Passa al contingut principal

MICROSCÒPIA ELECTRÒNICA

Microscopi Electrònic

Objectius:
  • Aprendre a diferenciar imatges obtingudes amb els diferents tipus de microscòpia electrónica
  • Interpretar micrografies de microscòpia electrónica de transmissió (TEM) i de rastreig (SEM).
  • Aprendre a calcular mesures reals de diverses estructures i els augments de micrografies obtingudes amb un microscopi electrònic.
INTRODUCCIÓ

Un problema  fonamental de la microscòpia òptica és el poder de resolució.
Res més petit de 0,2 µm pot ser clarement vist al micrsoscopi òptic. 
Les membranes cel·lulars i moltes estructures cel·lulars són , de fet, més petites.
Fa uns  80 anys els biòlegs es van adonar que si substituien la llum visible (fotons) per electrons, com a “font d’ il·luminació” d’ un microscopi , el seu límit de resolució podía ser 100.000 vegades més petit que el d’ un microscopi òptic normal, ja que els electrons accelerats a través d’una diferència de potencial de 60.000 Volts tenen una longitud d’ ona de 0,005 nm ( 100.000 vegades més petita que la longitud d’ona de la llum visible).

Dada curiosa :Ernst Ruska va ser el primer a construir un microscopi electrònic l'any 1931. i el primer microscopi electrònic comercial va ser posat al mercat per Siemens a la dècada del 1930.

Primer microscopi electrònic

Existeixen dos tipus principals de microscòpia electrónica :

1.   Microscòpia electrónica de TRANSMISSIÓ (TEM) Transmision electron microscope

2.  Microscòpia de RASTREIG o escombratge  (SEM) Scanning electron microscope

TRANSMISSIÓ (TEM)

Essencialment, un TEM consisteix en un tub de rajos catòdics vertical que té una bomba d’ electrons a la seva part superior i una pantalla en la seva part inferior.

Els electrons surten  d’un filament incandescent situat a la part més alta del tub i són accelerats per un alt voltatge i baixen pel tub fins arribar a la pantalla fluorescent.

El tub ha de tenir el buit de tal manera que no s’ interfereixi els electrons durant el seu pas pel tub.

Quan un electró incideix sobre la pantalla apareix un punt fluorescent. Si es col·loca una ,ostra biológica dins del tub entre la bomba d’ electrons i la pantalla , s’ interferirà el pas d’ aquells electrons que xoquin amb la mostra, i per tant, a la pantalla apareixeran algunes ombres o punts no fluorescents.
Així, la imatge de la pantalla es forma degut a que en una mostra biològica , degudament tractada, hi ha zones opaques als electrons i altres per les que es transmeten electrons, donant així àrees ombrejades i àrees fluorescents respectivament.

Preparació de les mostres:

Per obtenir una bona imatge la mostra ha d’ estar preparada correctament. Aquesta preparació requereix la fixació del teixit per preservar les estructures i la inclussió del teixit en un medi
(plàstic) que permeti fer talls fins.
Aquests talls han de tenyir-se amb sals de metalls pesats que siguin electrodensos.
Seguidament ja podem observar les mostres al TEM.

Aquest tipus de preparació ens permet veure estructures amb dues dimensions.


CRIOFRACTURA



Utilitzant el TEM també podem preparar mostres per tal de veure estructures internes de la cèl·lula amb relleu. En aquest cas, les mostres no s’ han d’ incluir i tallar si no que s’ han de congelar a -196º C. Un cop congelades es procedeix a la CRIOFRACTURA, que consisteix en donar un cop amb una ganiveta a la mostra. Normalment, les cèl·lules es trenquen separant les dues capes lipídiques de les diferents membranes cel·lulars.



Exemple de Criofractura ( Observació de la membrana nuclear d' una cèl·lula)

RASTREIG ( SEM )

En aquest tipus de mocroscopi les cèl·lules s' observen senceres, sense tallar-les, i la imatge es forma pels electrons reflectits i no transmesos. 
Degut a això, aquest microscopi dóna una visió tridimensional de la mostra i només es poden obdervar la superfície externa de les cèl·lules.



34. El microscopi electrònic de Dani Ribo


PER SABER-NE MÉS  

EL WEB DE LA CÈL·LULA








AQUÍ TENIM UNS QUANTS VIDEOS QUE ENS MOSTREN EL FUNCIONAMENT I EL RESULTAT DE LA OBSERVACIÓ AMB MICROSCÒPIA ELECTRÒNICA







TASCA






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SANG : L' essència de la Vida

El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


Per què la sang és vermella?
La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

L’hem…

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
 De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…

ECOLOGIA: Els ecosistemes

Els ecosistemes
Unecosistemaés el conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre aquests i el lloc on viuen. A la natura hi ha ecosistemes molt diversos, que es diferencien pels elements concrets que els formen. En general, es fa difícil parlar de les dimensions d’un ecosistema: un oceà, uns aiguamolls, un formiguer o un tronc caigut poden ser considerats ecosistemes. També es fa difícil parlar d’ecosistemes aïllats, ja que tots estan imbricats els uns en els altres. Un llac, per exemple, es pot considerar un ecosistema, però al mateix temps forma part d’un ecosistema més gran amb els rius que hi desemboquen.

L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.



1. Elements d’un ecosistema.
En qualsevol ecosistema es …