 |
| Molècula d 'ADN |
Per aconseguir aquest objectiu hem preparat un protocol que ens serveixi per extreure de manera casolana l' ADN de cèl·lules vives.
Quan mengem incorporem al cos grans quantitats de principis immediats com són glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics ( ADN i ARN).
Seguint aquest plantjament, si aconseguim agrupar l ' ADN d' un aliment que en tingui en grans quantitats serà visible a l' ull humà i en podrem observar la seva forma.
El protocol d' extracció que hem elaborat és el següent:
1. OBJECTIU:
“ Observar
ADN a ull nu, després d’ haver-lo extret d’ unes cèl·lules, i mirar l’ aspecte
que té”
- Xampú
- Un plàtan
- Sal
- Aigua destil•lada
- Tubs d’assaig
- Alcohol de 96º
- Glaçons de gel
- Una batedora
- Un filtre de cafetera
- Got de precipitats
- Got de plàstic
- Cullera petita
- 1 proveta de 20ml
- 1 pipeta Pasteur
- Vareta de vidre
3. PROCEDIMENT:
- Tritura gel a la batedora i posa’l ben triturat dins d’un got de precipitats.
- A continuació enfonsa dins del gel un tub d’assaig amb alcohol , aproximadament 15 ml. El glaç ha d’estar a nivell de l’alcohol, així aquest quedarà molt fred. Deixa aquest muntatge fins el final de la pràctica.
- A continuació segueix el següent procediment:
2. Mescla
2: En un got
de plàstic mescla una cullerada de xampú i dos pessics de sal.
3. En el got anterior afegeix 20 ml d’aigua destil•lada i remena el xampú i la sal sense fer escuma ( agafa la vareta de vidre o la cullera i remena la mescla sense pressa fins a aconseguir que la mescla sigui homogènia).
8. Explica el que observes i fes una fotografia.
 |
| Cabdell d' ADN |
Interpretació teòrica del protocol seguit:
Interpretació del guió de pràctiques i per què hem anat fent cada procediment pas a pas.
- Mescla 1: Tritura un plàtan amb 250 ml d’aigua destil·lada, fins tenir una mescla homogènia, (el més homogènia possible).
Triturar el plàtan serveix per a separar les
seves cèl·lules i l’aigua destil·lada
serveix per destrossar les parets cel·lulars de les cèl·lules del plàtan. Ja
que l’ ADN es troba bàsicament en el nucli de les cèl·lules, per arribar-hi ens
em de carregar les parets cel·lulars; i una bona manera de fer-ho es mitjançant
un procés osmòtic: al submergir
les cèl·lules en aigua destil·lada aquetes es troben en un medi hipotònic, fet
que fa entrar l’aigua cap a l’interior de les cèl·lules fins que aquetes entren
en la turgència, fase en la qual les parets cel·lulars ja no poden aguantar la
pressió de tanta aigua en el seu interior i rebenten.
- Mescla 2: En un got de plàstic mescla una cullerada de xampú i dos pessics de sal.
- En el got anterior afegeix 20 ml d’aigua destil·lada i remena el xampú i la sal sense fer espuma ( agafa la vareta de vidre o la cullera i remena la mescla sense pressa fins a aconseguir que la mescla sigui homogènia).
El fet de no fer escuma en la barreja és important ja
que l’escuma és aire que entra en l’interior de la barreja i, quan estem
parlant de molècules tant petites com l’ ADN, ens em de fixar en aquests
detalls ja que ens podrien dificultar la pràctica. Desprès he descobert que al
fer el filtrat, si hagués hagut escuma,
hauria costat molt fer el procés.
- Afegeix a aquest got 3 cullerades petites del preparat de plàtan de la mescla 1. i remena amb la cullera entre 5 i 10 minuts (Mescla 3)
En la mescla que tenim (1), que hi ha els nuclis de
les cèl·lules separades les unes de les altres i afegim l’aigua destil·lada que
en aquest cas ajudarà a rebentar les parets cel·lulars, el xampú que serveix
per separar les cèl·lules i la sal que desnaturalitzarà l’ ADN i els ajuntarà
ja que son macromolècules.
- En un altre got col·loca un filtre a la part superior d’aquest i assegurat de que no toca el fons.
El filtre es recomanable que sigui de cafetera ja que
té una base ampla per on filtrar, en canvi un filtre normal només filtra per un
punt. Per això es recomanable que si fas tu el filtre amb el paper facis més
plecs per incrementar la superfície de
filtració i disminuir el temps.
- Passa la mescla 3 a aquest got amb filtre. La solució anirà filtrant durant uns minuts, fins que tinguis uns 5 ml de mostra recollida al got. Pots fer més ràpid el procés si remenes la mescla amb la vareta de vidre vigilant de no trencar el filtre.
Amb el filtre aconseguirem que les restes de parets
cel·lulars i nuclears es quedin enrere amb algunes impureses si el plàtan no ha
estat suficientment triturat i al filtrat hi haurà l’ ADN amb els trossos de
parets que hagin passat en el medi que és l’aigua destil·lada.
- Omple la pipeta amb 5 ml de la mescla 3 filtrada i afegeix-la al tub d’assaig amb l’alcohol fred. Deixa que reposi aquesta solució durant 2 o 3 minuts. No s’ha de moure!
Un cop posem la mostra filtrada en l’alcohol entre en
procés un altre factor de desnaturalització que és el fred. El que provocarà,
serà que l’ ADN del plàtan, aquest cop exposat i sense parets, es
desnaturalitzi, i si el deixem reposar anirà agafant forma de cabdell fins que
es faci visible al ull humà.
UNA MICA D' HISTÒRIA
Agraïments Eduard Guerrero
UNA MICA D' HISTÒRIA
 |
| James Watson i Francis Crick |
El 25 d'abril de 1953, la revista
científica Nature va publicar un text en el qual els científics nord-americans James Watson i britànic Francis Crick
presentaven en societat la seva troballa de l'estructura molecular en forma de
doble hèlix de l'ADN, la molècula portadora del programa genètic dels
organismes vius. El descobriment dels plànols pels quals es regeix la molècula
de la vida va propiciar avanços dels quals s'han derivat el diagnòstic i la
teràpia genètics o la creació d'animals i plantes transgènics. Clar que el
desenvolupament d'aquestes disciplines també ha originat problemes com la
patent dels gens humans o la selecció genètica de les persones.
La suma de les dues ments genials que van
resoldre l'enigma es va produir a Cambridge (Regne Unit) en 1951. A la tardor
d'aquell any, el jove biòleg nord-americà James Watson va arribar a la
universitat de Cambridge, on físics i químics investigaven les estructures de
les proteïnes. El nouvingut intuïa que la importància d'una desconeguda
molècula, l'àcid desoxiribonucleic o ADN, era superior a la de les proteïnes i
que podria tractar-se, fins i tot, de la mítica i anhelada molècula de la vida,
responsable de la transmissió dels caràcters hereditaris dels éssers vius.
Aquesta idea havia nascut a la primavera
d'aquest mateix any, quan, en un congrés celebrat a Nàpols, Watson va coincidir
amb un físic anglès, Maurice Wilkins, que va mostrar als participants una
fotografia de l'ADN obtinguda mitjançant la tècnica de difracció de raigs X.
A la fotografia s'observava que la molècula
semblava posseir una estructura de forma regular.
El propòsit de Watson de desvetllar les
característiques de l'ADN es va veure recolzat per un polèmic investigador del Cavendish,
Francis Crick. Tots dos van dedicar els seus esforços a interpretar les
fotografies que Rosalind Franklin i Maurice Wilkins obtenien mitjançant la
difracció de raigs X. L'empresa es va convertir en una carrera contrarellotge
perquè Wilkins també tractava d’ esbrinar l’ estructura de l'ADN a
l'altre costat de l'Atlàntic.
 |
| Rosalind Franklin amb la seva fotografia |
Dues noves pistes
Després de realitzar infinitat de models
tridimensionals que no arribaven a aconseguir cap resultat convincent, van
ocórrer dos successos cabdals per a la solució definitiva del problema. D'una
banda, Watson i Crick van trobar els treballs desenvolupats durant la dècada
dels quaranta pel bioquímic austríac Chargaff, en els quals es posava de
manifest que la composició de l'ADN estava en relació directa amb l'espècie
viva de la qual procedia i que reforçaven la idea que aquest àcid havia de ser
el portador dels caràcters hereditaris.
Per un altre, James Watson va ser instat a
deixar d'investigar sobre l'ADN i a dedicar-se a l'estudi del virus del mosaic
del tabac. Sense arribar a saltar-se la prohibició, Watson va dirigir el seu
interès cap al material genètic d'aquest virus, l'àcid ribonucleic o ARN. El
que va descobrir va resultar fonamental pel posterior descobriment de l'ADN:
l'estructura cristal·logràfica de l’ ARN del virus era una hèlix, la qual cosa
li va fer preguntar-se si aquesta podia ser la configuració de l'ADN.
 |
| Estructura heliciodal del virus del mosaic del tabac |
Manejant aquesta hipòtesi, que semblava
encaixar amb les dades que ja tenien, es va arribar a la conclusió que la
molècula d'ADN estava constituïda per dues cadenes lineals enrotllades
helicoïdalment entre si. El model tridimensional presentat sobre l'ADN no només
explicava les seves propietats físiques i químiques, sinó que deixava
entreveure el mecanisme pel qual la informació genètica podia replicar-se amb
exactitud i perpetuar la transmissió dels caràcters hereditaris generació
després de generació: l'existència de dues cadenes complementàries, en funció
de les seves bases nitrogenades, era la clau. Francis Crick, James Watson i
Maurice Wilkins ( Rosalind Franklin va morir al 1958) van rebre el Premi Nobel de Fisiologia pels seus descobriments
11 anys més tard.
 |
| Premi Nobel de Medicina 1962 |
Agraïments Eduard Guerrero
VIDEO:Què és la Biotecnologia? Xplorehealth
VIDEO: Una qüestió de gens - Llegint el llibre del nostre ADN - Xplorehealth
VIDEO: Què diuen els meus gens de mí? - Xplorehealth
Per practicar:
Esbrina quins d' aquests organismes és el millor per produir la proteïna EPO ( EL DOPATGE AMB EPO: FENT TRAMPES PER GUANYAR en aquest enllaç tens més informació sobre aquesta proteïna)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada