Passa al contingut principal

SUPERVIVÈNCIA: ESPECIALISTES EN CAMUFLATGE

LA CRIPSI
Una de les adaptacions més curioses dels éssers vius al seu entorn , dins de  les relacions interespecífiques, és : La cripsi o l’ art de camuflar-te.

Cal tenir en compte que tots els éssers vius estan sotmesos a una gran pressió selectiva que fa moure els motors evolutius per ser més eficaç a l' hora de sobreviure per aconseguir el seu gran objectiu , reproduir-se per poder mantenir els seus gens.

El camuflatge, també conegut científicament com a cripsi , és un fenomen pel qual un animal és difícilment visible en el medi habitual per tal com n’adopta la coloració o en copia les estructures i formes. Encara que el terme de camuflatge o cripsi es confon molt amb el mimetisme i s’utilitzen com a sinònims, són dos fenòmens diferents, malgrat que freqüentment apareixen associats. La diferència és que en el mimetisme un ésser viu s’assembla a altres del seu entorn i en la cripsi l’ésser viu s’assembla al propi entorn on viu per assegurar la seva supervivència. Els mecanismes de cripsi són emprats com a camuflament i defensa, però també poden ésser usats pel depredador per a passar desapercebut i poder atacar la víctima sense ésser vist.

En aquest recull de fotos podeu veure diversos exemples de cripsi realment extraordinaris i on cal molt bona vista per detectar els animals.
A veure si teniu bon ull !!!!




A les tres fotografies anteriors és relativament fàcil trobar l' animal en qüestió 
( Llargandaix i zebra).
I en aquestes? Què hi veiem?










En la següent imatge hi ha una espècie de perdiu relativament fàcil de veure, però podeu trobar els cinc pollets que l'acompanyen?


A veure si podeu trobar l' animal de la fotografia...




En un altre ordre de camuflatge tenim uns animals que viuen en ecosistemes marins, els cefalòpodes ( pops, calamars i sèpies) . Aquests animals no tenen esquelet extern , ni conquilla ni punxes, llavors han de defensar-se dels depredadors adoptant textures i colors de l' entorn on viuen.

A continuació teniu un video que il·lustra de quina manera ho fan aquests curiosos animals.


L' APOSEMATISME

Aposematisme (del grec: apo- allunyament i sema senyal), potser més conegut com a coloració d'advertiment, descriu un grup d'adaptacions antidepredadors on un senyal d'advertiment s'associa amb el fet que no es pot aprofitar una presa per part dels seus potencials depredadors. El senyal d'advertència pot prendre la forma de colors, sons o olors conspicus o d'altres característiques perceptibles. Els senyals aposemàtics són beneficiosos tant pels depredadors com per les preses, ja que tots dos eviten un dany potencial.

L' aposematisme és l'antítesi de la cripsi, la qual apareix amb organismes inofensius. Algunes espècies inofensives copien la coloració o la forma d'algunes espècies més perilloses com a fals advertiment.

Alguns exemples d'espècies aposemàtiques:








Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

EL MÈTODE CIENTÍFIC

El mètode científic és un procés que serveix per investigar allò desconegut, un procés que utilitza l'evidència i l'experimentació. Les persones que fan ciència utilitzen aquest mètode amb la finalitat de trobar informació per respondre les preguntes que es fan. Quan un/a científic/a utilitza aquest mètode pot reproduir experiments que hagi fet un altre científic. Per què penses que és important que un/a científic/a pugui reproduir els experiments realitzats per altres persones? Gairebé totes les versions del mètode científic inclouen els següents passos, si bé no sempre en el mateix ordre:  Fer observacions  Identificar una pregunta que es vol respondre a partir de les observacions  Esbrinar allò que ja es coneix de les observacions realitzades (recerca)  Elaborar una hipòtesi  Posar la hipòtesi a prova  Analitzar els resultats  Comunicar els teus resultats  Fer observacions Imagina que ets un/a científic/a. Mentre reculls mostres d'aigua a una bassa obs