Passa al contingut principal

GEOLOGIA: LES ROQUES


INTRODUCCIÓ 

El concepte de mineral i roca moltes vegades es confon, ja que acostumem a posar dins del nom ROCA tots els materials sòlids que es veuen en el nostre entorn.

 Quan anem a la muntanya el que veiem no són minerals sinó roques. Les roques són molt diferents entre elles: Colors, duresa, textura, brillantor, etc. Aquesta gran diversitat és deguda a la manera com s' ha format la roca i també perquè els minerals més abundants de l'escorça no son els metàl·lics sinó els silicats i els carbonats ( amb unes determinades característiques químiques), i aquests generalment no es troben aïllats sinó formant roques. A més, cal conèixer els principal tipus de roques perquè les roques ens són molt necessàries per la construcció d' habitatges, ponts, carreteres i per obtenir energia, com passa amb el carbó i el petroli. En aquest escrit es comenten els diferents tipus de roques, com s'han format i per a què les utilitzem.

 1. Concepte de roca

Una roca és una substància natural inerta, és a dir, no viva, que està constituïda per dos o més tipus de minerals o de mineraloides. Per exemple, la roca anomenada granit, està composta per tres tipus de minerals anomenats quars, feldspat i mica. En moltes roques, les partícules de cada mineral són tan petites que no es distingeixen les unes de les altres a simple vista, per la qual cosa sembla que estiguin constituïdes per un sol tipus de mineral. Això no obstant, quan se'n fa una anàlisi o una observació amb el microscopi es pot comprovar que hi ha diversos tipus de minerals. És el cas, per exemple, de la calcària, una roca que està constituïda pel mineral calcita i per una petita proporció dels minerals que formen les argiles. Algunes roques estan formades per mineraloides, és el cas per exemple dels carbons i del petroli, que són dues roques formades per matèria orgànica, i del vidre volcànic anomenat obsidiana, ja que els seus components no tenen estructura cristal·lina (no són doncs minerals).
 2. La classificació de les roques

Les roques es classifiquen d'acord amb el procés de formació que han seguit. Es distingeixen tres grans grups de roques: sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques.

3. Les roques sedimentàries.

Són les roques formades per la unió de partícules soltes, anomenades sediments, que s'acumulen als fons de les valls, dels mars i dels oceans. Tenint en compte l'origen d'aquestes partícules, se'n distingeixen quatre tipus de roques sedimentàries anomenats: detrítiques, químiques, bioquímiques i orgàniques.

• Detrítiques

Són les roques formades per la compactació de partícules procedents de l'erosió de les muntanyes, deguda a l'aire, la pluja, els rius, les glaceres, etc. Aquests agents desgasten el relleu, transporten les partícules arrencades i, a l'últim, les dipositen en forma de capes horitzontals o estrats, en llocs més o menys allunyats dels seus punts d'origen. Un cop dipositades allí, i mitjançant un procés que dura milions d'anys, anomenat diagènesi, les partícules s'uneixen entre si i originen les roques sedimentàries detrítiques.
La diagènesi es produeix per compactació (deguda al pes que els sediments superiors exerceixen sobre els inferiors) i per cimentació (precipitació d'una substància que uneix les partícules). Si les partícules tenen la mateixa grandària que la sorra, les roques s'anomenen gresos, si són més gruixudes, conglomerats, i si són com una pols impalpable, argiles.

Conglomerat
Gres
Argila



Químiques
Són les roques formades per la unió de partícules aparegudes dins l'aigua com a resultat d'una reacció química. Així es formen la calcària de precipitació química i el guix. L'evaporació d'una part de l'aigua en facilita la precipitació de les substàncies que formen aquestes roques. Altres roques, com la sal gemma o la silvina, necessiten l'evaporació gairebé total de l'aigua; és per això que aquestes roques s'anomenen evaporítiques.  El guix, la sal gema i la silvina són tres minerals, però normalment es presenten associats a altres minerals constituint unes roques que reben el mateix nom. 



Calcària química ( Efervescència)

Sal Gemma























 Bioquímiques.

Són les roques formades per la compactació i cimentació de restes inorgànics (esquelets) d'éssers vius, com són per exemple les petxines de mol·luscs, els fragments de corall i les closques d'organismes microscòpics. Tots aquests organismes han fabricat els seus esquelets a partir de les sals dissoltes i mitjançant reaccions químiques produïdes dins l'organisme. Exemples d'aquestes roques són la calcària coral·lina (procedeix dels coralls), la calcària nummulítica (procedeix d'uns fòssils anomenats nummulits) i la lumaquel·la(procedeix de petxines).
Calcària coral·lina

Orgàniques.
Són les roques formades a partir de l'acumulació de restes orgàniques d'éssers vius. Exemples d'aquestes reste orgàniques són els troncs i les fulles d'espècies vegetals que van viure fa milions d'anys i que quedaren colgades sota terra, la qual cosa en va impedir la seva descomposició i amb el temps han donat lloc als anomenats carbons minerals.Segons el major o menor percentatgede carboni, s'anomenen antracita, hulla, lignit i torba,respectivament.
El petroli i el gas natural s'han format a partir de grans masses d'organismes microscòpics marins (plàncton) que també quedaren enterrats fa milions d'anys.

Petroli





Carbó
4. Les roques magmàtiques. 

 Les roques magmàtiques són les que s'han originat a partir d'un magma que, en refredar-se, s'ha solidificat. Tenint en compte les condicions en què es produeix aquesta solidificació, es distingeixen tres tipus de roques magmàtiques:

• Les roques plutòniques. Son les que es formen quan el refredament té lloc a una gran profunditat. El procés és lent i tots els minerals cristal·litzats tenen una grandària semblant. Per exemple, el granit blanc, el granit rosa i la sienita (es diferencia del granit rosa en no tenir quars).

Granit Blanc

Granit Rosa

Sienita

 
Les roques filonianes o porfíriques. Són les que es formen quan el magma es refreda a l'interior d'esquerdes. El refredament és més ràpid que en el cas anterior i solen presentar un minerals que han cristal·litzat en cristalls grans envoltats de minerals que han cristal·litzat donant cristalls petits. Podem assenyalar-ne el pòrfir granític i el pòrfir sienític.


Pòrfir
Pòrfir

 
• Les roques volcàniques. Són les que es formen quan el magma que ha sortit pels volcans es refreda a l'exterior. El refredament és molt ràpid i normalment els seus components no tenen prou temps per cristal·litzar i formar minerals, per la qual cosa o resten com una massa amorfa (com passa en els vidres volcànics com l'obsidiana en les laves), o bé només en cristal·litzen uns quants formant minerals i els altres components queden com una massa sense forma determinada (com passa en la roca anomenada basalt). Cal comentar que els vidres que nosaltres fabriquem, per exemple, per posar en les finestres, no són cristalls ja que no són de matèria cristal·lina sinó de matèria amorfa. 


Basalt
Columnes de Basalt
 5. Les roques metamòrfiques
Són les roques formades a partir d'altres roques ja existents, quan aquestes són sotmeses a un gran augment de pressió o de temperatura, o d'ambdues alhora, a conseqüència del qual els seus minerals, sense arribar a fondre's, es transformen en altres minerals, capaços de suportar les noves condicions. Per tant, la nova roca presenta una aparença i unes propietats diferents de les de la roca inicial. Segons quina sigui la roca inicial, apareixen diferents tipus de roques metamòrfiques. Les més conegudes són les següents:


ROCA INICIAL
ROCA METAMÒRFICA


Argila -------------------------- Pissarra
Gres --------------------------- Quarsita
Calcària ------------------------ Marbre
Granit --------------------------- Gneis  


PER SABER MÉS SOBRE LES ROQUES METAMÒRFIQUES 



Pissarra
Gneis


Vídeos sobre la formació de les roques







 
 




                                       





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

GEOLOGIA: La Deriva Continental - Alfred Wegener

Planeta Terra Per començar a entendre el funcionament i el canvi d' aspecte del nostre planeta mireu el següent documental sobre l' ORIGEN DE LA TERRA HELIOVIEWER : La web de SOL Wegener va proposar la teoria de la deriva continental a principi del segle XX basant-se en diferents proves. Si bé al començament la seva proposta no va ser gaire acceptada, avui en dia no hi ha dubte que els continents han anat canviant de posició al llarg de la història de la Terra. PROVES GEOGRÀFIQUES  Wegener va sospitar que els continents podrien haver estat units en temps passats en observar una gran coincidència entre la forma de les costes dels continents, especialment entre Sud-Amèrica i Àfrica. Si en el passat aquests continents haguessin estat units formant només un (Pangea), és lògic que els fragments encaixin. La coincidència és encara més gran si es tenen en compte no les costes actuals, sinó els límits de les plataformes continentals. PROVES PALEONTOLÒGIQU