Passa al contingut principal

SUPERVIVÈNCIA: ESPECIALISTES EN CAMUFLATGE


Una de les adaptacions més curioses dels éssers vius al seu entorn , dins de  les relacions interespecífiques, és : La cripsi o l’ art de camuflar-te.
 
Cal tenir en compte que tots els éssers vius estan sotmesos a una gran pressió selectiva que fa moure els motors evolutius per ser més eficaç a l' hora de sobreviure per aconseguir el seu gran objectiu , reproduir-se per poder mantenir els seus gens.

El camuflatge, també conegut científicament com a cripsi , és un fenomen pel qual un animal és difícilment visible en el medi habitual per tal com n’adopta la coloració o en copia les estructures i formes. Encara que el terme de camuflatge o cripsi es confon molt amb el mimetisme i s’utilitzen com a sinònims, són dos fenòmens diferents, malgrat que freqüentment apareixen associats. La diferència és que en el mimetisme un ésser viu s’assembla a altres del seu entorn i en la cripsi l’ésser viu s’assembla al propi entorn on viu per assegurar la seva supervivència. Els mecanismes de cripsi són emprats com a camuflament i defensa, però també poden ésser usats pel depredador per a passar desapercebut i poder atacar la víctima sense ésser vist.


En aquest recull de fotos podeu veure diversos exemples de cripsi realment extraordinaris i on cal molt bona vista per detectar els animals.

A veure si teniu bon ull !!!!







A les tres fotografies anteriors és relativament fàcil trobar l' animal en qüestió 
( Llargandaix i zebra).

En la següent imatge hi ha una espècie de perdiu relativament fàcil de veure, però podeu trobar els cinc pollets que l'acompanyen?



A veure si podeu trobar l' animal de la fotografia...





En un altre ordre de camuflatge tenim uns animals que viuen en ecosistemes marins, els cefalòpodes ( pops, calamars i sèpies) . Aquests animals no tenen esquelet extern , ni conquilla ni punxes, llavors han de defensar-se dels depredadors adoptant textures i colors de l' entorn on viuen.

A continuació teniu un video que il·lustra de quina manera ho fan aquests curiosos animals.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SANG : L' essència de la Vida

El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


Per què la sang és vermella?
La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

L’hem…

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
 De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…

ECOLOGIA: Els ecosistemes

Els ecosistemes
Unecosistemaés el conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre aquests i el lloc on viuen. A la natura hi ha ecosistemes molt diversos, que es diferencien pels elements concrets que els formen. En general, es fa difícil parlar de les dimensions d’un ecosistema: un oceà, uns aiguamolls, un formiguer o un tronc caigut poden ser considerats ecosistemes. També es fa difícil parlar d’ecosistemes aïllats, ja que tots estan imbricats els uns en els altres. Un llac, per exemple, es pot considerar un ecosistema, però al mateix temps forma part d’un ecosistema més gran amb els rius que hi desemboquen.

L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.



1. Elements d’un ecosistema.
En qualsevol ecosistema es …