Passa al contingut principal

CARIOTIP: Elaboració d'un IDIOGRAMA Humà

 INTRODUCCIÓ


El conjunt de cromosomes d’un individu constitueix el Cariotip. L’any 1956 Tjio I Levau van demostrar que el cariotip humà està format per 46 cromosomes, o el que és el mateix, 23 parelles. Per estudiar els cromosomes humans es cultiven Limfòcits i mentre s’estan dividint es tracten amb colchicina, que para la mitosi a la Metafase, que és el millor moment per observar els cromosomes. Després es sotmeten a una dissolució hipotònica que infla les cèl·lules i dispersa els cromosomes, es tenyeix amb Orceïna Acètica i es fotografien amb el microscopi.

Els cromosomes es diferencien per la seva mida  i per la seva forma: L’any 1960 un grup d’experts va decidir ordenar-los de mida més gran a més petita, i dins de la mateixa mida  per la posició del centròmer. Després es classifiquen en 7 grups designats per les lletres A i G. Un Idiograma és la representació esquemàtica de la mida, forma i patró de bandes de tot el cromosoma, els cromosomes es situen alineats pel centròmer i amb el braç llarg sempre cap avall.

 

PROCEDIMENT

Construeix els Idiogrames corresponents als cariotips dels individus de les pàgines adjuntes.

Per fer-ho retalla els cromosomes i empega’ls al lloc corresponen, fixant-te amb el quadre que acompanya.

A cada cas indica el seu sexe , i si n’hi ha , quin tipus d’anomalia cromosòmica i síndrome dona. 
















    CLICA AQUÍ- CROMOSOMES


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

EL MÈTODE CIENTÍFIC

El mètode científic és un procés que serveix per investigar allò desconegut, un procés que utilitza l'evidència i l'experimentació. Les persones que fan ciència utilitzen aquest mètode amb la finalitat de trobar informació per respondre les preguntes que es fan. Quan un/a científic/a utilitza aquest mètode pot reproduir experiments que hagi fet un altre científic. Per què penses que és important que un/a científic/a pugui reproduir els experiments realitzats per altres persones? Gairebé totes les versions del mètode científic inclouen els següents passos, si bé no sempre en el mateix ordre:  Fer observacions  Identificar una pregunta que es vol respondre a partir de les observacions  Esbrinar allò que ja es coneix de les observacions realitzades (recerca)  Elaborar una hipòtesi  Posar la hipòtesi a prova  Analitzar els resultats  Comunicar els teus resultats  Fer observacions Imagina que ets un/a científic/a. Mentre reculls mostres d'aigua a una bassa obs