Passa al contingut principal

BISTON BETULARIA: La papallona que ens explica l' evolució de les espècies.

BISTON BETULARIA


Un dels problemes que té explicar el mecanisme que regeix l' evolució, la selecció natural, és el fet de que és un procès que dura molt de temps, per això és molt important aconseguir exemples senzills i que hagin passat en un periode relativament curt de temps. La papallona Biston betularia ha proporcionat un exemple real d'evolució al llarg de 200 anys. Aquesta espècie presenta una forma clara i una forma fosca. Els naturalistes anglesos han pogut comprovar com la selecció natural afavoria una d'aquestes dues formes en funció de l'increment o de la baixada de la contaminació.

Un cas real
Els naturalistes anglesos del segle XIX es van dedicar a recollir exemplars del lepidòpter Biston betularia i guardar-los en col·leccions entomològiques. D’aquesta manera es pot conèixer amb exactitud com han anat canviant en abundància les dues formes de color conegudes per a aquesta espècie, la forma clara (color blanquinós motejat) i la forma fosca (melànica).

La forma clara predomina als ambients naturals...
A l’Anglaterra de començaments del segle XIX l’ambient no estava contaminat, de manera que quan la forma clara de la papallona s’aturava damunt la superfície dels arbres, com l’escorça d’aquests també era clara i estaven recoberts de líquens (també grisosos), es camuflava molt be. En canvi, la forma fosca ressaltava molt respecte el color de fons de la superfície dels arbres. La forma clara estava doncs afavorida per la selecció natural al quedar perfectament camuflada. De manera que els depredadors naturals de la papallona Biston betularia (ocells, com per exemple el pitroig, Erithacus rubecula) detectaven amb facilitat la forma fosca i la devoraven de forma preferent.

...i la forma fosca predomina quan hi ha contaminació

Aquesta situació ambiental va canviar dràsticament a mitjans del segle XIX amb la industrialització mitjançant les màquines de vapor que utilitzaven el carbó com a combustible. Això va generar un ambient molt pol·lucionat, de forma que els líquens de les escorces dels arbres moriren, i a més a més s’acumulà una capa de sutge a la seva superfície. Per tant, l’escorça dels arbres esdevingué negre. Per aquesta raó la forma melànica (negre) de Biston betularia passà a camuflar-se molt be en aquest nou entorn, mentre que la forma clara era molt aparent. Per aquesta raó els ocells van passar a depredar preferencialment la forma clara, amb la qual cosa la forma fosca passà a ser la més abundant degut a que estava afavorida per la selecció natural. Aquesta situació es mantingué fins a finals de la dècada dels 60 del segle XX, on les mesures anti-pol•lució impulsades pel govern britànic van fer que de nou les superfícies dels arbres esdevinguessis poc a poc blanquinoses, de forma que la selecció va tornar a afavorir la forma clara (ben camuflada) enfront de la fosca.

La selecció canvia en variar l’ambient

Es important destacar que aquest exemple posa de manifest que es pot observar en acció la selecció natural (el principal mecanisme de canvi evolutiu, tal i com va suggerir el propi Darwin). També cal ressaltar que la selecció canvia al variar l’ambient. Primer, en un ambient no pol·lucionat, la forma clara era afavorida per la selecció al estar ben adaptada (camuflada). Desprès, al canviar les condicions cap a un entorn molt pol·lucionat, en aquest ambient la selecció va beneficiar a les formes fosques, que estaven llavors millor adaptades. El nou canvi ambiental (reducció de la pol·lució) va tornar a invertir les condicions de l’entorn, de forma que la forma clara va passar de nou a adaptar-se millor (tornava a no ser detectada pels depredadors) i era doncs afavorida per la selecció natural. Cal considerar també que si un tipus d’individus està afavorit per la selecció natural, automàticament un altre grup està contraseleccionat. Sempre que la selecció afavoreix les papallones d’un tipus de color (clar o fosc), l’altre tipus està en desavantatge.

El joc de simulació ( entra i clica a jugar)  preparat per Recerca en Acció és un model força simplificat d’allò que passa a la natura. Si heu fet tres partides amb els arbres de soca blanca, haureu comprovat que captureu sobretot les papallones de color fosc per que les de color blanc costen més de veure (amb el temps i un xic d’entrenament podeu capturar també les de color blanc, però això no és el que passa a la natura). En segon lloc, potser us haureu adonat que cada cop hi ha menys papallones de color fosc. Això es una simulació del que passa a la natura: el fet d’eliminar un color fa que, al llarg de diverses generacions, aquest color es faci més rar.

Aquí hi ha enllaçat un altre joc que ens permetrà entendre una mica millor el procès de Selecció Natural. No disponible



Biston betularia (clara i fosca)

No només tenim l' exemple de la papallona Biston betularia, també  podem disposar del
Joc de la selecció natural  protagonitzat per l' ocell pitroig i la seva presa preferida; els cargols
.


Pitroig

Un altre detall important es que l’exemple que es comenta és útil per a ressaltar els mecanismes evolutius però, com a tot model, es tracta d’una simplificació. Així, en la simulació, només hem considerat la viabilitat dels individus (si es camuflen tenen una probabilitat menor de patir depredació). La viabilitat és un factor fonamental sobre el que pot actuar la selecció natural. Però cal tenir en compte que no és l’únic factor, i no s’ha d’oblidar que la selecció pot actuar sobre molts altres nivells: fecunditat, fertilitat, tria de la parella, programa de producció dels gàmetes, etc. Fixem-nos en el següent cas: si tenim una papallona Biston betularia de forma clara sobre un fons d’arbres no contaminats es camuflarà molt bé, però si és estèril els seus gens no passaran a la descendència i per tant no estarà afavorida per la selecció natural. En els fons, el concepte de la selecció natural no és més que una reproducció diferencial: un individu o grups d’individus de la població millor adaptats que la resta deixaran com a mitjana un número més grans de descendents a la següent generació. El que estarà afavorit per la selecció és el deixar més descendents que els altres. Això es pot assolir de diferents formes, per exemple, vivint més temps o tenint una fertilitat més gran.



  VIDEO    Charles Darwin y el arbol de la vida per Crlsgn


EVOLUCIÓ EXPLICADA EN UNA SENZILLA I DIVERTIDA ANIMACIÓ


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

GEOLOGIA: La Deriva Continental - Alfred Wegener

Planeta Terra Per començar a entendre el funcionament i el canvi d' aspecte del nostre planeta mireu el següent documental sobre l' ORIGEN DE LA TERRA HELIOVIEWER : La web de SOL Wegener va proposar la teoria de la deriva continental a principi del segle XX basant-se en diferents proves. Si bé al començament la seva proposta no va ser gaire acceptada, avui en dia no hi ha dubte que els continents han anat canviant de posició al llarg de la història de la Terra. PROVES GEOGRÀFIQUES  Wegener va sospitar que els continents podrien haver estat units en temps passats en observar una gran coincidència entre la forma de les costes dels continents, especialment entre Sud-Amèrica i Àfrica. Si en el passat aquests continents haguessin estat units formant només un (Pangea), és lògic que els fragments encaixin. La coincidència és encara més gran si es tenen en compte no les costes actuals, sinó els límits de les plataformes continentals. PROVES PALEONTOLÒGIQU