Passa al contingut principal

Origen de la Vida: Generació espontània vs biogènesi

Generació espontània vs biogènesi

Després d’ observar i veure la gran diversitat de vida al nostre planeta, la humanitat sempre s'ha preguntat per què existeixen tantes espècies i quin n'és l'origen. Al llarg de la història s'han formulat moltes hipòtesis, unes amb base científica i altres marcades principalment per les idees religioses imperants a cada època. De fet totes les religions del món intenten explicar l' origen de la vida basant-se en les seves creences.

Durant molt de temps ho va intentar explicar la teoria de la generació espontània que  va ser recolzada durant diversos segles, des del segle IV aC fins a finals del segle XIX dC, quan els experiments realitzats per diversos científics (Redi, Spallanzani, Pasteur) van demostrar que era una creença errònia i fou substituïda per la Biogènesi o síntesi abiòtica de la vida.

Generació espontània

Antigament es creia que els éssers vius sorgien per generació espontània a partir de la matèria orgànica en descomposició. Aquesta creença es basava en observacions quotidianes com l'aparició de larves en aliments en descomposició, de mosques a la carn podrida o de ratolins als fems.

El primer científic que es va qüestionar la generació espontània va ser Francesco Redi: l'any 1668 va dissenyar un experiment que va demostrar que les larves que apareixen a la carn podrida no s'originen per elles mateixes, sinó que procedeixen dels ous que les mosques han post prèviament sobre la carn.


Experiment de Pasteur
Síntesi abiòtica

L'any 1923 Oparin i Haldane van proposar que en algun moment de la història de la Terra s'havien format un seguit de molècules orgàniques senzilles a partir de gasos que hi havia en l'atmosfera primitiva. Per construir aquesta hipòtesi, es van basar en els supòsits següents:
  • Fa uns 4.500 milions d'anys, el planeta estava envoltat d'una atmosfera sense oxigen (atmosfera reductora) constituïda fonamentalment per metà, amoníac, hidrogen i vapor d'aigua.
  • Quan la temperatura de la Terra primitiva va descendir, el vapor d'aigua es va condensar i va formar els núvols que van donar lloc a la pluja, la qual, al seu torn, va originar els oceans primitius.
  • L'energia que arribava del Sol i les descàrregues elèctriques que es produïen a l'atmosfera van provocar que els compostos inorgànics presents a l'atmosfera primitiva interactuessin i donessin origen a compostos orgànics. Aquests es van precipitar sobre la superfície terrestre i van ser arrossegats per la pluja fins als oceans, on van formar la «sopa primitiva».

Experiment de Miller

L'any 1953 el científic Stanley Miller va comprovar experimentalment la hipòtesi d'Oparin i Haldane. Va dissenyar un experiment en què en uns recipients reproduïa les condicions que podien haver existit a la Terra primitiva.

En el primer recipient va posar-hi aigua, metà, amoníac i hidrogen. Va escalfar la mescla, i el vapor va arrossegar els gasos fins al segon recipient, on els va sotmetre a descàrregues elèctriques. Quan aquests es van refredar, es van precipitar. En analitzar el contingut del matràs, Miller va observar que s'hi havien format molècules orgàniques senzilles, com urea, i diversos aminoàcids.


A hombros de gigantes - Antonio Lazcano, referente mundial en Exobiología - 
16 nov 2015


En esta ocasión nos ha visitado un referente mundial en exobiología, el profesor Antonio Lazcano, director del Laboratorio de Origen de la Vida de la Universidad Nacional Autónoma de México. Hemos hablado del origen de la vida y también de sus colaboraciones con destacados científicos en este campo como Stanley Miller o Lynn Margulis. 

Gigantes (16/11/15)




A continuació tenim uns quants vídeos que ens il·lustraran aquestes teories i la seva pugna que va durar fins ben entrat el segle XIX.

LA GRAN DIVERSITAT DE VIDA QUE HI HA AL NOSTRE PLANETA(SISTEMÀTICA) I EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES




ORIGEN DE LA VIDA


GENERACIÓ ESPONTÀNIA VS BIOGÈNESI





ANIMACIÓ SOBRE LES HIPÒTESIS SOBRE L' ORIGEN DE LA VIDA






ANIMACIÓ SOBRE L'EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES





PEL·LÍCULA SOBRE LA VIDA DE CHARLES DARWIN 



Agraïment: Naturals OM

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SANG : L' essència de la Vida

El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


Per què la sang és vermella?
La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

L’hem…

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
 De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…

ECOLOGIA: Els ecosistemes

Els ecosistemes
Unecosistemaés el conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre aquests i el lloc on viuen. A la natura hi ha ecosistemes molt diversos, que es diferencien pels elements concrets que els formen. En general, es fa difícil parlar de les dimensions d’un ecosistema: un oceà, uns aiguamolls, un formiguer o un tronc caigut poden ser considerats ecosistemes. També es fa difícil parlar d’ecosistemes aïllats, ja que tots estan imbricats els uns en els altres. Un llac, per exemple, es pot considerar un ecosistema, però al mateix temps forma part d’un ecosistema més gran amb els rius que hi desemboquen.

L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.



1. Elements d’un ecosistema.
En qualsevol ecosistema es …