CIÈNCIES DE LA NATURALESA

FORMULACIÓ INORGÀNICA Per aprendre a formular i a anomenar els compostos inorgànics, és imprescindible identificar els elements amb el seu símbol químic, a partir de la taula periòdica. A cada element d’un compost determinat se li assigna un nombre, anomenat nombre d’oxidació , que indica la quantitat d’electrons que l’àtom de l’element ha guanyat o ha perdut en aquest compost. El nombre d’oxidació va precedit del signe + si l’àtom ha perdut electrons i del signe - si n’ha guanyat. Regles per determinar el nombre d’oxidació: El nombre d’oxidació d’un element lliure és sempre zero. Per exemple, el nombre d’oxidació del fluor (F 2 ), del Hidrogen (H 2 ), del Oxigen (O 2 ), del clor (Cl 2 ) i del coure (Cu) és zero.   El nombre d’oxidació d’un ió monoatòmic és igual a la seva càrrega. Per exemple, el nombre d’oxidació del Br - és -1 i el del ió ferro (III) Fe 3+ és +3.    El nombre d’oxidació de l’oxigen és -2, excepte en els peròxids (com l’aigua oxigenada H 2 O

Microscopi Electrònic Objectius: Aprendre a diferenciar imatges obtingudes amb els diferents tipus de microscòpia electrónica Interpretar micrografies de microscòpia electrónica de transmissió (TEM) i de rastreig (SEM). Aprendre a calcular mesures reals de diverses estructures i els augments de micrografies obtingudes amb un microscopi electrònic. INTRODUCCIÓ Un problema  fonamental de la microscòpia òptica és el poder de resolució. Res més petit de 0,2 µm pot ser clarement vist al micrsoscopi òptic.  Les membranes cel·lulars i moltes estructures cel·lulars són , de fet, més petites. Fa uns  80 anys els biòlegs es van adonar que si substituien la llum visible (fotons) per electrons, com a “font d’ il·luminació” d’ un microscopi , el seu límit de resolució podía ser 100.000 vegades més petit que el d’ un microscopi òptic normal, ja que els electrons accelerats a través d’una diferència de potencial de 60.000 Volts tenen una longitud d’ ona de 0,005 nm ( 100.000