LA CRIPSI
Una de les adaptacions més curioses dels éssers vius al seu entorn , dins de les relacions interespecífiques, és : La cripsi o l’ art de camuflar-te.
Una de les adaptacions més curioses dels éssers vius al seu entorn , dins de les relacions interespecífiques, és : La cripsi o l’ art de camuflar-te.
Cal tenir en compte que tots els éssers vius estan sotmesos a una gran pressió selectiva que fa moure els motors evolutius per ser més eficaç a l' hora de sobreviure per aconseguir el seu gran objectiu , reproduir-se per poder mantenir els seus gens.
El
camuflatge, també conegut científicament com a cripsi , és un fenomen pel qual
un animal és difícilment visible en el medi habitual per tal com n’adopta la
coloració o en copia les estructures i formes. Encara que el terme de
camuflatge o cripsi es confon molt amb el mimetisme i s’utilitzen com a
sinònims, són dos fenòmens diferents, malgrat que freqüentment apareixen
associats. La diferència és que en el mimetisme un ésser viu s’assembla a
altres del seu entorn i en la cripsi l’ésser viu s’assembla al propi entorn on
viu per assegurar la seva supervivència. Els mecanismes de cripsi són emprats
com a camuflament i defensa, però també poden ésser usats pel depredador per a
passar desapercebut i poder atacar la víctima sense ésser vist.
En
aquest recull de fotos podeu veure diversos exemples de cripsi realment
extraordinaris i on cal molt bona vista per detectar els animals.
A
veure si teniu bon ull !!!!
A les tres fotografies anteriors és relativament fàcil trobar l' animal en qüestió
( Llargandaix i zebra).
I en aquestes? Què hi veiem?
En la següent imatge hi ha una espècie de perdiu relativament fàcil de veure, però podeu trobar els cinc pollets que l'acompanyen?
A veure si podeu trobar l' animal de la fotografia...
En un altre ordre de camuflatge tenim uns animals que viuen en ecosistemes marins, els cefalòpodes ( pops, calamars i sèpies) . Aquests animals no tenen esquelet extern , ni conquilla ni punxes, llavors han de defensar-se dels depredadors adoptant textures i colors de l' entorn on viuen.
A continuació teniu un video que il·lustra de quina manera ho fan aquests curiosos animals.
L' APOSEMATISME
Aposematisme (del grec: apo- allunyament i sema senyal), potser més conegut com a coloració d'advertiment, descriu un grup d'adaptacions antidepredadors on un senyal d'advertiment s'associa amb el fet que no es pot aprofitar una presa per part dels seus potencials depredadors. El senyal d'advertència pot prendre la forma de colors, sons o olors conspicus o d'altres característiques perceptibles. Els senyals aposemàtics són beneficiosos tant pels depredadors com per les preses, ja que tots dos eviten un dany potencial.
L' aposematisme és l'antítesi de la cripsi, la qual apareix amb organismes inofensius. Algunes espècies inofensives copien la coloració o la forma d'algunes espècies més perilloses com a fals advertiment.
Alguns exemples d'espècies aposemàtiques:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada