Passa al contingut principal

SOM FILLS DELS BACTERIS

Els organismes diminuts bacteris , fongs , protozous , etc , no tenen el crèdit que es mereixen pels èxits obtinguts. En el Precàmbric ( Comprèn el temps des de la formació de la Terra fa 4.500 milions d'anys fins l'evolució de fòssils macroscòpics de closca dura en abundància, que marca l'inici del Cambrià, el primer període geològic de la primera era del Fanerozoic, fa uns 542 milions d'anys ), els bacteris van inventar la fotosíntesi i van alimentar el Món. Van afegir oxigen a l' atmosfera i la van transformar, alguns van idear un mètode per fer front al nou verí, aprofitant el poder  combustible de l' oxigen i utilitzar-lo per descompondre l' aliment i així obtenir l' energia nesessària per poder viure.


Els bacteris que utilitzen oxigen ( aerobis ) generen energia d' una manera més eficaç que els seus veïns que no l' utilitzen ( anaerobis ) i que no poden viure amb presència d' oxigen. Els bacteris anaerobis produeixen només dues unitats d' energia en fermentar una molècula de sucre, mentre que els bacteris aerobis usen l' oxigen per obtenir 36 unitats d' energia de la mateixa molècula.

Estromatòlits típics del Precàmbric

Margulis creu que als nostre cossos portem descendents dels bacteris precàmbrics, i també tots els altres éssers vius amb una estructura cel·lular eucariota. A les nostres cèl·lules hi ha uns orgànuls minúsculs anomenats mitocondris que cremen sucre i oxigen per generar energia.






Fa trenta anys , Margulis va abanderar la idea que els mitocondris són els vestigis dels bacteris respiradors d' oxigen que van envair les cèl·lules eucariotes fa potser 2.000 milions d' anys i que s' hi han mantingut fins llavors. aquesta és la raó per la qual necessitem oxigen. Cada vegada que respirem estem alimentant els descendents dels bacteris invasors que hi ha a les nostres cèl·lules. Fins i tot els ha quedat un vestigi que demostra que abans eren organismes que vivien sols, els nostres mitocondris tenen un  ADN  propi, l' ADN mitocondrial.

La capacitat fotosintètica de les plantes prové dels antics cianobacteris que ara viuen a l' interior de les cèl·lules com a fàbriques d' energia solar anomenats cloroplasts.


Per tant, qualsevol cosa que sigui viva avui en dia pot remuntar la seva existència fins als bacteris comuns. Sempre pensem que procedim d' uns avanpassats semblants a les mones actuals, però la veritat és que les nostres cèl·lules provenen del món bacterià.


Qui era Lynn Margulis ? Aviat farà 10 anys que ha mort, precisament al novembre del 2016.

La doctora Lynn Margulis ( Chicago 5 de març de 1938- 22 de novembre de 2011) fou una popular biòloga coneguda principalment per formular la teoria endosimbiòtica, que explica l'origen de les cèl·lules eucariotes per la incorporació d'una cèl·lula dins una altra. La inclusió d'una cèl·lula procariota dins una altra cèl·lula origina la formació d'orgànuls com els mitocondris i cloroplasts, que tenen DNA propi (prova indirecta d'aquesta teoria). També col·laborà amb James Lovelock en el desenvolupament ide la Hipòtesi Gaia.


Esquemes que expliquen la teoria endosimbiont

Teoria Endosimbiont

Teoria Endosimbiont




Els cinc regnes de la Vida al Planeta Terra















TEXT - Per saber-ne més

La célula de la que venimos todos







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SANG : L' essència de la Vida

El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


Per què la sang és vermella?
La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

L’hem…

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
 De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…

ECOLOGIA: Els ecosistemes

Els ecosistemes
Unecosistemaés el conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre aquests i el lloc on viuen. A la natura hi ha ecosistemes molt diversos, que es diferencien pels elements concrets que els formen. En general, es fa difícil parlar de les dimensions d’un ecosistema: un oceà, uns aiguamolls, un formiguer o un tronc caigut poden ser considerats ecosistemes. També es fa difícil parlar d’ecosistemes aïllats, ja que tots estan imbricats els uns en els altres. Un llac, per exemple, es pot considerar un ecosistema, però al mateix temps forma part d’un ecosistema més gran amb els rius que hi desemboquen.

L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.



1. Elements d’un ecosistema.
En qualsevol ecosistema es …