CIÈNCIES DE LA NATURALESA

Del 14 al 29 de novembre se celebrarà a Catalunya la 25a Setmana de la Ciència Durant la Setmana de la Ciència es portaran a terme tot un munt d’activitats de disseminació científica arreu del nostre territori. Jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics… tot un ventall de possibilitats al teu abast en una edició assenyalada en què fem 25 anys disseminant la ciència i la tecnologia. La situació excepcional viscuda amb motiu de la pandèmia de la COVID-19, fa que, com no podia ser d’una altra manera, la temàtica de l'SC'20 se centri en aquesta malaltia, la seva evolució global i l’estat de la recerca sobre el coronavirus SARS-CoV-2. La 25a Setmana de la Ciència tindrà també altres temes centrals d’idèntica rellevància, com són, d’una banda, l’Any Internacional de la Sanitat Vegetal de la UNESCO, i de l’altra, el centenari del naixement de diferents persones que han estat referents als respectius camps de coneixement. Són el filòleg i lingüista Anto

  INTRODUCCIÓ El conjunt de cromosomes d’un individu constitueix el Cariotip. L’any 1956 Tjio I Levau van demostrar que el cariotip humà està format per 46 cromosomes , o el que és el mateix, 23 parelles . Per estudiar els cromosomes humans es cultiven Limfòcits i mentre s’estan dividint es tracten amb colchicina, que para la mitosi a la Metafase, que és el millor moment per observar els cromosomes. Després es sotmeten a una dissolució hipotònica que infla les cèl·lules i dispersa els cromosomes, es tenyeix amb Orceïna Acètica i es fotografien amb el microscopi. Els cromosomes es diferencien per la seva mida  i per la seva forma: L’any 1960 un grup d’experts va decidir ordenar-los de mida més gran a més petita, i dins de la mateixa mida  per la posició del centròmer. Després es classifiquen en 7 grups designats per les lletres A i G. Un Idiograma és la representació esquemàtica de la mida, forma i patró de bandes de tot el cromosoma, els cromosomes es situen alineats pel centròmer

FA UNS 65 MILIONS D'ANYS... Els dinosaures, els pterosaures voladors, els ictiosaures i molts altres rèptils mesozoics van desaparèixer al final del Cretaci, fa 65 milions d'anys En aquesta mateixa època també es van extingir nombrosos grups d' invertebrats marins, com ara els ammonits ( cefalòpodes amb closca que van poblar els mars mesozoics), alguns bivalves i , sobretot, organismes microscòpics que formaven el p làncton marí. Es creu que l' extinció dels vertebrats fou un procés gradual. Per exemple, els ictiosaures s' havien extingit abans del final del Cretaci i els pterosaures i els dinosaures estaven disminuint cap al final d' aquest període. Sembla que aquests fets demostren que s'estava produint un canvi climàtic gradual a escala mundial. Impacte d'un meteorit Hi ha diverses teories que expliquen aquestes extincions massives. Un grup de científics considera que va ser per un canvi climàtic provocat, probablement, per un augme

La sexualitat és una part integrant de la personalitat de l’individu, la qual es desenvolupa progressivament al llarg de la vida. La sexualitat no es només una necessitat fisiològica, sinó també la capacitat d’homes i dones per comunicar-se i expressar-se, i obtenir i donar plaer a través del sexe.  Sexualitat i afectivitat constitueixen conjuntament, en el procés de creixement de l’individu, una àrea d’aprenentatges útils: capacitat d’estimar i ser estimat, d’intimitat, de tendresa, etc. Tenint en compte la importància de la sexualitat i l’afectivitat en l’individu, és indispensable l’educació sexual i afectiva per a un desenvolupament complet dels joves.  Penso que és important que els alumnes puguin conèixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos i les conseqüències dels actes i les decisions personals per a la salut individual i col·lectiva, i valorar els beneficis que comporta mantenir uns bons hàbits de salut. És important dissenyar activit

Rata Talp-Nua Aquest animalet és un exemple ,entre molts d’altres, del que pot fer l’evolució per garantir la supervivència d’una espècie i del que és una adaptació extrema d’un ésser viu al medi on habita. La rata-talp nua (Heterocephalus glaber) és una bestiola de l’est africà que viu sota terra, cosa que explica la grandària de les seves dents davanteres, especialitzades en excavar els túnels que habita. A part de ser de les criatures més lletges que heu vist mai, la rata-talp nua té altres característiques insòlites.   Hàbitat de la Rata-Talp NO SENTEN EL DOLOR Les neurones son les cèl·lules del cos dels animals que transmeten els senyals nerviosos. Són les responsables que puguem moure els braços quan ho vulguem, que suem quan no ho vulguem, però també que sentim: fred, calor, dolor... Les neurones es comuniquen entre sí amb unes substàncies anomenades neurotransmissors. A les rates-talp els hi manca un neurotransmissor que es fa servir en la transmissió

Jean-Baptiste Lamarck L' any 1809. Michel Parqué va entrevistar Jean-Baptiste Lamarck davant d' una nombrosa audiència. El text següent reprodueix les preguntes de Parqué (P) i les respostes de Lamarck (L). P: Aquesta tarda us voldria presentar un científic autor d' una teoria que està causant un gran enrenou. De fet, algunes persones diuen que és una blasfèmia, per què va en contra del que diu la Bíblia. Aquesta teoria suggereix que les espècies no són fixes , tal com les va crear Déu, sinó que estan en continu canvi. Ell és Jean- Baptiste Lamarck, professor de Zoologia d' Invertebrats del Museu d' Història Natural de Paris. L: Bona tarda, estic content d' estar amb vosaltres. P: Professor Lamarck, quin és el motiu que el fa pensar que els éssers vius han canviat? L: Primer de tot, he vist alguns canvis en els animals domèstics al llarg de la meva vida. D' altra banda, els fòssils són una evidència dels canvis. Buffon, Cuvier i alt

1. CONCEPTE DE SALUT En el passat, el terme salut s'associava amb l'absència de malaltia. Una persona estava sana quan no patia cap malaltia. Llavors, les malalties eren freqüents a causa del desconeixement d'hàbits saludables, de la falta d'higiene i de les limitacions de la medicina. Si no provocaven la mort, deixaven seqüeles de per vida i sovint els malalts quedaven incapacitats per portar una vida normal. Actualment,    l'Organització Mundial de la Salut (OMS) , defineix la salut com l'estat de complet benestar físic, mental i social, i no tan sols l'absència d'afeccions o malalties. Segons la definició, és tan necessari el benestar mental com el físic, i també influeix l'entorn en l'estat de salut. 2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA SALUT La salut de les persones depèn dels factors següents: Les característiques físiques i mentals de cada persona . Algunes persones són més susceptibles que d'altres a patir de