Passa al contingut principal

MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL (MTS): Simulant la transmissió de la SIDA

La SIDA (síndrome d’immunodeficiència adquirida) és una malaltia de transmissió sexual (MTS), que s’encomana a través de les relacions sexuals, a través de la sang i durant l’embaràs. És una malaltia provocada pel virus VIH (virus d’immunodeficiència humana) 

que origina una baixada de la resposta immunitària, per tant una persona 
que pateix la SIDA no és capaç de combatre de forma eficient una infecció que per a una altra persona no comportaria cap mena de perill.
En aquesta pràctica simularem la transmissió del virus de la SIDA en una població.

OBJECTIUS
  • Simular el contagi d'una malaltia infecciosa en un grup de persones a partir d'un SEROPOSITIU (SIDA)
  • Deduir la identitat de la persona seropositiva.
  • Determinar la ruta de transmissió del virus a través de les persones del grup.
  • Quantificar l'augment de la incidència de persones infectades dintre del grup. 
MATERIAL
  • Gradeta de tubs d'assaig.
  • Dos tubs d'assaig per persona (P) i (C)
  • Pipetes Pasteur
  • Solució transparent d'Hidròxid de Sodi al 0,1%
  • Fenolftaleïna (Indicador)
PROCEDIMENT
  1. Agafa una gradeta preparada que conté dos tubs d'assaig un P i l'altre C amb 5mL d'un líquid transparent que representa un fluid del teu cos (sang, semen,...). Amb el tub (P) faràs l'intercanvi de fluids amb els teus companys/es  i l'altre l'has de reservar com a control (C). 
  2. Quan es digui (el professor) busca un company o una companya, amb la teva pipeta Pasteur aspira 1mL del teu fluid del tub (C) i l'introdueixes en el seu tub (P).
  3. Omple la taula següent amb el teu nom i el nom de la persona amb la que has intercanviat el fluids la primera vegada.

 

Contacte 1

Contacte 2

Contacte 3

 

Nom:

 

 

 

 



Repeteix el mateix procediment per segona vegada amb una company/a diferent. Apunta el seu nom a la taula.

Repeteix el mateix procediment per tercera vegada amb una company/a diferent. Apunta el seu nom a la taula.

  • Afegeix una gota de la solució de l'indicador (Fenolftaleïna) amb la pipeta Pasteur especial per a aquesta solució per revelar si la teva solució (P) està infectada o no.
Les solucions infectades són rosa i les no infectades no canvien de color.

  • Si ets una de les persones infectades omple el quadre de la pissarra amb les teves dades (el teu nom i les dels teus contactes en ordre)

Còpia el resultat de tot el grup a la taula següent:

 

Persones infectades

Contactes

 

 

1

 

2

3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


  • Elimina de les llistes de contactes les persones no infectades.

a) Quina ruta ha seguit el contagi?



b) Observa el resultat del primer contacte. Hi ha dues persones seropositives. quin dels dos ho era originalment?

Per determinar la font de contagi, el professor afegirà indicador a cadascun dels tubs (C) control.

QÜESTIONS A DISCUTIR
  1. Quin és el nombre màxim "d'infectats" que podríem trobar? Per quina raó el nombre que hi ha és menor?
  2. Com variaria el resultat si s'haguessin permès tots els contactes possibles en un temps determinat?
  3. Quantes persones hi havia "infectades" abans de començar la simulació?
  4. Quants s'han infectat en el primer contacte?
  5. Quantes amb el segon contacte?
  6. Finalment, quants alumnes infectats hi ha?
  7. Què vol dir ser SEROPOSITIU? Una persona Seropositiva pateix la malaltia?
  8. Qui o quins d'aquests fluids de l'organisme NO poden transmetre el virus ViH en quantitat suficient per contagiar altra persona?

Saliva

Sang

Orina

Llet materna

Llàgrimes

Semen

Líquid Preejaculatori


Agraïments CEDC.ARC



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

GEOLOGIA: La Deriva Continental - Alfred Wegener

Planeta Terra Per començar a entendre el funcionament i el canvi d' aspecte del nostre planeta mireu el següent documental sobre l' ORIGEN DE LA TERRA HELIOVIEWER : La web de SOL Wegener va proposar la teoria de la deriva continental a principi del segle XX basant-se en diferents proves. Si bé al començament la seva proposta no va ser gaire acceptada, avui en dia no hi ha dubte que els continents han anat canviant de posició al llarg de la història de la Terra. PROVES GEOGRÀFIQUES  Wegener va sospitar que els continents podrien haver estat units en temps passats en observar una gran coincidència entre la forma de les costes dels continents, especialment entre Sud-Amèrica i Àfrica. Si en el passat aquests continents haguessin estat units formant només un (Pangea), és lògic que els fragments encaixin. La coincidència és encara més gran si es tenen en compte no les costes actuals, sinó els límits de les plataformes continentals. PROVES PALEONTOLÒGIQU