Passa al contingut principal

SOM FILLS DELS BACTERIS

Els organismes diminuts bacteris , fongs , protozous , etc , no tenen el crèdit que es mereixen pels èxits obtinguts. En el Precàmbric (Comprèn el temps des de la formació de la Terra fa 4.500 milions d'anys fins l'evolució de fòssils macroscòpics de closca dura en abundància, que marca l'inici del Cambrià, el primer període geològic de la primera era del Fanerozoic, fa uns 542 milions d'anys), els bacteris van inventar la fotosíntesi i van alimentar el Món. Van afegir oxigen a l' atmosfera i la van transformar, alguns van idear un mètode per fer front al nou verí, aprofitant el poder  combustible de l' oxigen i utilitzar-lo per descompondre l' aliment i així obtenir l' energia nesessària per poder viure.


Els bacteris que utilitzen oxigen (aerobis) generen energia d' una manera més eficaç que els seus veïns que no l' utilitzen (anaerobis) i que no poden viure amb presència d' oxigen. Els bacteris anaerobis produeixen només dues unitats d' energia en fermentar una molècula de sucre, mentre que els bacteris aerobis usen l' oxigen per obtenir 36 unitats d' energia de la mateixa molècula.

Estromatòlits típics del Precàmbric
Margulis creu que als nostre cossos portem descendents dels bacteris precàmbrics, i també tots els altres éssers vius amb una estructura cel·lular eucariota. A les nostres cèl·lules hi ha uns orgànuls minúsculs anomenats mitocondris que cremen sucre i oxigen per generar energia.


Fa trenta anys , Margulis va abanderar la idea que els mitocondris són els vestigis dels bacteris respiradors d' oxigen que van envair les cèl·lules eucariotes fa potser 2.000 milions d' anys i que s' hi han mantingut fins llavors. aquesta és la raó per la qual necessitem oxigen. Cada vegada que respirem estem alimentant els descendents dels bacteris invasors que hi ha a les nostres cèl·lules. Fins i tot els ha quedat un vestigi que demostra que abans eren organismes que vivien sols, els nostres mitocondris tenen un  ADN  propi, l' ADN mitocondrial.
La capacitat fotosintètica de les plantes prové dels antics cianobacteris que ara viuen a l' interior de les cèl·lules com a fàbriques d' energia solar anomenats cloroplasts.

Per tant, qualsevol cosa que sigui viva avui en dia pot remuntar la seva existència fins als bacteris comuns. Sempre pensem que procedim d' uns avanpassats semblants a les mones actuals, però la veritat és que les nostres cèl·lules provenen del món bacterià.

Qui era Lynn Margulis ? Aviat farà 13 anys que ha mort, precisament al novembre del 2024.

La doctora Lynn Margulis ( Chicago 5 de març de 1938- 22 de novembre de 2011) fou una popular biòloga coneguda principalment per formular la teoria endosimbiòtica, que explica l'origen de les cèl·lules eucariotes per la incorporació d'una cèl·lula dins una altra. La inclusió d'una cèl·lula procariota dins una altra cèl·lula origina la formació d'orgànuls com els mitocondris i cloroplasts, que tenen DNA propi (prova indirecta d'aquesta teoria). També col·laborà amb James Lovelock en el desenvolupament ide la Hipòtesi Gaia.


Esquemes que expliquen la teoria endosimbiont

Teoria Endosimbiont

Teoria Endosimbiont


Els cinc regnes de la Vida al Planeta Terra






TEXT - Per saber-ne més

La célula de la que venimos todos













Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MESCLES HOMOGÈNIES I HETEROGÈNIES: ELABORACIÓ D' UN PERFUM

De quina manera podem elaborar un perfum casolà? Ho podem fer amb flors seques o amb espècies . Aquí teniu dues maneres de fer-ho. Amb flors seques : De primer hem d’elaborar l’oli essencial : per ferho, tallarem flors fresques i les col·locarem en un recipient de vidre juntament amb les tiges, i hi afegirem alcohol de 60º o 90º fins a cobrir-les per complet. Haurem de deixar que l’alcohol s’evapori lentament. Una vegada eliminat per complet, es retiraran les restes vegetals i es veurà com en el fons s’ha format una barreja fosca, que no és res més que l’oli que la planta ha desprès. A aquesta barreja, hi afegirem una mica d’oli de gira-sol o d’ametlles, i ho remenarem amb un utensili de fusta fins que les dues substàncies quedin completament barrejades. El segon pas és elaborar el perfum. Barrejarem en un recipient unes 25 gotes de l’oli essencial amb uns 60 cc d’alcohol (de farmàcia), i deixarem reposar la barreja almenys dos dies en un lloc fosc. Passat aq...

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d...

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals...