Passa al contingut principal

MESCLES HOMOGÈNIES I HETEROGÈNIES: ELABORACIÓ D' UN PERFUM

De quina manera podem elaborar un perfum casolà? Ho podem fer amb flors seques o amb espècies.

Aquí teniu dues maneres de fer-ho.

Amb flors seques:

De primer hem d’elaborar l’oli essencial: per ferho, tallarem flors fresques i les col·locarem en un recipient de vidre juntament amb les tiges, i hi afegirem alcohol de 60º o 90º fins a cobrir-les per complet. Haurem de deixar que l’alcohol s’evapori lentament.

Una vegada eliminat per complet, es retiraran les restes vegetals i es veurà com en el fons s’ha format una barreja fosca, que no és res més que l’oli que la planta ha desprès. A aquesta barreja, hi afegirem una mica d’oli de gira-sol o d’ametlles, i ho remenarem amb un utensili de fusta fins que les dues substàncies quedin completament barrejades.

El segon pas és elaborar el perfum. Barrejarem en un recipient unes 25 gotes de l’oli essencial amb uns 60 cc d’alcohol (de farmàcia), i deixarem reposar la barreja almenys dos dies en un lloc fosc. Passat aquest temps, hi afegirem dues cullerades d’aigua destil·lada i ho colarem tot amb un filtre de cafè per passar-ho al recipient definitiu.
Ja tenim llest el nostre perfum... Un bon nom per a la fragància podria ser el d' una persona estimada.

Amb espècies: En aquest cas utilitzarem "clau".

Clau

Materials

  • Flascó petit amb tapa.
  • Alcohol etílic.
  • 15 claus sencers (espècie aromàtica).

Flascó de vidre amb tap


Procediment

  1. Col·loca els claus sencers al flascó.
  2. Omple el flascó fins a la meitat amb alcohol.
  3. Col·loca la tapa i deixa reposar el flascó durant set dies.
  4. Posa’t unes quantes gotes d’alcohol al teu canell.
  5. Deixa evaporar durant uns segons l’alcohol i ara olora el canell.

 Què és el que passa? Es forma una mescla homogènia.

L’alcohol es dissol amb l’oli aromàtic que contenen els claus. L’aroma de l’oli queda sobre la pell quan s’evapora l’alcohol. Els perfums s’elaboren dissolent en alcohol els olis de les flors i altres espècies aromàtiques.

A més de classificar la matèria segons el seu estat físic, també es pot classificar segons el nombre de substàncies que la componen:

1- SUBSTÀNCIES PURES.

- Formades per una classe de substància. Poden ser:

  •  -Elements. Substàncies que no es poden descompondre en altres de més senzilles. Ex: ferro, calci, oxigen, ...
  •  -Compostos. Substàncies que es poden descompondre en altres de més senzilles. Ex: descomposició d’aigua pura mitjançant electròlisis en hidrogen i oxigen.
- Tenen les mateixes propietats físiques i químiques en tota la seva massa, ja que les partícules que les formen son totes iguals.

- Tenen propietats característiques (densitat, color, Tª fusió i Tª ebullició,...) perfectament definides que ens serveixen per identificar una substància pura i distingir-la d’una altra.

2. MESCLES.

- Formades per la barreja de dos o més components.

- Quan les substàncies pures es barregen, conserven les seves propietats característiques però confereixen al conjunt de la mescla unes propietats diferents.

- Les propietats de la mescla depenen de la proporció en que es troben cadascuna de les substàncies.

-Es classifiquen es dos tipus:
  • Mescla homogènia. No s’observen a simple vista ni amb ajut d’un microscopi òptic els components que la formen: aspecte homogeni. Tenen la mateixa composició i les mateixes propietats en tots els punts de la seva massa.
Les mescles homogènies estables s’anomenen solucions.

Ex: aire: solució gasosa formada per nitrogen, oxigen i petites quantitats d’altres gasos; aigua de mar: solució líquida formada per aigua, clorur de sodi (NaCl = sal se cuina) i altres sals; acer: solució sòlida de ferro i carboni.

Acer
  • Mescla heterogènia. Els seus components es poden observar a simple vista o amb ajut d’un microscopi òptic: no presenten aspecte homogeni. Ex: granit
Granit
Dintre d’aquest tipus de mescla també s’inclouen dos tipus de mescles molt particulars:

     • Les dispersions. Mescles formades per un sòlid dispers en un líquid que a simple vista presenten un aspecte homogeni, però que si les deixem reposar durant un temps, les partícules sòlides precipiten al fons del recipient. Ex: mescla de fang i aigua.

Dispersió: Vas de llet amb Cacau
     • Col•loides. Són mescles que tenen un aspecte uniforme i estable, es a dir, que no precipiten. No es poden filtrar amb un filtre ordinari ni es poden veure els component que el formen amb un microscopi. Amb tot això semblaria que es tracta d’una solució, però no es així, ja que sí es poden separar amb un filtre especial de porus molt petit i són visibles els seus components amb un ultramicroscopi molt potent. Ex: maionesa, la gelatina, la llet,...

Maionesa
Gelatina

 


I)   CONCENTRACIÓ MOLAR DE LES DISSOLUCIONS. MOLARITAT

Una dissolució és una mescla homogènia de dues o més substàncies. La substància de la qual hi ha més proporció s’anomena dissolvent i la que n’hi ha menys proporció s’anomena solut ( del que n’hi pot haver més d’un).

Tant el dissolvent com el solut es poden trobar en qualsevol estat físic . L’ estat  de la dissolució coincideix amb l’ estat físic del dissolvent.


UD5 LES DISSOLUCIONS de Míriam Redondo Díaz

La concentració d’una dissolució indica la proporció de solut que hi ha a la mescla. És una mesura important per determinar quant de solut hi ha en una quantitat concreta de dissolució.

En el treball de laboratori és molt important expressar la concentració indicant la massa del solut en mols. La forma més freqüent per expressar la concentració és la molaritat.

La Molaritat (M) d’una dissolució indica els mols de solut per litre de dissolució.

S’ expressa en mol/Litre , s’abreuja M i es pronuncia Molar


 EXEMPLE









1) Quina és la Molaritat d’una dissolució que es prepara dissolent 5 g de CaCl, en aigua fins a un volum de 100 mL? Quina quantitat de solt hi ha en 15mL de dissolució? 

2) Volem preparar 250 mL d’una dissolució aquosa de Clorur de Calci 1,5 M. Calcula quina quantitat de solut necessites. Dades: M (Ca)=40 u , M (Cl)= 35 u. 

3) Calcula el volum de dissolució d’ Àcid Clorhídric 1,25 M que hem d’utilitzar per tenir 0,5 mol d’ Àcid? 

4) Quina quantitat de plata hi ha en 30mL de Nitrat de Plata ( AgNO3) 0,1M? 

5) Quin volum d’àcid sulfúric ( H2SO4) del 96% p/p i de densitat 1,84 g/mL es necessiten per preparar 500 mL d’una dissolució del 0,2 M ? 




























Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

GEOLOGIA: La Deriva Continental - Alfred Wegener

Planeta Terra Per començar a entendre el funcionament i el canvi d' aspecte del nostre planeta mireu el següent documental sobre l' ORIGEN DE LA TERRA HELIOVIEWER : La web de SOL Wegener va proposar la teoria de la deriva continental a principi del segle XX basant-se en diferents proves. Si bé al començament la seva proposta no va ser gaire acceptada, avui en dia no hi ha dubte que els continents han anat canviant de posició al llarg de la història de la Terra. PROVES GEOGRÀFIQUES  Wegener va sospitar que els continents podrien haver estat units en temps passats en observar una gran coincidència entre la forma de les costes dels continents, especialment entre Sud-Amèrica i Àfrica. Si en el passat aquests continents haguessin estat units formant només un (Pangea), és lògic que els fragments encaixin. La coincidència és encara més gran si es tenen en compte no les costes actuals, sinó els límits de les plataformes continentals. PROVES PALEONTOLÒGIQU