amèrica del Nord, no hi ha una assistència sanitària suficient per atendre la població.
Les malalties i els trastorns es poden originar tant per causes externes com internes al nostre organisme. Així, el mal de cap pot tenir diferents orígens, com ara no dormir les hores suficients, estar en tensió per algun problema o patir un tumor.
Com ja saps, per a dur a terme les funcions vitals, és necessari que tots els òrgans, sistemes i aparells del nostre cos funcionin coordinadament. Per aquesta raó, una malaltia que afecti un òrgan pot tenir conseqüències sobre el funcionament de tot l'organisme. Per exemple, el mal funcionament dels ronyons fa que la sang no es depuri correctament, la qual cosa perjudica la resta dels òrgans del cos.
Quan ens posem malalts presentem uns símptomes característics de l'afecció que patim (dolor, mucositats, cansament...) així com certes alteracions (inflamació, variacions en les analítiques de sang i i orina...) que els metges utilitzen per determinar la malaltia de que es tracti.

Font: Santillana

Un dels criteris que es fa servir per classificar les malalties i així poder estudiar-les millor, és segons si es poden contagiar o no.



Les malalties infeccioses són les causades per bacteris, fongs microscòpics, protozous i virus. Es caracteritzen perquè són transmissibles, és a dir, poden passar d'una persona malalta a una persona sana. La grip i la sida en són exemples.

Les malalties no infeccioses són aquelles la causa de les quals no són els microorganismes patògens per la qual cosa no són transmissibles. En són exemples el càncer, les malalties cardiovasculars o la diabetis.

LES MALALTIES INFECCIOSES

Quan el nostre organisme és envaït per fongs, protozous, bacteris o virus, i aquests es reprodueixen fins a assolir un nombre capaç de causar-nos un perjudici, diem que hem contret una malaltia infecciosa. Els microorganismes causants de malalties s'anomenen patògens.

Microorganismes patògens

 Vies de transmissió de les infeccions


Els microorganismes patògens poden arribar a una persona sana per diversos mitjans:

  • A través de l'aire quan una persona infectada parla, tus o estornuda a prop. Així ens podem contagiar del virus de la grip o del constipat comú.
  • Per contacte físic directe entre una persona infectada i una de sana, a través de ferides de la pell o via sexual. Les malalties que es contagien a través d'una relació sexual reben el nom de malalties de transmissió sexual (MTS), en són exemples la candidiasi i la sida.
  • Per mitjà d'algun objecte contaminat, com ara una tovallola, un got, un cobert, una xeringa, particules de terra, etc. Per exemple, el bacteri causant del tètanus, Clostridium tetani, que viu al terra i també sobre metalls oxidats, s'introdueix al cos de les persones a traves de ferides que entren en contacte amb terra o amb algun objecte oxidat com un clau.
  • A través de l'aigua o d'aliments contaminats. Els bacteris del còlera o la salmonel·losi es poden transmetre d'aquesta manera.
  • Per animals transmissors portadors del patogen. La majoria són insectes, que introdueixen el microorganisme a través d'una picadura. En són exemples la malària, produïda per un protozou, Plamodium, i transmesa a l'ésser humà per la picadura del mosquit Anopheles; o la malaltia de la son, causada per un altre protozou, el Trypanosoma i transmesa per la mosca tse-tse.
La prevenció de les malalties infeccioses
Les malalties infeccioses constitueixen un risc important en la nostra salut. A fi de reduir la freqüència d'aparició de les infeccions i evitar les més greus, convé adoptar uns hàbits de vida saludables i seguir un programa de vacunació. Alguns dels hàbits que hauriem de seguir són:

Tenir cura de la higiene corporal: dutxar-se una vegada al dia per eliminar la suor i les cèl·lules mortes de la pell, canviar-se la roba interior i els mitjons cada dia, rentar-se les dents diversos cops al dia.

Cuidar, netejar i desinfectar bé les ferides.


Evitar les esgarrapades, les mossegades d'animals i les picades d'insectes.

Rentarse les mans abans de menjar o de preparar qualsevol aliment. Beure aigua potable i consumir aliments acabats de cuinar o conservats a la nevera.




Evitar el contacte proper amb persones que tinguin malalties transmissibles, com ara la grip.



La vacunació és un mètode preventiu molt eficaç en la lluita contra les malalties infeccioses.




 El tractament de les malalties infeccioses
Cada tipus de malaltia infecciosa té un tractament diferent.
Les malalties provocades per fongs es tracten amb fungicides, que són substàncies que s'apliquen directament sobre la zona infectada i que produeixen la mort del fong causant de la malaltia.

Fong

Les malalties provocades per bacteris es tracten amb antibiòtics, que són substàncies que produeixen la mort dels bacteris o impedeixen la seva proliferació. Alguns antibiòtics s'apliquen directament sobre les zones infectades, altres s'ingereixen o s'injecten per fer-los arribar als òrgans o teixits interns. Els antibiòtics no serveixen per curar malalties provocades per virus ja que no hi poden actuar sobre ells.


Amb l'ús generalitzat dels antibiòtics, apareixen bacteris que hi són resistents. Per evitar-ho, el tractament ha d'assegurar la destrucció de tots els bacteris i només s'han de prendre per indicació del metge.
Les malalties causades per protozous es combaten amb substàncies químiques específiques per eliminar el protozou infectant.
Les malalties ocasionades per virus es curen amb els anticossos que produeix el nostre propi organisme, capaços de neutralitzar el virus concret. En la majoria dels casos n'hi ha prou en esperar uns dies perquè el sistema immunitari produeixi els anticossos i elimini la infecció. En algunes infeccions greus es pot injectar directament un sèrum amb els anticossos específics per a un virus concret o per a una toxina bacteriana concreta.



Virus





 


LES MALALTIES NO INFECCIOSES

Les malalties no infeccioses es deuen a l'alteració d'alguns dels teixits o dels òrgans del cos que provoca el seu mal funcionament. No es poden contagiar.
En funció de les seves causes, se'n distingeixen diversos grups:
  • Malalties genètiques: causades per alteracions del material genètic. S'hereten dels progenitors. Poden estar presentes en el naixement (congènites) o manifestar-se més tard. En són exemples la síndrome de Down, l'hemofília i el daltonisme.
  • Malalties traumàtiques o traumatismes: causades per cops produïts en accidents de trànsit, accidents domèstics, esportius, etc. que provoquen ferides o fractures. Per exemple la fractura d'un os.
  • Malalties degeneratives: són degudes a la mort progressiva de les cèl·lules d'un determinat òrgan. Per exemple, l'artrosi, que consisteix en la destrucció de les cèl·lules que formen els cartílags de les articulacions i la malaltia d' Alzheimer, que produeix la mort gradual de les neurones del cervell.
  • Malalties autoimmunes: Són aquelles que es deuen a una anomalia del sistema immunològic de la persona, que fa que reconegui com estranyes les seves molècules, atacant-les i destruint els propis teixits i òrgans. En són exemples l'artritis reumatoide, l'escleròsi múltiple i la diabetis mellitus.
  • Malalties carencials: causades pel dèficit d'uns nutrients determinats, com ara vitamines, minerals i proteïnes. L'escorbut, l'anèmia i el raquitisme són exemples d'aquest tipus de malalties.
  • Malalties neoplàsiques: en alguns casos, les cèl·lules comencen a reproduir-se en excés i originen tumors i càncers.
  • Malalties metabòliques: degudes a defectes en el metabolisme, com la producció insuficient d'alguna hormona, la incapacitat d'assimilar certs nutrients, etc. En són exemples la diabetis i la intolerància a la lactosa.
En la nostra societat hi ha dos grans grups de malalties que provoquen la mort prematura de moltes persones: el càncer, que afecta òrgans molt diversos i persones de totes les edats i les malalties cardiovasculars, és a dir, les que afecten el cor i els vasos sanguinis !!!

Els tumors i el càncer

Les cèl·lules que formen part dels teixits viuen i es divideixen durant un temps i, finalment, moren.
De vegades, algunes cèl·lules es transformen i el seu ritme de divisió s'accelera per sobre dels nivells normals, per aquest motiu, es divideixen de forma accelerada, desorganitzada i incontrolada, i envaeixen l'espai d'altres cèl·lules, amb la qual cosa es forma un tumor.
Un tumor és un teixit format per cèl·lules que proliferen d'una manera incontrolada.
Quan les cèl·lules d'un tumor envaeixen teixits i òrgans veïns, alterant-ne el seu funcionament es parla de tumor maligne o càncer. L'extensió de les cèl·lules canceroses, via sanguínia, a altres zones de l'organisme es coneix com a metàstasi. Aquesta proliferació cel·lular és la que, sovint, posa en perill la vida de la persona que la pateix.
Els agents carcinògens són factors que poden transformar una cèl·lula normal en cancerosa. El tabac, l'exposició a diferents tipus de radiació com les radiacions ultraviolades del Sol i la dieta desequilibrada són agents carcinògens.
Un estil de vida saludable, evitant els agent carcinògens, ajuda a prevenir la formació de tumors malignes.

Les malalties cardiovasculars

Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort en els països d' Europa i Amèrica del Nord. Tot i que, en general, aquestes malalties afecten la població adulta, les causes dels problemes cardiovasculars es deuen a mals hàbits de salut que s'adquireixen en la joventut, com per exemple, una dieta poc variada i amb excés de greixos, una vida sedentària sense practicar exercici i el consum del tabac.

DISSECCIÓ D'UNA CUIXA DE POLLASTRE









DESMUNTANT ELS MITES ALIMENTARIS

Després de llegir i comentar la següent presentació, elabora un informe que ens expliqui quins són els mites alimentaris que s'han desmuntat i per què.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

GEOLOGIA: La Deriva Continental - Alfred Wegener

Planeta Terra Per començar a entendre el funcionament i el canvi d' aspecte del nostre planeta mireu el següent documental sobre l' ORIGEN DE LA TERRA HELIOVIEWER : La web de SOL Wegener va proposar la teoria de la deriva continental a principi del segle XX basant-se en diferents proves. Si bé al començament la seva proposta no va ser gaire acceptada, avui en dia no hi ha dubte que els continents han anat canviant de posició al llarg de la història de la Terra. PROVES GEOGRÀFIQUES  Wegener va sospitar que els continents podrien haver estat units en temps passats en observar una gran coincidència entre la forma de les costes dels continents, especialment entre Sud-Amèrica i Àfrica. Si en el passat aquests continents haguessin estat units formant només un (Pangea), és lògic que els fragments encaixin. La coincidència és encara més gran si es tenen en compte no les costes actuals, sinó els límits de les plataformes continentals. PROVES PALEONTOLÒGIQU