Passa al contingut principal

ORIGEN DE LA VIDA: CASUALITAT O CREACIÓ

Origen de la vida

La situació privilegiada de la Terra, a una distància del Sol tal que les oscil·lacions tèrmiques són moderades, i la protecció de l'atmosfera contra les radiacions massa energètiques van afavorir de forma decisiva l'aparició de vida al nostre planeta.


Avui dia datem l'aparició de la vida a la Terra fa uns 3.800 milions d'anys, edat aproximada dels fòssils de les primeres cèl·lules; això ens indica que uns 700 milions d'anys després de la formació del planeta ja hi devia haver organismes vius. 

La vida va canviar el planeta 
James Lovelock (1919) ha dit que els majors canvis ambientals no són els que stà produint l' ésser humà, sinó els que van causar els bacteris.

El més apreciable va ser el canvi de la composició de l' atmosfera: La protoatmosfera no contenia oxígen. Probablement els primers oxigenadors de l' atmosfera no van ser les plantes, sinó els cianobacteris. Fa 2400 milions d' anys havien produit tant d' oxígen que va arribar a l' alta atmosfera, on va formar la capa d' ozó.


Al llarg de la història, l'aparició de la vida ha estat objecte de nombroses llegendes i faules , avui, tanmateix disposem de molts experiments i descobriments que avalen una idea desenvolupada durant els anys 50 del segle XX.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

GEOLOGIA: La Deriva Continental - Alfred Wegener

Planeta Terra Per començar a entendre el funcionament i el canvi d' aspecte del nostre planeta mireu el següent documental sobre l' ORIGEN DE LA TERRA HELIOVIEWER : La web de SOL Wegener va proposar la teoria de la deriva continental a principi del segle XX basant-se en diferents proves. Si bé al començament la seva proposta no va ser gaire acceptada, avui en dia no hi ha dubte que els continents han anat canviant de posició al llarg de la història de la Terra. PROVES GEOGRÀFIQUES  Wegener va sospitar que els continents podrien haver estat units en temps passats en observar una gran coincidència entre la forma de les costes dels continents, especialment entre Sud-Amèrica i Àfrica. Si en el passat aquests continents haguessin estat units formant només un (Pangea), és lògic que els fragments encaixin. La coincidència és encara més gran si es tenen en compte no les costes actuals, sinó els límits de les plataformes continentals. PROVES PALEONTOLÒGIQU