La dieta ha de satisfer les nostres necessitats nutricionals, és a dir, ha de cobrir els requeriments de nutrients que té el nostre organisme.
Dieta Mediterrània |
Una dieta equilibrada és la que cobreix totes les necessitats energètiques, estructurals i reguladores de l'organisme, sense que hi hagi excés o dèficit de cap nutrient. Això s'aconsegueix prenent diàriament unes determinades quantitats de cada grup d'aliments.
Una ració és la quantitat diària recomanada que cal prendre de cada grup d'aliments. En aquest quadre pots veure alguns exemples de les quantitats que es consideren una ració d'alguns aliments.
Si definim la ració estàndard de l'adult com la unitat, la quantitat d'aliment de cada ració per a nens i joves mantindrà certa proporcionalitat:
EDAT ANYS
0,6 ....................................3 a 6 anys
0,8................................... 7 a 9 anys
0,9................................... 10 a 13 anys
1,3...................................13 a 18 anys
1 ................................ més de 18 anys
Racions estandaritzades per a un adult (factor 1)
MESURES CASOLANES
La gastronomia mediterrània és el conjunt de plats i tradicions gastronòmiques procedents dels països banyats per la Mar Mediterrània. Aquests països tenen en comú el clima mediterrani, que influeix sobre el cultiu dels aliments i, a més a més, el fet de tenir un mar comú facilita les rutes de comerç entre ells i per tant l'intercanvi i influència d'unes gastronomies sobre les altres. A més , cal tenir en compte que a l'entorn de la Mediterrània trobem cultures i gastronomies molt variades i que per tant el terme gastronomia mediterrània és força ampli. Tenint en compte això sols podem parlar d'alguns ingredients i pràctiques comuns. Al juny de 2007 el Govern espanyol, juntament amb el suport de la Generalitat de Catalunya, van proposar la candidatura de la dieta mediterrània per a la seva inclusió en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Les virtuts de la cuina del mediterrani per a la salut humana han estat constatades científicament pels beneficis dels aliments que la componen, en especial l'oli d'oliva, el vi negre en quantitats moderades i els llegums, així com una certa importància del peix sobre la carn. Els beneficis són molt destacables per a evitar les malalties cardiovasculars, així com el càncer i altres patologies. Les causes semblen estar en el major consum de peix, especialment peix blau, ric en àcids grassos omega 3; en l'alt consum de oli d'oliva (que redueix el nivell de colesterol en la san g) en lloc de grasses animals, i finalment en el consum de vi, que té efectes beneficiosos, especialment el vi negre pels seus antioxidants, encara que per la toxicitat de l'alcohol, ha de prendre's en quantitats moderades, entenent com a tal un o dos gots per àpat.
L'oli d'oliva
Un dels trets més característics d'aquesta cuina és la importància de l'oli d'oliva, que s'empra per fregir i també per amanir plats, així com per a la conservació d'aliments. El gran ús d' aquest producte es palesa en el fet que la regió mediterrània és la major productora i consumidora d'oli d'oliva del món.
El peix i els mariscs
Estar a la vora del mar fa que el consum de peixos i m ariscs sigui ampli i que sovint el mateix tipus de peix es consumeixi en diversos països de la mediterrània. Apareixen formes comunes de cuinar el peix, com per exemple a la brasa.
Llegums i verdures
Un dels elements més emprats en la gastronomia mediterrània és la verdura, de la qual hi han moltes varitats segons la zona i les estacions. Es mengen crues en amanides, com per exemple en l'amanida grega, bullides com en l'escudella i l'horta vrasta, fregides com la xamfaina o la ratatolha, escalivades o saltades amb all. Altres plats característics fets amb verdures són el gaspatxo i la vichysso ise L'arròs és protagonista de plats típics com la paella i el Risotto. També s'utilitza per farcir verdures, sobre tot a Egipte. Altres llegums com els cigrons, llenties , faves i seques s'utilitzen preferentment en potatges o també en amanida com l'empedrat.
Les fruites
Existeix una gran varietat de fruites segons l'època de l'any. El clima propicia especialment els arbres de fruites cítriques com les llimones i taronges.
Les carns i aus
Originalment l'ús de carn era més aviat moderat. Era costum utilitzar carns i aus amb més mesura i en menors proporcions, però les influències del nord d'Europa varen fer augmentar l'ú s de la carn. Les carns més emprades tradicionalment eren sobre tot les de be i de porc. Segons el país hi ha tota una gamma d'embotits i altres productes típics derivats del porc. En els països de religió musulmana es dona preferència al xai, amb el que també es fan embotits, com el merguez.
Les espècies i condiments
Les espècies més freqüents als plats i dolços mediterranis són les que creixen en estat natural als camps, com el ro maní, farigola, sàlvia, llorer, anís i orenga. D'altres es cultiven, com l'alfàbrega, la menta i el julivert o bé o són importades. com el pebre i la canyella. A la part oriental del Mediterrani s'utilitza molt el sèsam, comí i el fonoll.
La farina
La farina té molts usos en la gastronomia mediterrània, dels quals un dels més importants és l'elaboració de pa, ja sigui blanc, de pita o d'altres varietats. Un altre dels usos importants de la farina és l'elaboració de pasta, per a arrebossar i per fer coques i pastissos.
EDAT ANYS
0,6 ....................................3 a 6 anys
0,8................................... 7 a 9 anys
0,9................................... 10 a 13 anys
1,3...................................13 a 18 anys
1 ................................ més de 18 anys
Racions estandaritzades per a un adult (factor 1)
MESURES CASOLANES
Aliment | Ració | Equivalència en pes net |
Grup de les farinàcies | ||
pa | unitat petita | 30 g |
arròs | un plat pla | 60 g |
pastes | un plat pla | 60 g |
patates | un plat pla | 350 g |
llenties | un plat pla | 60 g |
Grup de la llet | ||
llet | un got gran | 200 cc |
iogurt | 2 pots estàndard | 250 g |
mató | una porció gran | 50 g |
formatges secs | una porció mitjana | 40 g |
Grup de la carn | ||
vedella | un bistec petit | 100 g |
pollastre | un quart de pollastre | 220 g |
lluç | dues rodanxes | 120 g |
ous | dos ous | 100 g |
pernil dolç | dos talls grossos | 100 g |
Grup de les verdures i hortalisses | ||
amanida | un plat | 200 g |
escalivada | un plat | 200 g |
mongetes verdes | mig plat | 100 g |
pastanagues | una pastanaga gran | 100 g |
Grup de les fruites | ||
plàtan | un plàtan | 130 g |
pomes | una poma | 130 g |
préssecs | un préssec | 130 g |
taronja | una taronja | 130 g |
mandarines | 2 o 3 mandarines | 130 g |
maduixes | mitja tassa gan | 130 g |
raïm | mitja tassa gan | 130 g |
meló | una porció mitjana | 130 g |
Grup dels aliments grassos | ||
per a nens i ancians | una ració | 40 a 60 g |
per a adults | una ració | 60 a 80 g |
per als adolescents | una ració | 70 a 90 g |
per a nens i ancians | una ració | 40 a 60 g |
Algunes mesures domèstiques | ||
1 cullerada petita | 5 g | |
1 cullerada sopera | 10 g | |
1 dau de mantega o margarina | 10-15 g | |
1 cullerada sopera de crema de llet | 3 g |
DIETA MEDITERRÀNIA
Oli d' oliva |
L'oli d'oliva
Un dels trets més característics d'aquesta cuina és la importància de l'oli d'oliva, que s'empra per fregir i també per amanir plats, així com per a la conservació d'aliments. El gran ús d' aquest producte es palesa en el fet que la regió mediterrània és la major productora i consumidora d'oli d'oliva del món.
El peix i els mariscs
Estar a la vora del mar fa que el consum de peixos i m ariscs sigui ampli i que sovint el mateix tipus de peix es consumeixi en diversos països de la mediterrània. Apareixen formes comunes de cuinar el peix, com per exemple a la brasa.
Llegums i verdures
Un dels elements més emprats en la gastronomia mediterrània és la verdura, de la qual hi han moltes varitats segons la zona i les estacions. Es mengen crues en amanides, com per exemple en l'amanida grega, bullides com en l'escudella i l'horta vrasta, fregides com la xamfaina o la ratatolha, escalivades o saltades amb all. Altres plats característics fets amb verdures són el gaspatxo i la vichysso ise L'arròs és protagonista de plats típics com la paella i el Risotto. També s'utilitza per farcir verdures, sobre tot a Egipte. Altres llegums com els cigrons, llenties , faves i seques s'utilitzen preferentment en potatges o també en amanida com l'empedrat.
Les fruites
Existeix una gran varietat de fruites segons l'època de l'any. El clima propicia especialment els arbres de fruites cítriques com les llimones i taronges.
Taronges i llimes |
Les carns i aus
Originalment l'ús de carn era més aviat moderat. Era costum utilitzar carns i aus amb més mesura i en menors proporcions, però les influències del nord d'Europa varen fer augmentar l'ú s de la carn. Les carns més emprades tradicionalment eren sobre tot les de be i de porc. Segons el país hi ha tota una gamma d'embotits i altres productes típics derivats del porc. En els països de religió musulmana es dona preferència al xai, amb el que també es fan embotits, com el merguez.
Les espècies i condiments
Espècies |
La farina
Farina |
La farina té molts usos en la gastronomia mediterrània, dels quals un dels més importants és l'elaboració de pa, ja sigui blanc, de pita o d'altres varietats. Un altre dels usos importants de la farina és l'elaboració de pasta, per a arrebossar i per fer coques i pastissos.
" Estudi i càlcul de l' aportació energètica d' una dieta"
- Anota en un full el menú d' un dia qualsevol d' entre setmana. Has d'apuntar l' esmorsar, el dinar, el berenar i el sopar.
- Utilitzant la taula de racions estandaritzades de més amunt, anota la quantitat de cada aliment que has consumit en aquest menú.
- Amb el full de càlcul que tens a continuació, calcula l' energia que t' ha aportat aquest menú. Anota l' energia total aportada per dia.
- Consultant les necessitats energètiques que requereixes, tenint en compte el sexe i el pes, determina si hi ha hagut un aport energètic suficient.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada