Passa al contingut principal

SEXUALITAT HUMANA

La sexualitat és una part integrant de la personalitat de l’individu, la qual es desenvolupa progressivament al llarg de la vida. La sexualitat no es només una necessitat fisiològica, sinó també la capacitat d’homes i dones per comunicar-se i expressar-se, i obtenir i donar plaer a través del sexe. 
Sexualitat i afectivitat constitueixen conjuntament, en el procés de creixement de l’individu, una àrea d’aprenentatges útils: capacitat d’estimar i ser estimat, d’intimitat, de tendresa, etc. Tenint en compte la importància de la sexualitat i l’afectivitat en l’individu, és indispensable l’educació sexual i afectiva per a un desenvolupament complet dels joves. 


Penso que és important que els alumnes puguin conèixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos i les conseqüències dels actes i les decisions personals per a la salut individual i col·lectiva, i valorar els beneficis que comporta mantenir uns bons hàbits de salut. És important dissenyar activitats per tal que els joves puguin formar-se una imatge ajustada d’ells mateixos, de les pròpies característiques i possibilitats, per desenvolupar un nivell d’autoestima que permeti encarrilar d’una manera autònoma i equilibrada la pròpia activitat, i poder valorar l’esforç i la superació de les dificultats i contribuir al benestar personal i col·lectiu.

Aquí hi ha un recull de recursos audiovisuals que poden ajudar als adolescents a poder entendre millor tot el que els envolta en referència a la seva sexualitat.

CLICA AQUÍ- SEXUALITAT HUMANA

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

EL MÈTODE CIENTÍFIC

El mètode científic és un procés que serveix per investigar allò desconegut, un procés que utilitza l'evidència i l'experimentació. Les persones que fan ciència utilitzen aquest mètode amb la finalitat de trobar informació per respondre les preguntes que es fan. Quan un/a científic/a utilitza aquest mètode pot reproduir experiments que hagi fet un altre científic. Per què penses que és important que un/a científic/a pugui reproduir els experiments realitzats per altres persones? Gairebé totes les versions del mètode científic inclouen els següents passos, si bé no sempre en el mateix ordre:  Fer observacions  Identificar una pregunta que es vol respondre a partir de les observacions  Esbrinar allò que ja es coneix de les observacions realitzades (recerca)  Elaborar una hipòtesi  Posar la hipòtesi a prova  Analitzar els resultats  Comunicar els teus resultats  Fer observacions Imagina que ets un/a científic/a. Mentre reculls mostres d'aigua a una bassa obs