Passa al contingut principal

QUÍMICA: Formulació


FORMULACIÓ INORGÀNICA

Per aprendre a formular i a anomenar els compostos inorgànics, és imprescindible identificar els elements amb el seu símbol químic, a partir de la taula periòdica. A cada element d’un compost determinat se li assigna un nombre, anomenat nombre d’oxidació, que indica la quantitat d’electrons que l’àtom de l’element ha guanyat o ha perdut en aquest compost. El nombre d’oxidació va precedit del signe + si l’àtom ha perdut electrons i del signe - si n’ha guanyat.

Regles per determinar el nombre d’oxidació:
  1. El nombre d’oxidació d’un element lliure és sempre zero. Per exemple, el nombre d’oxidació del fluor (F2 ), del Hidrogen (H2), del Oxigen (O2), del clor (Cl2) i del coure (Cu) és zero.
  2.  El nombre d’oxidació d’un ió monoatòmic és igual a la seva càrrega. Per exemple, el nombre d’oxidació del Br - és -1 i el del ió ferro (III) Fe 3+ és +3.
  3.   El nombre d’oxidació de l’oxigen és -2, excepte en els peròxids (com l’aigua oxigenada H2O2 o el peròxid de sodi Na2O) que és -1.
  4.     El nombre d’oxidació de l’hidrogen és +1, excepte en alguns hidrurs, que és -1.
  5.     El nombre d’oxidació dels metalls alcalins (IA) és sempre +1, el dels elements del grup del beril·li (IIA) és sempre +2 i el de l’alumini és +3.
  6.     El nombre d’oxidació d’un element combinat amb un altre més electronegatiu és positiu, i, si està combinat amb un altre de més electropositiu, és negatiu. L’electronegativitat en general augmenta de esquerra a dreta i de baix a dalt en la taula periòdica.
  7.  En un compost neutre, la suma algebraica dels nombres d’oxidació dels àtoms que el formen és zero.
  8.  En un ió poliatòmic, la suma algebraica dels nombres d’oxidació dels àtoms que el formen és igual a la càrrega del ió. Per exemple, en el ió nitrat NO3 1- aquesta suma val -1.



Aquí teniu algunes pàgines web que us poden servir per practicar la formulació i la nomenclatura dels composts binaris i ternaris.   
Activitats: Òxids , Hidrurs, Hidròxids, Àcids, Sals

Activitats Formulació química

Activitats Formulació Química

Per aprofundir:





A continuació hi ha una activitat que permet repassar la formulació utilitzant el treball cooperatiu
























Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MESCLES HOMOGÈNIES I HETEROGÈNIES: ELABORACIÓ D' UN PERFUM

De quina manera podem elaborar un perfum casolà? Ho podem fer amb flors seques o amb espècies . Aquí teniu dues maneres de fer-ho. Amb flors seques : De primer hem d’elaborar l’oli essencial : per ferho, tallarem flors fresques i les col·locarem en un recipient de vidre juntament amb les tiges, i hi afegirem alcohol de 60º o 90º fins a cobrir-les per complet. Haurem de deixar que l’alcohol s’evapori lentament. Una vegada eliminat per complet, es retiraran les restes vegetals i es veurà com en el fons s’ha format una barreja fosca, que no és res més que l’oli que la planta ha desprès. A aquesta barreja, hi afegirem una mica d’oli de gira-sol o d’ametlles, i ho remenarem amb un utensili de fusta fins que les dues substàncies quedin completament barrejades. El segon pas és elaborar el perfum. Barrejarem en un recipient unes 25 gotes de l’oli essencial amb uns 60 cc d’alcohol (de farmàcia), i deixarem reposar la barreja almenys dos dies en un lloc fosc. Passat aq...

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d...

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals...