LES VACUNES
Paraules
clau
- Antigen: ingredient actiu de la vacuna que activa una resposta immunitària. Pot ser un microorganisme sencer que estigui atenuat o inactivat, una part d’aquest o una substància que produeixi.
- Anticossos: proteïnes creades pel sistema immunitari que es troben a la sang dels vertebrats i que tenen la funció d’identificar i neutralitzar bacteris, virus o paràsits.
- Adjuvant: component d’una vacuna
que intensifica la resposta
immunitària i permet disminuir la quantitat d'antigen necessària o el número
d’injeccions.
- Sistema immunitari: conjunt de mecanismes que té un organisme per protegir-se de malalties mitjançant la identificació i l’eliminació de patògens i cèl·lules tumorals.
- Immunitat col·lectiva: protecció que presenta una població en què hi ha un elevat percentatge d'individus immunes a una infecció, fet que n’evita la transmissió i que persones no vacunades hi entrin en contacte.
Les vacunes salven
milions de vides i ajuden a reduir dràsticament la incidència de moltes
malalties infeccioses, com ara el xarampió o la diftèria, o fins i tot a erradicar-les,
com és el cas de la poliomielitis a Europa o de la verola a tot el món.
Aquestes malalties de manera natural poden matar o causar danys greus a les
persones que les contrauen. La vacunació es considera el mètode més eficient
per prevenir malalties infeccioses.
Quan una persona està vacunada, queda protegida contra una determinada malaltia
i n’ajuda a frenar la transmissió entre la població. Tot i això, si disminueix
el nombre de persones vacunades en una població,poden donar-se nous brots de
malalties infeccioses que afectin les persones que no s’hagin vacunat. Hauria
de ser obligatòria la vacunació? Qui n’ha de cobrir el cost? Quin és el balanç entre
els beneficis i els riscos?
Dades estadístiques[1]
- La vacunació evita cada any entre 2 i 3 milions de morts arreu del món.
- Aproximadament
el 17 % de les morts d’infants menors
de cinc anys es poden prevenir amb
vacunes. S'estima que 1,5 milions d’infants moren anualment a causa de
malalties per a les quals hi ha una vacuna.
- La mortalitat
mundial per xarampió s’ha reduït un 79 % i ha passat de 651.600 morts
l’any 2000 a 134.200 morts l’any 2015.
Preguntes i respostes sobre qüestions científiques
Què són les vacunes?
Les vacunes són substàncies que estimulen una resposta del nostre sistema immunitari perquè reconegui els virus o bacteris que provoquen una malaltia i els recordi per poder defensar-se’n en el futur. D'aquesta manera, és capaç de desenvolupar una resposta immunitària protectora ràpida siel mateix patogen ens infecta de nou. És a dir, quan el microorganisme ens infecta, el sistema immunitari ja està preparat per respondre-hi. Les vacunes són una deles millors estratègies disponibles per prevenir malalties infeccioses.
Què contenen les vacunes?
Bàsicament, les vacunes contenen un principi actiu, anomenat antigen, que activa una resposta immunitària similar a la de la infecció natural, però sense perill de desenvolupar la malaltia. A més de contenir l’antigen, les vacunes també poden contenir altres substàncies com ara els adjuvants, que permeten que la resposta immunitària que l’antigen genera sigui més eficaç i fan possible disminuir la quantitat necessària d’antigen o el número de dosis. També és habitual l’ús de conservants, com ara estabilitzants o antibiòtics, que permeten endarrerir la caducitat de la vacuna i impedir el creixement bacterià.
Són segures les vacunes?
Falsa correlació amb l’autisme
Un estudi del Dr. Andrew
Wakefield de l’any 1998, el qual es va demostrar que havia estat falsejat,associava
la vacuna trivalent, que protegeix contra la diftèria, el tètanus i la tos
ferina, amb l’autisme.
Malauradament,
tot i tractar-se d’informació falsa, la difusió d’aquest estudi va despertar
temors que van provocar una disminució en les taxes de vacunació i els
subsegüents brots de malalties infeccioses.
Les vacunes són un dels fàrmacs més segurs que existeixen, tot i que poden presentar alguns efectes secundaris que en la gran majoria de casos són molt lleus i de curta durada. Els efectes greus són extremament rars. A més, abans d’arribar a la població, les vacunes han de superar moltes proves en què se n’investiga l’efectivitat, la seguretat i la qualitat, i en què participen milers de voluntaris.
La implementació d'algunes vacunes ha estat polèmica perquè alguns col·lectius minoritaris en qüestionen la seguretat, l’efectivitat i el balanç entre els riscos i els beneficis. Tot i això, els professionals de la salut, els científics, l'OMS, la UNICEF i la majoria de la població creuen fermament que els beneficis de les vacunes d'avui dia superen clarament els possibles riscos, que són molt més improbables que els que suposen altres situacions quotidianes com ara anar en cotxe o volar en avió.
Per exemple, en el cas
del xarampió, una infecció per aquest virus pot provocar una encefalomielitis
postinfecciosa (un trastorn neurològic greu) en aproximadament una de cada mil
persones infectades, mentre que el risc de desenvolupar-la com a resultat de
l’aplicació de la vacuna és inferior a una per cada milió de dosis. Per tant,
el risc associat a la vacuna és mil vegades inferior al risc de contraure
encefalomielitis causada per la infecció natural.
De fet, grups de recerca i empreses de tot el món continuen investigant per aconseguir que les vacunes siguin encara més segures i efectives, ialhora treballen per desenvolupar-ne de noves contra malalties per a les quals encara no en tenim, com la sida o la malària.
Quins són els beneficis de vacunar-se?
Brot de diftèria a Olot el
2015
Des de l’any 1987 no s’havia detectat cap
cas de diftèria a Espanya, però l’any 2015 va haver-hi un brot d’aquesta
malaltia a Olot que va produir la mort d’un nen que no estava vacunat contra la
malaltia. També es van identificar10 persones que eren portadores de la
infecció,tot i que no l’havien desenvolupat perquè estaven vacunades.
Les vacunes salven milions de vides i ajuden a reduir dràsticament la incidència de moltes malalties infeccioses, com ara el xarampió o la diftèria, o fins i tot a erradicar-les, com és el cas de la poliomielitis a Europa o de la verola a tot el món. Aquestes malalties de manera natural poden matar o causar danys greus a les persones que les contrauen. La vacunació es considera el mètode més eficient per prevenir malalties infeccioses.
Durant els primers dos anys de vida, els nadons reben la majoria de les vacunes recomanades de manera rutinària perquè estiguin protegits al més aviat possible de malalties que poden afectar-los i comportar-los complicacions greus.
Les vacunes interactuen amb el sistema immunitari per produir una resposta similar a la que produiria la infecció natural, però no causen la malaltia ni exposen la persona immunitzada als riscos de les possibles complicacions de la infecció natural.
En canvi, immunitzar-se amb la infecció natural podria comportar serioses complicacions com ara retard mental, que l’Haemophilus influenzae tipus B (Hib) pot provocar, defectes congènits causats per la rubèola, càncer defetge derivat del virus de l'hepatitis B, o la mort,causada pel xarampió. Vacunar-se ofereix protecció de manera individual envers certes infeccions i evita que es desenvolupin possibles complicacions derivades de la malaltia.
Hi ha persones que per
diverses raons no poden vacunar-se, com ara gent gran, nadons, malalts o
persones immunodeprimides. Aquestes persones queden protegides quan la gran
majoria de la població està vacunada, perquè la malaltia no es pot transmetre
amb tanta facilitat. Aquest tipus de protecció s’anomena immunitat col·lectiva. L’elecció de no vacunar-se pot afeblir la
immunitat col·lectiva i deixar desprotegides les persones que no poden fer-ho. Així
doncs, donat que representa un bé comú per al conjunt de la societat, vacunar-se
és també un acte solidari.
Tot i disposar d'aquesta informació, hi ha col·lectius que per diversos motius decideixen no vacunar els seus fills, en alguns caoso perquè consideren que els riscos són supriors als beneficis o per altres creences o motius. En els últims anys , "bosses" de persones no vacunades han donat lloc a brots d'infeccions com ara la diftèria o el xarampió en molts països. El xarampió és una malaltia altament contagiosa que generalment causa febre elevada, tos erupció cutània i que continua sent una de les causes principals de mort dels lactants. Aquesta infecció i moltes altres es poden evitar mitjançant la vacunació. Per això, l'OMS i altres organismes internacionals i els governs de molts països fan campanyes per fer arribar les vacunes arreu del món.
Són obligatòries les vacunes?
Al nostre país no hi ha cap
vacuna obligatòria, però sí que són altament recomanables. El Departament de
Salut de Catalunya cada any estableix el calendari de vacunes per a la població
en funció de l’evidència científica. El calendari especifica quines vacunes es
recomanen, a quina edat i de quines malalties protegeixen. Les vacunes
recomanades al calendari de vacunacióde Catalunya són gratuïtes.
Segons es pot consultar en aquesta pàgina web del Ministeri de Sanitat, Serveis
Socials i Igualtat,de mitjana un 97,2 % dels infants de 0 a 1 anys de
l’Estat espanyol han estat vacunats contra la poliomielitis, la diftèria, el tètanus,
la tos ferina, l’Haemophilus influenzae tipus B (Hib), l’hepatitis B i la
malaltia meningocòccica per serogrup C. Aquesta xifra de cobertura és més alta
que en altres països europeus, però no és homogènia en tot el territori i es
poden identificar certes regions amb “bosses” de persones no vacunades, on hi
ha més risc que sorgeixin nous brots de malalties infeccioses.
Per decidir si s’inclou una
vacuna al calendari de vacunació anual, se segueixen criteris que depenen de
les característiques de la malaltia, de la mateixa vacuna i de la societat a quèva
dirigida. Per exemple, l’Associació Espanyola
de Pediatria explica que, per incloure una vacuna al calendari, es
tenen en compte criteris com la incidència i la prevalença de la malaltia, la
mortalitat o les possibles complicacions i el patiment físic i psíquic que
causa. També es té en compte l’eficàcia de la vacuna, la seva seguretat i
compatibilitat amb altres vacunes, la percepció social o el seu impacte en la
població i el sistema sanitari.
El calendari vigent (2016)
protegeix contra 15 microorganismes mitjançant 12 vacunes. Per obtenir més
informació,consulta l'enllaç següent:
La meva salut
Joc Discussion Continuum
Aquesta activitat està enfocada a facilitar el diàleg sobre els aspectes ètics, legals i socials relacionats amb la vacunació. Grups de 4 a 12 estudiants debatran les diferents afirmacions i les col·locaran una a una en un lloc entre les cartes “D’acord” i“En desacord”.
Contingut:
•Una
carta D’ACORD i una carta EN DESACORD.
•15cartes de debat amb afirmacions sobre algun
aspecte relacionat amb les vacunes.
Regles del joc:
1. Els
jugadors formen grups reduïts, de 4 a 12 membres cadascun. Cada grup rep una
carta D’ACORD, una carta EN DESACORD i les cartes de debat.
2. Cada
grup col·loca a terra o sobre la taula la carta D'ACORD i la carta EN DESACORD a
un metre de separació per representar els dos extrems d'un continu. Les cartes
de debat es col·locaran en aquest espai de separació.
3. El
primer jugador llegeix la primera carta de debat a la resta del grup. El
jugador haurà de comprovar que tots entenen la carta i utilitzarà els fulls d'informació
quan pertoqui per assegurar-se que el grup estigui degudament informat.
4. A
continuació, el primer jugador decideix en quina mesura està d'acord amb la
primera carta. Col·loca la carta cara amunt en un punt del continu del debat,
més o menys a prop de D'ACORD o EN DESACORD, segons el seu criteri. Aquesta
serà l'elecció del jugador i el grup no la sotmetrà a debat. Si és possible, el
jugador aportarà una justificació.
5. Tot
seguit, els jugadors llegeixen una carta per torns, comproven que tots l'entenen
i escullen individualment on col·locar-la en el continu, com hem vist abans.
6. Un
cop totes les cartes s'hagin llegit, entès i col·locat en el continu, es podrà
encetar el debat. L'objectiu consisteix a col·locar les cartes entre D'ACORD i
EN DESACORD en un ordre acordat per la majoria dels jugadors. Els jugadors
hauran d'escollir una carta i debatre si cal moure-la.
7. Al
final del debat, cada grup haurà de tenir un continu acordat per la majoria.
8. Si hi ha diversos grups que estan jugant simultàniament, l'orientador pot posar en comú els resultats de tots. Són semblants? Algú de cada grup potjustificarles seves decisions sobre una carta en concret? Hi ha hagut discrepàncies dins els grups? Per quins motius?
Adaptació del joc:
Tens limitacions de temps? Redueix el nombre de cartes o simplement utilitza les cartes com a punts de partida per al debat.
Joc de debat desenvolupat pel LivingLab de Salut d’IrsiCaixa, dins del marc del projecte Xplore Health, que impulsa conjuntament amb l’Obra Social “la Caixa”. Agraïm a l’antic museuAt-Bristol (avui “Wethecurious”) el desenvolupament del format del joc de debat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada