Origen de la Vida: Generació espontània vs biogènesi

Generació espontània vs biogènesi

Després d’ observar i veure la gran diversitat de vida al nostre planeta, la humanitat sempre s'ha preguntat per què existeixen tantes espècies i quin n'és l'origen. Al llarg de la història s'han formulat moltes hipòtesis, unes amb base científica i altres marcades principalment per les idees religioses imperants a cada època. De fet totes les religions del món intenten explicar l' origen de la vida basant-se en les seves creences.

Durant molt de temps ho va intentar explicar la teoria de la generació espontània que va ser recolzada durant diversos segles, des del segle IV aC fins a finals del segle XIX dC, quan els experiments realitzats per diversos científics (Redi, Spallanzani, Pasteur) van demostrar que era una creença errònia i fou substituïda per la Biogènesi o síntesi abiòtica de la vida.

Generació espontània

Antigament es creia que els éssers vius sorgien per generació espontània a partir de la matèria orgànica en descomposició. Aquesta creença es basava en observacions quotidianes com l'aparició de larves en aliments en descomposició, de mosques a la carn podrida o de ratolins als fems.

El primer científic que es va qüestionar la generació espontània va ser Francesco Redi: l'any 1668 va dissenyar un experiment que va demostrar que les larves que apareixen a la carn podrida no s'originen per elles mateixes, sinó que procedeixen dels ous que les mosques han post prèviament sobre la carn.

Experiment de Pasteur

Síntesi abiòtica

L'any 1923 Oparin i Haldane van proposar que en algun moment de la història de la Terra s'havien format un seguit de molècules orgàniques senzilles a partir de gasos que hi havia en l'atmosfera primitiva. Per construir aquesta hipòtesi, es van basar en els supòsits següents:

Fa uns 4.500 milions d'anys, el planeta estava envoltat d'una atmosfera sense oxigen (atmosfera reductora) constituïda fonamentalment per metà, amoníac, hidrogen i vapor d'aigua.
Quan la temperatura de la Terra primitiva va descendir, el vapor d'aigua es va condensar i va formar els núvols que van donar lloc a la pluja, la qual, al seu torn, va originar els oceans primitius.
L'energia que arribava del Sol i les descàrregues elèctriques que es produïen a l'atmosfera van provocar que els compostos inorgànics presents a l'atmosfera primitiva interactuessin i donessin origen a compostos orgànics. Aquests es van precipitar sobre la superfície terrestre i van ser arrossegats per la pluja fins als oceans, on van formar la «sopa primitiva».

Experiment de Miller

L'any 1953 el científic Stanley Miller va comprovar experimentalment la hipòtesi d'Oparin i Haldane. Va dissenyar un experiment en què en uns recipients reproduïa les condicions que podien haver existit a la Terra primitiva.

En el primer recipient va posar-hi aigua, metà, amoníac i hidrogen. Va escalfar la mescla, i el vapor va arrossegar els gasos fins al segon recipient, on els va sotmetre a descàrregues elèctriques. Quan aquests es van refredar, es van precipitar. En analitzar el contingut del matràs, Miller va observar que s'hi havien format molècules orgàniques senzilles, com urea, i diversos aminoàcids.

ANIMACIÓ: Des del Big Bang fins als nostres dies.

A hombros de gigantes - Antonio Lazcano, referente mundial en Exobiología -
16 nov 2015

En esta ocasión nos ha visitado un referente mundial en exobiología, el profesor Antonio Lazcano, director del Laboratorio de Origen de la Vida de la Universidad Nacional Autónoma de México. Hemos hablado del origen de la vida y también de sus colaboraciones con destacados científicos en este campo como Stanley Miller o Lynn Margulis.