Passa al contingut principal

PARLEM DE DROGUES

Què és una droga?

Una droga és una substància que, quan s’introdueix a l’organisme, altera el funcionament del sistema nerviós central (cervell i medul•la espinal) i provoca canvis en el comportament. 

Aquestes substàncies tenen la capacitat de generar dependència si es consumeixen de forma repetida.

Quins efectes tenen les drogues?
Les drogues es classifiquen en funció dels efectes que tenen sobre el funcionament del sistema nerviós central (estimulant, depressor o al•lucinogen). Una droga sempre es comporta de la mateixa manera en tots els organismes; és a dir, la droga estimulant té un efecte estimulant en totes les persones que la consumeixen. Aquestes són les característiques dels diferents efectes d’aquestes substàncies:

Estimulant: Augmenta l'activitat del cervell, però no per això n’incrementa l’eficiència. Aquest efecte es caracteritza per:


En l’àmbit psicològic: sensació d’estar més despert, de tenir més energia, de no tenir son ni cansament, estat d’excitació.
En l’àmbit físic: augment de la pressió arterial, del ritme cardíac, de la temperatura corporal, etc.

Alguns exemples de substàncies estimulants són el tabac, la cafeïna, la cocaïna i les amfetamines.


Depressor:Disminueix l'activitat del cervell. Aquest efecte es caracteritza per:


En l’àmbit psicològic: relaxació, somnolència, manca de coordinació, alentiment del pensament i de la conducta (mandra per fer coses).
En l’àmbit físic: disminució de la pressió arterial, del ritme cardíac, de la respiració, dels reflexos…

Alguns exemples de substàncies depressores són l'alcohol, el cànnabis i l'heroïna.


Al·lucinògen: Produeix alteracions de la percepció: distorsions del pas del temps, de l’espai, dels colors i de la llum, visions i al•lucinacions, distorsions i canvis en el pensament.


Algunes de les substàncies que tenen aquest efecte són l’LSD i els bolets al·lucinògens.
De què depenen els efectes de les drogues sobre la persona? Per què no tothom s’hi enganxa?
El consum de drogues no genera dependència a tothom que les consumeix. Que es generi o no depèn de diversos factors, com ara les característiques físiques i psicològiques de la persona, la predisposició individual, les característiques de la droga, la quantitat i la freqüència amb què es consumeix, el context en el qual es consumeix i les motivacions que porten la persona a consumir-la, entre d'altres.
Què és la dependència?
Tenim clar què és una dependència? Com és que no tothom que consumeix drogues s’enganxa? Una dependència és una malaltia del cervell que fa que aquest necessiti la droga per funcionar i, per tant, que la persona senti la necessitat de consumir-ne encara que això li comporti conseqüències negatives. Quan es depèn d’una droga, poder-la consumir esdevé prioritari i s’anteposa a tot allò que abans era important per a la persona, i això provoca canvis en la relació amb el seu entorn.

Procés de dependència
No en tots els consumidors de drogues psicoactives s’estableix una dependència (hi ha moltes persones que consumeixen alcohol, i pocs són alcohòlics). El que sí que es pot afirmar és que tota dependència està situada al final d’un procés. La dependència es va desenvolupant de forma progressiva i més o menys ràpida segons les substàncies i les característiques de l’individu. Les diferents fases d’aquest procés de dependència es poden descriure de la manera següent:

Primers contactes experimentals: És el moment de les primeres experiències en el consum d'algunes drogues. Es tracta d'una etapa exploratòria. El fet de provar una substància no converteix automàticament una persona en dependent.

Ús més o menys continuat: És la fase en què, després d'un primer contacte experimental, s'inicia un consum més regular de la substància associat a diverses situacions quotidianes o vitals -com per exemple determinades situacions o estats d’ànim- però encara no es produeixen conseqüències negatives ni sobre la persona ni sobre el seu entorn.

Abús: Es produeix quan la droga o pauta de consum queda incorporada a l'estil de vida o comportament d'una persona. Sovint, en aquest punt, aquest consum ja li ha començat a provocar problemes físics, psicològics o socials. La distància entre ús i abús pot ser petita i esdevé difícil delimitar quan s'està parlant d'ús i quan d'abús. El problema rau en el fet que es tracta d'un procés lineal i continu, difícil de separar. No es pot parlar només de quantitat o només de freqüència. També cal tenir en compte les pautes de consum i les circumstàncies (no és el mateix beure una cervesa cada dia que set en una sortida de cap de setmana; si s’ha de conduir, un parell de copes ja indiquen un mal ús). Entre l´ús i l’abús o consum perjudicial podem situar el consum de risc, que representa qualsevol pauta de consum que elevi la probabilitat de generar un dany al consumidor i/o a tercers.

Dependència:La dependència s'instaura quan la vida del consumidor queda mediatitzada per la recerca i el consum de la droga i quan aquest comportament esdevé prioritari davant dels altres.

Què és la tolerància?
Un dels primers senyals d’alarma en relació amb el consum abusiu d’una droga és la tolerància a aquesta droga. Malauradament, molta gent interpreta la tolerància a una droga com a signe de fortalesa i resistència. Quan parlem de drogues, el fet que una persona desenvolupi tolerància a una droga significa que el seu cos s’ha acostumat a la substància i als efectes que té sobre el funcionament del seu cervell, i per això no els percep. Quan això passa, la persona necessita cada vegada més quantitat de substància per tal de notar els efectes que abans aconseguia amb quantitats més petites.
Què és la síndrome d’abstinència?
Finalment, la síndrome d’abstinència d’abstinència és el senyal que indica que hi ha una dependència a una droga, i consisteix en diverses alteracions psíquiques (neguit, insomni, irritabilitat...) i físiques (suors, tremolors, nàusees...) que apareixen després d’unes quantes hores de no prendre la droga. Aquestes molèsties es fan més intenses amb el pas del temps i desapareixen en tornar a consumir la droga, fet que contribueix a mantenir-ne el consum.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

GEOLOGIA: La Deriva Continental - Alfred Wegener

Planeta Terra Per començar a entendre el funcionament i el canvi d' aspecte del nostre planeta mireu el següent documental sobre l' ORIGEN DE LA TERRA HELIOVIEWER : La web de SOL Wegener va proposar la teoria de la deriva continental a principi del segle XX basant-se en diferents proves. Si bé al començament la seva proposta no va ser gaire acceptada, avui en dia no hi ha dubte que els continents han anat canviant de posició al llarg de la història de la Terra. PROVES GEOGRÀFIQUES  Wegener va sospitar que els continents podrien haver estat units en temps passats en observar una gran coincidència entre la forma de les costes dels continents, especialment entre Sud-Amèrica i Àfrica. Si en el passat aquests continents haguessin estat units formant només un (Pangea), és lògic que els fragments encaixin. La coincidència és encara més gran si es tenen en compte no les costes actuals, sinó els límits de les plataformes continentals. PROVES PALEONTOLÒGIQU