Passa al contingut principal

VIURE MÉS, VIURE MILLOR

1. HISTÒRIA DE LA MEDICINA

El coneixement mèdic disponible en l’actualitat és el resultat d’una evolució i una acumulació constants de coneixements. En molts casos, a més, els científics i metges es van enfrontar a dificultats per interferències religioses que afectaven la investigació, per exemple, amb cadàvers humans. En qualsevol cas, aquesta acumulació de coneixements ens ha permès viure, de mitjana, algunes dècades més que els nostres avantpassats de fa pocs segles i, potser el que és més important, viure en millors condicions.
Encara avui, tanmateix, moltes persones afronten certes malalties des d’un punt de vista no científic, un fet que una correcta formació hauria d’evitar.




En aquest video podem aprofundir amb la Medicina de l' Antic Egipte. Interessant!!



Sobre la Medicina, contesta les següents preguntes:

1. Què és la medicina i des de quan es practica?

2. Quin és el símbol amb el qual es representa la medicina? Expliqueu breument el seu origen significat.

3. Cerqueu informació en relació als següents personatges (breu biografia i principals aportacions que realitzaren al món de la medicina): Hipòcrates, Galè, Avicenna (Ibn Sina), Averrois (Ibn Ruixd), Andreas Vesalius, Robert Koch, Alexander Fleming, Sigmund Freud


4. Cerqueu una notícia en relació a algun avanç mèdic que s'hagi produït darrerament, feu-ne un resum i valoreu la seva importància. 


2. EL DIAGNÒSTIC DE LES MALALTIES
Quan una persona va al metge, l’«ull clínic» no és l’estri fonamental del doctor. Les successives citacions i visites als especialistes són part d’un protocol en el qual s’apliquen diverses tècniques per identificar la malaltia.
Cal tenir en compte que el desenvolupament tecnològic ha sigut clau a l' hora de diagnosticar i tractar una malaltia. Aquí teniu unes explicacions d' algunes de les tècniques d' exploració i diagnòstic més utilitzades en l' actualitat.
  • Radiografia ( Raigs X )
Una radiografia és una imatge obtinguda a través de l'exposició d'un objecte als raigs X que permet d'obtenir una imatge de l'estructura interna invisible mitjançant un equip de radiologia. La penetració dels raigs X en molts materials que són opacs a la radiació visible permet l'observació d'estructures internes d'un objecte o del cos humà de manera no destructiva.

La sensibilitat superior de l'embrió (humà) als efectes nocius dels raigs X imposa una prudència particular al cas de dones embarassades i exigeix d'utilitzar tècniques radiogràfiques només en casos excepcionals, quan no hi ha cap alternativa.


Tipus de radiografies: Sense contrast radiològic:

  • Dental. Pantomografia dental
  • Crani, sinus paranasals
  • Columna: cervical, dorsal, dorsolumbar, lumbar, lumbosacre
  • Graella costal
  • Tòrax: principalment per a valoració pulmons i cor
  • Mamografia o mastografia: de les mames
  • Abdomen (simple)
  • Extremitats superiors: espatlla, húmer, colze, avantbraç, canell i mà, sols un dit
  • Extremitats inferiors: pelvis, fèmur, genoll, cama, turmell, peu, sols dits
  • Telemetria: per a valoració d'escoliosi i dismetria d'extremitats inferiors
  • Tomografies: ja no utilitzades des de la introducció de la tomografia computada


  • La Ressonància Magnètica
Tècnica per a la obtenció d’imatges a partir de la aplicació de camps magnètics.

La Imatge per Ressonància Magnètica (IRM), és principalment una tècnica d'imatge mèdica comunament utilitzada en radiologia per visualitzar l'estructura interna i el funcionament del cos.

La RM proporciona un contrast molt més gran entre els diferents teixits tous del cos que el que té la tomografia computada (TC), pel que és especialment útil en neurologia (cervell), aparell músculoesquelètic, sistema cardiovascular, i detecció i seguiment de càncers (oncologia).


A diferència de la TC, no utilitza radiació ionitzant, però utilitza un potent camp magnètic per alinear la magnetització nuclear dels àtoms d'hidrogen (normalment), en l'aigua en el cos.


  • Tomografia computada  ( TC )
La tomografia computada (TC), abans coneguda com a tomografia axial computada (o TAC, terme que ja no s'utilitza perquè actualment es poden obtenir imatges en tots els plans) és un procediment d'exploració radiològica basada en els raigs X.

Tomografia ve del grec τομον que significa tall o secció i de γραφίς que significa imatge o gràfic. Per tant la tomografia és l'obtenció d'imatges de talls o seccions d'algun objecte. La possibilitat d'obtenir imatges de talls tomogràfics reconstruïdes en plans no transversals, ha fet que en l'actualitat es prefereixi anomenar a aquesta tècnica tomografia computada o TC en lloc de TAC.

Funciona col·locant el pacient en un gran anell. Aquest anell conté un tub de raigs X i, directament davant d'ell (a l'altre costat del cap del subjecte), hi ha un detector d'aquest tipus de raigs. El feix de raigs X passa a través de la zona a explorar del pacient, i el detector amida la quantitat de radioactivitat que el travessa. Podríem dir que és una radiografia d'una fina rodanxa obtinguda després de tallar un objecte. L'ordinador rep la informació i traça un dibuix bidimensional d'una secció horitzontal. El subjecte es mou llavors cap amunt o cap avall i obté un registre d'una altra secció de la mateixa zona. Finalment el programari de l'ordinador pot confegir imatges d'altres talls, i fins i tot tridimensionals (3D).

En lloc d'obtenir una imatge de projecció, com la radiografia convencional, la TC obté múltiples imatges en efectuar la font de raigs X i els detectors de radiació moviments de rotació al voltant del cos. La representació final de la imatge tomogràfica s'obté mitjançant la captura dels senyals pels detectors i el seu posterior procés mitjançant algoritmes de reconstrucció.








  • Ecografia
Una ecografia (també anomenada, molt rarament, ultrasonografia o ecosonografia) és un procediment per obtenir imatges emprant els ecos d'una emissió d'ultrasons dirigida sobre un cos o objecte com a font de dades per formar una imatge dels òrgans o masses internes amb finalitats de diagnòstic. Un transductor emet ones d'ultrasons. Aquestes ones sonores d'alta freqüència es transmeten cap a l'àrea del cos que s'estudia, i es rep el seu ressò. El transductor recull el ressò de les ones sonores i un ordinador converteix aquest ressò en una imatge que apareix en la pantalla. Actualment existeix també l'ecografia 4D.

L'ecografia és un procediment innocu, ja que no utilitza radiacions, i per això es fa servir per visualitzar fetus que s'estan formant.

Per sotmetre's a un examen d'ecografia, el pacient s'estira sobre una taula i el metge mou el transductor sobre la pell que es troba sobre la part del cos a examinar. Abans cal posar un gel sobre la pell per a la correcta transmissió dels ultrasons.

Rarament s'utilitzen contrastos en ecografia: consisteixen en microbombolles de gas estabilitzades que presenten un fenomen de ressonància en ser insonades, i incrementen el senyal que rep el transductor. Així, per exemple, és possible veure quin és el patró de vascularització d'un tumor, el qual dóna pistes sobre la seva naturalesa. En el futur potser sigui possible administrar fàrmacs com els quimioteràpics, lligats a bombolles semblants, perquè aquestes alliberin el fàrmac únicament en l'òrgan que s'està insonant, per així aconseguir una dosi màxima en el lloc que interessa, disminuint la toxicitat general.



ECOGRAFIA



ECOGRAFIA TRANSVAGINAL






  • COLONOSCÒPIA
La colonoscòpia és una tècnica diagnòstica, que permet una exploració i visualització directa de tot l'intestí gros i també, si és necessari, la part final de l'intestí prim (ili terminal).

S'utilitza com a prova diagnòstica, permet l'extracció de biòpsies i la realització de teràpia endoscòpica.

Sol ser realitzada per un gastroenteròleg.



  • BIÒPSIA
Una biòpsia és un procediment diagnòstic que consisteix en l'extracció d'una mostra de teixit obtinguda per mitjà de mètodes agressius per a examinar-la al microscopi mitjançant tincions histològiques.

BIÒPSIA DE FETGE


BIÒPSIA ENDOMETRIAL


  • AMNIOCENTESI
L'amniocentesi, igual que el mostreig de les vellositats coriòniques (MVC), són anàlisis opcionals dutes a terme en la dona embarassada que ajuden a detectar trastorns genètics del fetus abans del naixement. Consisteix a extreure una mostra de líquid amniòtic de l'úter mitjançant una agulla que travessa l'úter. L'amniocentesi es realitza a partir de la 15a setmana aproximadament.

 

ELECTROMIOGRAMA (EMG)




ELECTROENCEFALOGRAMA (EEG)



    Una anàlisi de sang és una anàlisi de laboratori realitzada en una mostra de sang que usualment és extreta d'una vena del braç utilitzant una xeringa, o mitjançant una punxada de dit.

    Les anàlisis de sang són una de les eines de què disposa el metge per ajudar a diagnosticar malalties, tot i que també s' utilitzen de forma rutinària per controlar l' estat de salut de les persones.A partir d' una mostra de sang es poden realitzar gran nombre d' exàmens biològics, que a la vegada es poden classificar en tres categories:

    • Les anàlisis hematològiques; on s' analitzen els paràmetres relacionats amb el component cel·lular de la sang, a més de la velocitat de sedimentació.
    • Les anàlisis bioquímiques; que estudies la concentració de certes substàncies químiques en el plasma.
    • L' anàlisi microbiològic; que permet detectar la presència de microorganismes a la sang. 








          Mitjançant un anàlisi de sang habitual el metge podrà detectar si el pacient pateix una infecció, si té diabetis, és anèmic o si pateix càncer, si té el colestrerol alt, entre moltes altres malalties.


          1. Classifica les analítiques següents segons que es tracti d' un tipus o altre examen biològic:


          Velocitat de sedimentació - Presència d' anticossos de la SIDA - Concentració de glucosa - Presència d' anticossos de l' hepatitis C - Percentage de glòbuls vermells respecte al volum total de sang - Presència de microorganismes - Nombre de plaquetes - concentració d' insulina- Nombre de glòbuls blancs - Concentració d' urea - Concentració de colesterol 

          2. La majoria de vegades et diuen que l' extracció de sang per a una anàlisi s' ha de fer en dejú. Quins valors de la llista anterior sortirien alterats si no fessis cas d' aquesta recomanció?


          3. Anota quin valor creus que deu tenir alterat cadascun dels pacients següents:

          Una senyora que pateix anèmia: El nombre de glòbuls vermells o el sucre de la sang
          Un nen que té una infecció d' oïda: El nombre de plaquetes o el nombre de glòbuls blancs.
          Un diabètic: El colestrerol o el sucre de la sang
          Un senyor que li costa molt que les ferides deixin de sagnar: El nombre de plaquetes o el nombre de glòbuls blancs.


          4. Per determinar el diagnòstic el metge pot necessitar altres proves analítiques, com un cultiu dels excrements, una anàlisi d' orina o una mostra del líquid de la medul·la
          (punció). Digues quina de les tres tècniques anteriors utilitzaries si volguessis...

          Comprovar que al pacient li funciona correctament el ronyó...
          Determinar la causa d' unes diarrees persistents en un nadó...
          Descartar la meningitis en un adolescent amb febre molt alta...

          • INTERPRETACIÓ D' UN ANÀLISI DE SANG   ( HEMOGRAMA)


          L'anàlisi dels components del medi intern és un mètode ideal per conèixer què passa a l'interior d'un animal . La variació en la concentració de substàncies o l'alteració en el nombre de cèl·lules per centímetre cúbic poden servir com a indicadors de l'estat de salut d'aquesta persona.

          L'estudi de les constants sanguínies , així com la concentració de les substàncies que apareixen en l'orina, s'utilitza com a mètode de diagnòstic per a moltes malalties.Comparant els valors que s'han obtingut en mostres d'un pacient amb els valors mitjans que correspondrien a un individu sa, de la mateixa raça i sexe, es pot esbrinar el seu estat de salut o malaltia.

          Per a analitzar les dades que apareixen en un anàlisis de sang pots llegir la informació que apareix a la següent pàgina web:

             MÉS INFO 

          Clica aquí 

          Clica aquí

          Després d'haver llegit i comparat amb les dades que apareixen com a valors normals tracta d'esbrinar les malalties que pateixen els pacients següents, has de donar la teua opinió de forma raonada:


          Pacient 1
          Sexe: Dona



            HematologiaBioquímica 
           Eritròcits3.200.000 Urea  25 mg/dl 
           Hemoglobina10 g/L àcid úric 5 mg/dl 
           Valor hematòcrit30 % glucosa 93 mg/dl 
           Leucòcits7.000  colesterol230 mg/dl 
           Basòfils0,3 %  triglicèrids100 mg/dl 
           Eosinòfils2 %     albúmines              4 g/dl
           Neutròfils55 %  bilirubina0,7 mg/dl 
           Limfòcits 35 %transaminases       23 u/l 
           Monòcits 7 %
           Velocitat 1a: 7; 2a: 13plaquetes 
          200.000


          Pacient 2
          Sexe: Dona


           HematologiaBioquímica 
           Eritròcits4.600.000 Urea  55 mg/dl
           Hemoglobina15 g/Làcid úric 9 mg/dl 
           Valor hematòcrit40 % glucosa 110 mg/dl 
           Leucòcits12.000  colesterol223 mg/dl
           Basòfils1 %  triglicèrids120 mg/dl 
           Eosinòfils1,7 % albúmines              4 g/dl
           Neutròfils48 %  bilirubina0,7 mg/dl 
           Limfòcits 39 %transaminases       33 u/l 
           Monòcits 11 %
           Velocitat 1a: 30; 2a: 60plaquetes  220.000

          Pacient 3
          Sexe: Home



           HematologiaBioquímica 
           Eritròcits4.900.000 Urea  30 mg/dl
           Hemoglobina16 g/Làcid úric 5 mg/dl
           Valor hematòcrit47 % glucosa 86 mg/dl 
           Leucòcits6.300  colesterol300 mg/dl 
           Basòfils0 %  triglicèrids200 mg/dl 
           Eosinòfils1,2 % albúmines              5 g/dl
           Neutròfils46 %  bilirubina0,6 mg/dl
           Limfòcits 36 %transaminases       27 u/l 
           Monòcits4,5 %
           Velocitat 1a: 3; 2a: 13plaquetes 
          180.000

            

          Pacient 4
          Sexe: Dona




           HematologiaBioquímica 
           Eritròcits4.300.000 Urea  22 mg/dl
           Hemoglobina13 g/L àcid úric 3 mg/dl 
           Valor hematòcrit43 % glucosa 230 mg/dl 
           Leucòcits7.500  colesterol280 mg/dl 
           Basòfils1 %  triglicèrids140 mg/dl 
           Eosinòfils2 % albúmines              5,3 g/dl
           Neutròfils60 %  bilirubina0,8 mg/dl 
           Limfòcits 30 %transaminases       31 u/l 
           Monòcits7 %
           Velocitat 1a: 7; 2a: 18plaquetes 160.000

          Pacient 5
          Sexe: Home


           HematologiaBioquímica 
           Eritròcits5.000.000 Urea  12 mg/dl
           Hemoglobina17 g/L àcid úric 3 mg/dl 
           Valor hematòcrit51 % glucosa 110 mg/dl 
           Leucòcits12.000  colesterol233 mg/dl 
           Basòfils1 %  triglicèrids130 mg/dl 
           Eosinòfils1 % albúmines              5,1 g/dl
           Neutròfils64 %  bilirubina3,5 mg/dl 
           Limfòcits 41 %transaminases       43 u/l 
           Monòcits9 %
           Velocitat 1a: 1; 2a: 7plaquetes  162.000
            
          • ANÀLISIS BIOQUÍMIQUES
          Estudi de concentració de certes substàncies en el plasma sanguini.



          3. ELS MEDICAMENTS

          Què són els medicaments? 

          Els medicaments són aquells productes que utilitzem per curar, alleujar, prevenir i diagnosticar una malaltia.

          Els medicaments contenen un o diversos fàrmacs, que són les substàncies que fan que els medicaments tinguin certes propietats, és a dir, els fàrmacs són els principis actius dels medicaments.

          Els fàrmacs són actius en quantitats molt petites. Per facilitar-ne l' administració es barrejen amb excipients, que són substàncies inertes que serveixen com a vehicle dels fàrmacs, a fi de facilitar-ne l' administració o l' estabilitat o millorar-ne les propietats com el sabor.

          Alguns excipients poder donar problemes en algunes persones, per la qual cosa se n' ha d' advertir la seva presència en el prospecte del medicament.

          Tots els medicaments poden produir reaccions adverses. Per poder-se comercialitzar s' ha de demostrar que els beneficis superen les reaccions adverses. 

          Cada medicament s' ha de prendre amb la dosi adequada i alguns no es poden barrejar amb altres medicaments ja que es poden interferir els seus beneficis.





          INVESTIGA I APRÈN




          1. A la pàgina web del col·legi de farmacèutics de Barcelona podeu trobar informació sobre alguns tipus de medicaments:
          Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
          Busca informació i contesta, quina funció realitza cada un d' aquests medicaments:
          1. analgèsic.
          2. antipirètic
          3. antiinflamatori
          4. antibiòtic
          5. antisèptic
          6. antihistamínic.
          7. diürètic.
          8. laxant.
          9. antifúngic.
          10. antiviral
          11. antiemètic.
          12. ansiolític.
          13. psicotròpic
          14. hipnòtic
          2. El prospecte s'inclou sempre en l'envàs del medicament i conté tota la informació que necessites sobre les característiques del fàrmac.

          Aconsegueix els prospectes d'almenys 5 medicaments amb principis actius diferents, llegeix-los i omple la següent taula :

           Fàrmac Forma farmacèuticaPrincipi actiu Indicacions  Posologia Contraindicacions



























          Xplora com funcionen els fàrmacs i com es desenvolupen, i les implicacions ètiques d'aquest llarg procés!

          4. LES MEDICINES ALTERNATIVES

          La medicina alternativa és tota aquella pràctica mèdica que no està basada en l' enfocament habitualment utilitzat pels metges i els professionals de la salut occidentals, així com altres tècniques desenvolupades recenment. Alguns exemples són:

          Homeopatia

          Plantes medicinals - Clica aquí

          Plantes Medicinals - Clica aquí


          Video: PLANTES MEDICINALS: TRADICIÓ I CIÈNCIA



          Video que exposa els pros i contres de la homeopatia

          HOMEOPATIA : CREENÇA O EVIDÈNCIA

          CLICA AQUÍ


          CREA LA TEVA PRÒPIA OPINIÓ

          Què opines de la medicina alternativa en general i què et sembla el cas de l' homeopatia ?


          (Per desenvolupar una opinió personal cal elaborar un llistat amb els pros i contres i després donar el teu punt de vista)

          Comentaris

          Entrades populars d'aquest blog

          LA SANG : L' essència de la Vida

          El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


          Per què la sang és vermella?
          La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

          L’hem…

          LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

          1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

          L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
           De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




          2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





          No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
          2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…

          ECOLOGIA: Els ecosistemes

          Els ecosistemes
          Unecosistemaés el conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre aquests i el lloc on viuen. A la natura hi ha ecosistemes molt diversos, que es diferencien pels elements concrets que els formen. En general, es fa difícil parlar de les dimensions d’un ecosistema: un oceà, uns aiguamolls, un formiguer o un tronc caigut poden ser considerats ecosistemes. També es fa difícil parlar d’ecosistemes aïllats, ja que tots estan imbricats els uns en els altres. Un llac, per exemple, es pot considerar un ecosistema, però al mateix temps forma part d’un ecosistema més gran amb els rius que hi desemboquen.

          L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.



          1. Elements d’un ecosistema.
          En qualsevol ecosistema es …