Passa al contingut principal

GEOLOGIA : Mapa i perfil topogràfic

Què és un perfil topogràfic?




Un mapa topogràfic és la representació en un plànol d’un lloc concret.

En un mapa topogràfic es veuen representats els seus elements, com els rius, el relleu, les vies de comunicació, els pobles i ciutats, etc.



Aquests elements estan representats amb símbols i colors diferents que s’expliquen a la llegenda del mapa.

Els mapes es fan a escala; és a dir, les distàncies reals es redueixen a la mateixa mida per mitjà d’una divisió. Així, l’escala 1:50000 vol dir que 1 cm del mapa correspon a 50000 cm (o 500 m) de distància real.


Si observem atentament el mapa, veurem que és cobert de línies de color terrós, en alguns casos, negres. Aquestes línies se’n diuen corbes de nivell i indiquen la formació del terreny. 

Les corbes de nivell són, en realitat, línies imaginàries que uneixen els punts del terreny que es troben a la mateixa altitud sobre el nivell del mar.


Entre dues corbes de nivell consecutives hi ha una diferència d’altitud física que s'anomena interval de nivell o equidistància.

Si poguéssim serrar horitzontalment llesques del terreny, cada 5 o 10 metres, el perímetre de cada una d'aquestes seccions del terreny, correspondria a una corba de nivell, en el mapa, i la distància existent entre elles, a l'equidistància. 

Més important que saber descobrir l’altitud sobre el nivell del mar, es saber "llegir" les corbes de nivell de tal manera que es pugui veure clara la configuració del terreny. 

Per tal d’aconseguir-ho, cal recordar alguns punts: 

  • Les corbes de nivell tancades volten el cim d’un pujolet o collet; 
  • Les corbes de nivell situades unes vora les altres, indiquen un pendent escarpat; 
  • Les corbes de nivell molt distanciades indiquen un terreny relativament pla o de declivi suau; 
  • Les corbes de nivell separades uniformement indiquen un pendent regular; 
  • Les corbes de nivell separades desigualment indiquen un pendent irregular; 

El rius o rierols corren al costat de les corbes de nivell.



Si volem conèixer el desnivell d’un territori, n’hem de fer un perfil topogràfic. Ara et proposem elaborar un perfil topogràfic seguint els passos següents: 





1. Agafem un mapa topogràfic de la zona que volem conèixer. 



Identifiquem el lloc concret que treballarem i el limitem amb dos punts: el de sortida i el d’arribada. 





2. Tracem una línia recta entre l’inici i el final del recorregut. 




3. En un full de paper mil·limetrat, hi dibuixem dos eixos de coordenades; en l’horitzontal, hi representem la longitud del recorregut, i en el vertical, l’alçada en metres. 



4. El millor és fer coincidir l’escala del mapa amb la del paper. 



5. Dobleguem el paper mil·limetrat per l’eix horitzontal que es correspon amb la longitud.  Posem a sobre del mapa el full de paper fent coincidir l’eix amb la línea que hem traçat  sobre el mapa. Marquem un punt a cada corba de nivell (recorda que són línies que uneixen punts situats a una mateixa altura). 

De cada punt, n’anotem l’altura. 




6. A continuació, despleguem el paper mil·limetrat i unim els punts que hem assenyalat, i ja tindrem fet el perfil topogràfic.













ARA ET TOCA A TU




1. Intenta esbrinar quin relleu correspon a cada corba de nivell





2. Seguiu les instruccions que se us dona al LABORATORI VIRTUAL de l' enllaç que hi ha a continuació i feu el perfil on line.






3.  Fes el perfil topogràfic del traçat següent:






VIDEOS QUE ENS EXPLIQUEN COM FER UN PERFIL TOPOGRÀFIC


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

MESCLES HOMOGÈNIES I HETEROGÈNIES: ELABORACIÓ D' UN PERFUM

De quina manera podem elaborar un perfum casolà? Ho podem fer amb flors seques o amb espècies . Aquí teniu dues maneres de fer-ho. Amb flors seques : De primer hem d’elaborar l’oli essencial : per ferho, tallarem flors fresques i les col·locarem en un recipient de vidre juntament amb les tiges, i hi afegirem alcohol de 60º o 90º fins a cobrir-les per complet. Haurem de deixar que l’alcohol s’evapori lentament. Una vegada eliminat per complet, es retiraran les restes vegetals i es veurà com en el fons s’ha format una barreja fosca, que no és res més que l’oli que la planta ha desprès. A aquesta barreja, hi afegirem una mica d’oli de gira-sol o d’ametlles, i ho remenarem amb un utensili de fusta fins que les dues substàncies quedin completament barrejades. El segon pas és elaborar el perfum. Barrejarem en un recipient unes 25 gotes de l’oli essencial amb uns 60 cc d’alcohol (de farmàcia), i deixarem reposar la barreja almenys dos dies en un lloc fosc. Passat aq

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals