Biodiversitat
A una escala còsmica, la Terra pot semblar insignificant, però també pot ser, depèn com ho mirem, un planeta exclusiu. És, sens dubte, l’únic que coneixem capaç d’albergar-hi vida, ja que els experiments i projectes encaminats a conèixer la presència de qualsevol tipus d’organisme a qualsevol punt de l’Univers no han donat encara cap resultat. I aquesta vida del nostre planeta és increïblement rica i diversa.
Els biòlegs estimen que actualment l’habiten entre 5 i 30 milions d’espècies diferents, tenint com a xifra més acceptada 10 milions. D’ells, només una petita part, prop d’un 14 % han estat estudiats i han rebut un nom formal que els defineix i els identifica.
Els éssers vius poblen cada racó del planeta, des dels deserts més pedregosos fins als fons abissals, encara que les zones més poblades són, sens dubte, les selves tropicals. Gairebé la meitat de les espècies de flora i fauna poblen aquestes selves, que avui no constitueixen més d’un 6% de la superfície continental, tot i que està en clar retrocés per motius que tothom coneix. Els amants de les xifres de segur que s’entusiasmaran en conèixer que només en un gram de sòl tropical hi poden conviure 100.000 algues, 16 milions de fongs i floridures i uns quants milers de milions de bacteris; que en un sol arbre poden coexistir 5.000 espècies diferents o que una hectàrea de selva a Panamà pot contenir 100 milions d’animals, sense comptar-hi, és clar, bacteris, floridures, ni fongs.
 |
| Selva tropical |
Però les selves tropicals no en són una excepció. Actualment sabem que fins i tot superfícies aparentment inhòspites presenten una biodiversitat sorprenent. F. Pearce ens mostra com a la fossa de Rockall, a l’oest de les illes Britàniques, i a profunditats d’entre 1.000 i 3.000 metres viuen comunitats formades essencialment per nematodes i altres microorganismes que possiblement contenen un nombre més gran d’espècies que una selva tropical o un ric escull. De la mateixa manera, fins i tot a les fredes aigües del mar de Weddell, a l’oceà Antàrtic, Thomas Brey i el seu equip hi han trobat comunitats bentòniques amb 300 espècies diferents, xifra que situa aquests ecosistemes entre els que tenen més diversitat del planeta.
LA BIODIVERSITAT
La biodiversitat la podem definir com el nombre d'espècies diferents en un lloc determinat, o en tot el planeta.
La biodiversitat és una variable que s'utilitza en ecologia per valorar la qualitat de la biocenosi d'un ecosistema i expressar la quantitat de formes de vida diferents que la constitueixen.
Per això, el que es fa en un ecosistema per valorar-ne la biodiversitat és un recompte de les plantes i dels animals fàcilment apreciables, juntament amb una estimació al màxim de precisa de la quantitat de massa que representen. D'aquesta manera es tenen dues dades: el nombre d'espècies diferents que hi ha i la seva abundància relativa. En un ecosistema amb biodiversitat alta, com ara un bosc caducifoli, el nombre d'espècies és gran i cap no destaca per contenir la part més gran de la biomassa de la biocenosi, mentre que en un ecosistema de biodiversitat baixa, com ara un conreu, el nombre d'espècies és petit i hi ha una espècie o unes quantes que representen la major part de la matèria viva.
Com més gran és la dependència d' una població d' éssers vius respecte d' un hàbitat en concret més sensible és la població a algun canvi dins del seu hàbitat.
 |
| El panda gegant és una espècie en perill d'extinció, ja que està amenaçada constantment per la degradació del seu hàbitat ( menja quasi exclusivament fulles de bambú) i que té molt poca natalitat, tant en llibertat com en captivitat. |
Els bacteris, per exemple, són ben poc sensibles als impactes ambientals, ja que poden colonitzar fàcilment medis molt diferents. En canvi, alguns mamífers, com per exemple l'ós panda o el linx, són més sensibles a les modificacions del seu hàbitat, i això fa que es puguin extingir fàcilment.
Entre les accions humanes que poden produir l'extinció d'espècies destaquen les següents:
- La sobreexplotació. La pesca excessiva, la caça furtiva, el col·leccionisme i la recol·lecció indiscriminada d'espècies vegetals són algunes pràctiques que fan disminuir les poblacions a un ritme molt més gran que el ritme en què es poden regenerar.
- La destrucció d'hàbitats. El deteriorament i la urbanització de zones naturals, les alteracions dels ecosistemes terrestres per culpa d'incendis i de tales excessives, i les alteracions d'ecosistemes marins per tècniques de pesca agressives són pràctiques que produeixen la desaparició de les espècies més dependents d'aquests hàbitats.
- La introducció d'espècies alienes. Entre d'altres, és el cas de la lluita biològica contra les plagues, que es basa en la introducció de depredadors més o menys específics. Si aquesta lluita no es controla bé, pot produir danys irreparables en les espècies autòctones.
- La contaminació de les piràmides tròfiques és un impacte sobre la biosfera que sovint acaba afectant l'ésser humà. Quan algunes substàncies tòxiques han contaminat l'aire, el sòl o l'aigua, es poden incorporar als productors i d'aquests passar als consumidors herbívors i carnívors.
 |
| Minamata 1953 |
Quan els productes tòxics no s'eliminen fàcilment, els carnívors arriben a acumular dins el seu organisme dosis que són letals. Aquest procés s'anomena bioacumulació i és el que va provocar que el 1953 la població pesquera japonesa de Minamata patís un enverinament massiu en consumir peix en el qual s'havia produït una bioacumulació de mercuri per culpa d'un abocament tòxic al mar.
La manipulació genètica de vegetals i animals per fer-los més aptes per al conreu, la cria o el consum introdueix en les poblacions salvatges alteracions genètiques que tenen efectes ara per ara del tot imprevisibles.
Per treballar més el concepte de biodiversitat podem fer aquesta activitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada