Passa al contingut principal

SOM FILLS DELS BACTERIS

Els organismes diminuts bacteris , fongs , protozous , etc , no tenen el crèdit que es mereixen pels èxits obtinguts. En el Precàmbric ( Comprèn el temps des de la formació de la Terra fa 4.500 milions d'anys fins l'evolució de fòssils macroscòpics de closca dura en abundància, que marca l'inici del Cambrià, el primer període geològic de la primera era del Fanerozoic, fa uns 542 milions d'anys ), els bacteris van inventar la fotosíntesi i van alimentar el Món. Van afegir oxigen a l' atmosfera i la van transformar, alguns van idear un mètode per fer front al nou verí, aprofitant el poder  combustible de l' oxigen i utilitzar-lo per descompondre l' aliment i així obtenir l' energia nesessària per poder viure.


Els bacteris que utilitzen oxigen ( aerobis ) generen energia d' una manera més eficaç que els seus veïns que no l' utilitzen ( anaerobis ) i que no poden viure amb presència d' oxigen. Els bacteris anaerobis produeixen només dues unitats d' energia en fermentar una molècula de sucre, mentre que els bacteris aerobis usen l' oxigen per obtenir 36 unitats d' energia de la mateixa molècula.

Estromatòlits típics del Precàmbric
Margulis creu que als nostre cossos portem descendents dels bacteris precàmbrics, i també tots els altres éssers vius amb una estructura cel·lular eucariota. A les nostres cèl·lules hi ha uns orgànuls minúsculs anomenats mitocondris que cremen sucre i oxigen per generar energia.


Fa trenta anys , Margulis va abanderar la idea que els mitocondris són els vestigis dels bacteris respiradors d' oxigen que van envair les cèl·lules eucariotes fa potser 2.000 milions d' anys i que s' hi han mantingut fins llavors. aquesta és la raó per la qual necessitem oxigen. Cada vegada que respirem estem alimentant els descendents dels bacteris invasors que hi ha a les nostres cèl·lules. Fins i tot els ha quedat un vestigi que demostra que abans eren organismes que vivien sols, els nostres mitocondris tenen un  ADN  propi, l' ADN mitocondrial.
La capacitat fotosintètica de les plantes prové dels antics cianobacteris que ara viuen a l' interior de les cèl·lules com a fàbriques d' energia solar anomenats cloroplasts.

Per tant, qualsevol cosa que sigui viva avui en dia pot remuntar la seva existència fins als bacteris comuns. Sempre pensem que procedim d' uns avanpassats semblants a les mones actuals, però la veritat és que les nostres cèl·lules provenen del món bacterià.

Qui era Lynn Margulis ? Aviat farà 10 anys que ha mort, precisament al novembre del 2016.

La doctora Lynn Margulis ( Chicago 5 de març de 1938- 22 de novembre de 2011) fou una popular biòloga coneguda principalment per formular la teoria endosimbiòtica, que explica l'origen de les cèl·lules eucariotes per la incorporació d'una cèl·lula dins una altra. La inclusió d'una cèl·lula procariota dins una altra cèl·lula origina la formació d'orgànuls com els mitocondris i cloroplasts, que tenen DNA propi (prova indirecta d'aquesta teoria). També col·laborà amb James Lovelock en el desenvolupament ide la Hipòtesi Gaia.


Esquemes que expliquen la teoria endosimbiont

Teoria Endosimbiont

Teoria Endosimbiont



Els cinc regnes de la Vida al Planeta Terra











TEXT - Per saber-ne més

La célula de la que venimos todos







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

GEOLOGIA: La Deriva Continental - Alfred Wegener

Planeta Terra Per començar a entendre el funcionament i el canvi d' aspecte del nostre planeta mireu el següent documental sobre l' ORIGEN DE LA TERRA HELIOVIEWER : La web de SOL Wegener va proposar la teoria de la deriva continental a principi del segle XX basant-se en diferents proves. Si bé al començament la seva proposta no va ser gaire acceptada, avui en dia no hi ha dubte que els continents han anat canviant de posició al llarg de la història de la Terra. PROVES GEOGRÀFIQUES  Wegener va sospitar que els continents podrien haver estat units en temps passats en observar una gran coincidència entre la forma de les costes dels continents, especialment entre Sud-Amèrica i Àfrica. Si en el passat aquests continents haguessin estat units formant només un (Pangea), és lògic que els fragments encaixin. La coincidència és encara més gran si es tenen en compte no les costes actuals, sinó els límits de les plataformes continentals. PROVES PALEONTOLÒGIQU