Passa al contingut principal

ORIGEN DE LA VIDA: CASUALITAT O CREACIÓ

Origen de la vida

La situació privilegiada de la Terra, a una distància del Sol tal que les oscil·lacions tèrmiques són moderades, i la protecció de l'atmosfera contra les radiacions massa energètiques van afavorir de forma decisiva l'aparició de vida al nostre planeta.


Avui dia datem l'aparició de la vida a la Terra fa uns 3.800 milions d'anys, edat aproximada dels fòssils de les primeres cèl·lules; això ens indica que uns 700 milions d'anys després de la formació del planeta ja hi devia haver organismes vius. 

La vida va canviar el planeta 
James Lovelock (1919) ha dit que els majors canvis ambientals no són els que stà produint l' ésser humà, sinó els que van causar els bacteris.

El més apreciable va ser el canvi de la composició de l' atmosfera: La protoatmosfera no contenia oxígen. Probablement els primers oxigenadors de l' atmosfera no van ser les plantes, sinó els cianobacteris. Fa 2400 milions d' anys havien produit tant d' oxígen que va arribar a l' alta atmosfera, on va formar la capa d' ozó.


Al llarg de la història, l'aparició de la vida ha estat objecte de nombroses llegendes i faules , avui, tanmateix disposem de molts experiments i descobriments que avalen una idea desenvolupada durant els anys 50 del segle XX.







TASCA: Projecte Origen de la Vida



VIDEO :QUÈQUICOM; BUSCANT VIDA A L'UNIVERS



PROJECTE: Origen de la Vida








Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SANG : L' essència de la Vida

El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


Per què la sang és vermella?
La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

L’hem…

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
 De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…

ECOLOGIA: Els ecosistemes

Els ecosistemes
Unecosistemaés el conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre aquests i el lloc on viuen. A la natura hi ha ecosistemes molt diversos, que es diferencien pels elements concrets que els formen. En general, es fa difícil parlar de les dimensions d’un ecosistema: un oceà, uns aiguamolls, un formiguer o un tronc caigut poden ser considerats ecosistemes. També es fa difícil parlar d’ecosistemes aïllats, ja que tots estan imbricats els uns en els altres. Un llac, per exemple, es pot considerar un ecosistema, però al mateix temps forma part d’un ecosistema més gran amb els rius que hi desemboquen.

L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.



1. Elements d’un ecosistema.
En qualsevol ecosistema es …