La reproducció és el conjunt de processos que tenen lloc en els éssers vius per incrementar el nombre d' individus i assegurar la continuïtat de l' espècie.
En l' ésser humà la reproducció és sexual: La informació genètica de dos individus es combina per donar lloc a un organisme o més amb característiques similars a tots dos. Però abans de començar cal conèixer millor el concepte de reproducció, coneixent una mica més els diferents tipus que n' hi ha, per fer-ho clica al següent enllaç.
LA REPRODUCCIÓ SEXUAL
L’aventura de la vida comença amb la fecundació: la fusió d’un oòcit matern amb un espermatozoide patern que dóna lloc a una única cèl·lula: el zigot. Tanmateix,que es produeixi la fecundació no és garantia d’embaràs. El petit embrió format haurà de superar encara molts entrebancs si vol acabar convertint-se en un fetus i finalment, un nadó. Però com és possible que una única cèl·lula es converteixi en un nadó? Com és possible que tots nosaltres comencéssim aquesta aventura sent aquella minúscula cèl·lula?
COMENÇANT UNA NOVA VIDA:
LA FECUNDACIÓ
La fecundació és la unió d’un oòcit i un espermatozoide. En els humans, com en la resta de mamífers, es produeix dins l’aparell genital femení, concretament en un conducte anomenat trompa de Fal·lopi. La trompa de Fal·lopi connecta l’ovari, l’òrgan que produeix els oòcits, amb l’úter, l’estructura on s’implanta l’embrió durant la gestació.
Els espermatozoides, molt més petits que els oòcits (un oòcit típic mesura 0,1-0,2 mm de diàmetre), són produïts contínuament pels testicles. En una ejaculació normal s’alliberen uns 300 milions d’espermatozoides, que es desplacen a una velocitat de 3 mm/h des de la vagina a les trompes de Fal·lopi, passant per l’úter, ajudats per una estructura cel·lular enforma de cua que els dóna mobilitat i els impulsa, com la cua d’un capgròs. La major part d’espermatozoides moren esgotats pel camí. Es calcula que només l’1% arriba a la cavitat uterina, i menys d’un centenar a la trompa de Fal·lopi. És la manera que té la natura de seleccionar els espermatozoides més forts. Els espermatozoides poden viure fins a tres dies dins les vies genitals femenines, a l’espera de trobar un oòcit apte per ser fecundat.
 |
| Espermatozous |
Les dues cèl·lules implicades en la reproducció, l’oòcit i l’espermatozoide, contenen exactament la meitat de cromosomes que qualsevol altra cèl·lula del cos,23 cromosomes cadascuna, de tal manera que en fusionar-se el zigot recupera la quantitat de cromosomesque tenien els seus progenitors, 46 cromosomes. Altrament, els fills en tindrien una quantitat doble respecte els seus pares (92 cromosomes), i els néts quatre vegades més (184 cromosomes), amb la qual cosa les successives generacions s’anirien carregant de DNA. I perquè un embrió es desenvolupi amb normalitat, li cal la quantitat justa: 46 cromosomes, dos de cada tipus. La presència d’un nombre anormal de cromosomes comporta, en la majoria dels casos, la mort de l’embrió, que és eliminat. Hi ha algunes excepcions, en les quals neixen persones amb afeccions més o menys greus, com la síndrome de Down.
Les persones afectades d’aquesta síndrome tenen 47 cromosomes, atès que tenen el cromosoma número 21 repetit tres vegades en lloc de dues. A més a més, aquesta «barreja» de cromosomes assegura que els fills no siguin mai exactament iguals a cap dels progenitors, si no que a nivell genètic són una barreja de la mare i el pare. Si no fos així, si a nivell genètic fossin exactament iguals a un progenitor, serien el seu clon.
Un oòcit no pot generar un embrió sense el material genètic de l’espermatozoide, ja que no té la quantitat justa d’informació genètica. D’altrabanda, si a un oòcit se li treu el seu propi nucli i se li implanta un nucli de qualsevol altre cèl·lula, que conté el nombre de cromosomes típic d’un adult, teòricament pot generar un embrió i un nova persona adulta. Aquesta és la base de la clonació.
ELS PRIMERS DIES DE L' EMBRIÓ
Els tres primers dies de desenvolupament: les primeres cèl·lules de l’embrió: El zigot, que està format per una única cèl·lula, va migrant a través de les trompes de Fal·lopi cap a l’úter i comença a dividir-se per tal de generar les primeres cèl·lules embrionàries. Al segon dia de desenvolupament (el dia 1 és el de la fecundació), l’embrió ja consisteix en dues cèl·lules descendents del zigot, les quals es mantenen unides. Aquestes cèl·lules es van dividint progressivament fins generar un embrió de 32 cèl·lules, les quals romanen unides formant una pilota massissa. És l’estadi de mòrula, anomenat així per la seva semblança amb una móra; estem a l’inici del quart dia de desenvolupament embrionari.
Del 4t al 6è dia de desenvolupament: La nidació de l’embrió a l’úter
Durant el quart dia de desenvolupament embrionari, es genera una cavitat a l’interior de la mòrula, la qual agafa la forma d’una pilota buida. És el blastocist primerenc. Al cinquè dia, un grup de cèl·lules es condensa a l’interior de la pilota buida i forma una massa cel·lular interna. És el blastocist tardà. Les cèl·lules de la massa cel·lular interna generen l’embrió pròpiament dit, és a dir, tots els seus teixits, òrgans i estructures i, per tant, els de la futura persona adulta. En canvi, les cèl·lules que formen la «coberta de la pilota» produeixen les membranes extraembrionàries, com la placenta, que no formaran part de l’embrió ni del fetus i que seran expulsades després del naixement. Les membranes extraembrionàries tenen la funció de protegir l’embrió i de nodrir-lo fins que es forma el cordó umbilical, que uneix el fetus amb la placenta. A continuació, al sisè dia de desenvolupament, l’embrió nida (s’implanta) a la paret uterina, que s’ha preparat per a l’esdeveniment recobrint-se d’una mucosa anomenada endometri. Si la fecundació no s’ha produït o bé l’embrió no s’ha implantat, l’endometri es desprèn i s’elimina acompanyat de sang i de l’oòcit no fecundat o de l’embrió no implantat: és la menstruació.
Durant aquest sis primers dies l’embrió ha incrementat considerablement el nombre de cèl·lules que el conformen però no ha crescut gens, perquè no s’ha pogut alimentar. L’energia i els materials necessaris per incrementar el nombre de cèl·lules per divisió els obté de les substàncies de reserva que l’oòcit tenia emmagatzemades. Això fa que l’embrió continuï mesurant poc més de 0,1-0,2 mm de diàmetre, com l’oòcit del qual prové.
EMBRIÓ A PARTIR DEL PRIMER DIA
A partir d' aquest moment el nombre de cèl·lules incrementarà de manera exponencial: 1, 2, 4, 8, 16, 64, 128, 256, 512, 1024...
EMBRIÓ EL SISÈ DIA
 |
El conjunt de cèl·lules s' està preparant per la nidació a l' úter
|
 |
| Embrió humà de 4 dies a la punta d' una agulla |
LES CÈL·LULES MARE EMBRIONÀRIES
Les cèl·lules que formen la mòrula i el blastocist primerenc són cèl·lules indiferenciades i totipotents. És a dir, encara no estan especialitzades en cap tasca concreta, per la qual cosa són indiferenciades, i poden generar qualsevol tipus cel·lular de l’embrió i de les membranes extraembrionàries. Per això es diu que són totipotents, que poden convertir-se en absolutament qualsevol tipus cel·lular.
En canvi, les cèl·lules que formen la massa cel·lular interna del blastocist tardà estan destinades a generar qualsevol tipus cel·lular de l’embrió, però ja no poden produir les membranes extraembrionàries, que des d’ara no formaran part de l’embrió pròpiament dit. Aquestes cèl·lules ja no són totipotents, perquè no ho poden fer tot, però encara són indiferenciades. Es diu que són cèl·lules indiferenciades pluripotents (pluri- és una forma prefixada del mot llatí «pluris», que significa «molt»). És a dir, que encara poden generar molts tipus cel·lulars, però ja no tots (les membranes extraembrionàries en queden excloses). Són les cèl·lules mare embrionàries.
És important diferenciar correctament les cèl·lules mare embrionàries, les que formen la massa cel·lular interna, de les cèl·lules mare de teixit, que es troben en tots els adults. Les cèl·lules mare embrionàries són cèl·lules pluripotents, és a dir, poden generar molts tipus cel·lulars diferents, tots els què constituiran l’embrió, el fetus i la persona adulta. En canvi, les cèl·lules mare de teixit només són oligopotents, és a dir, només poden generar uns quants tipus cel·lulars, generalment pocs, els específics d’un teixit concret.
LES APLICACIONS MÈDIQUES DE LES CÈL·LULES MARE:
LA MEDICINA REGENERATIVA
LA MEDICINA REGENERATIVA
Les cèl·lules mare embrionàries són un tipus cel·lular imprescindible per a la creació d’òrgans al laboratori mitjançant el clonatge terapèutic. En teoria, aquestes cèl·lules són capaces de generar, si es condicionen convenientment, qualsevol tipus cel·lular de l’embrió i, per extensió, qualsevol teixit o òrgan adult, que podria ser finalment utilitzat en un trasplantament. Però la seva utilització és, sens dubte, l’aspecte més controvertit d’aquesta tècnica.
Arribats a aquest punt cal remarcar que les cèl·lules mare embrionàries es formen abans de la implantació de l’embrió a l’úter i abans de qualsevol indici cel·lular i genètic de formació de teixits i òrgans embrionaris, inclòs el teixit nerviós.
EL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI
DIA A DIA
1r dia: Oòcit fecundat
Mida: 0,1 - 0,2 mm
La fecundació comença quan un espermatozoide (només el seu cap) penetra a l’interior de l’oòcit i acaba amb la formació del zigot. Aquest procés dura unes 24 hores. La formació del zigot esdevé quan el nucli de l’espermatozoide que ha penetrat, es fusiona amb el nucli de l’oòcit, obtenint una cèl·lula diploide, és a dir, amb dos cromosomes de cada tipus (23 + 23 = 46).
El darrer cos polar és expulsat a través de la zona pel·lúcida.
2n i 3r dia: Divisió
Mida: 0,1 - 0,2 mm
El zigot comença a dividir-se. De cada cèl·lula que es divideix (blastòmer) en surten dues de noves. Com que el zigot encara no es pot nodrir, no creix, i les cèl·lules que apareixen per divisió són cada vegada més petites. Quan el zigot té 16 cèl·lules s’anomena mòrula.
Mentre es divideix, el zigot abandona les trompes de Fal·lopi i arriba a la cavitat uterina.
4t dia: Blastocist primerenc
Mida: 0,1 - 0,2 mm
La divisió cel·lular continua i a l’interior de la mòrula es forma una cavitat anomenada blastocel. L’aparició d’aquesta cavitat no implica un augment del volum de la mòrula. Les cèl·lules es compacten i s’aplanen per formar la cavitat. La nova estructura embrionària rep el nom de blàstula o blastocist. En aquests moments hi ha dos tipus de cèl·lules: Les de la superfície (trofoblasts) i una massa de cèl·lules a l’interior (embrioblast).
6è dia: Nidació
Mida: 0,1 - 0,2 mm
Els trofoblasts secreten un enzim que erosiona la capa epitelial de l’úter i permet a l’embrió implantar-se (nidar).
Els trofoblasts creixen cap a l’interior de les parets de l’úter, subjectant l’embrió. A més, produeixen l’hormona gonadotropina coriònica que estimula el cos luti (formació que ha quedat a l’ovari després de l’ovulació) perquè segueixi produint progesterona. La progesterona fa que l’úter generi un teixit ric en vasos sanguinis que permetrà la circulació entre la mare i l’embrió.
7è al 12è dia: Nidació completa
Mida: 0,1 - 0,2 mm
El teixit de l’úter ric en vasos sanguinis envolta tot el blastocist. Comença a formar-se la placenta. Les cèl·lules de l’interior de l’embrió es diferencien en dues parts:
l’epiblast, en forma de disc, que esdevindrà l’embrió i la cavitat amniòtica; i l’hipoblast, que es convertirà en el sac vitel·lí (membrana embrionària que conté una massa de vitel que nodrirà l’embrió fins al moment que es crearà la circulació entre la mare i el fetus).
13è dia: Inici de la gastrulació
Mida: 0,2 mm
El sac vitel·lí comença a produir cèl·lules sanguínies anucleades. S’inicia la gastrulació de l’embrió: el moviment i plegament de grups de cèl·lules que donarà lloc a capes o fulls de cèl·lules amb diferents destinacions. Cadascuna serà el punt de partençaper a la formació d’una sèrie de teixits i òrgans concrets:
ECTODERM: La capa més externa, donarà lloc a la pell, el cabell, les lents dels ulls, el nas, la boca, l’anus, les dents i tot el sistema nerviós.
MESODERM: La capa intermitja, precursora dels músculs,ossos, teixit limfàtic, melsa, sang, cor, pulmons i els sistemes reproductor i excretor.
ENDODERM: La capa interna, de la qual en sorgiran la llengua,les amígdales, la uretra, la bufeta i el tracte digestiu.
16è dia: Neurulació
Mida: 0,4 mm
Prosegueix la gastrulació amb la formació de l’ectoderm, la capa més externa. S’inicia la neurulació, l’aparició del tub neural: l’ectoderm s’engrossa formant la placa neural. Les vores d’aquesta placa s’aixequen i formen una àrea còncava anomenada solc neural. Aquest solc acaba per tancar-se sobre si mateix donant lloc al tub neural, que és el precursor del sistema nerviós de l’embrió i és un dels primers òrgans que es desenvolupen.
17è al 19è dia: Cresta Neural
Mida: 1 - 1,5 mm
L’embrió té ara la forma d’una pera, on la regió més ampla correspon al cap i la més estreta, a la cua. Es forma la cresta neural: un grup de cèl·lules de la part superior del tub neural se separen durant la neurulació i emigren per donar diferents tipus de cèl·lules, com ara neurones del sistema nerviós perifèric, cèl·lules de neuròglia. cèl·lules pigmentades de l’epidermis, cèl·lules productores d’epinefrina de la glàndula adrenal i diverses cèl·lules dels teixits ossi i conjuntiu del cap. Sembla que el destí de les cèl·lules depèn de l’indret a on migrin.
19è al 21è dia: Aparició dels somites
Mida: 1,5 - 2,5 mm
Apareixen els primers parells de somites, fets de teixit mesodèrmic, als costats del tub neural. Es tracta d’estructures repetitives que apareixen en sentit longitudinal i que donaran lloc a la columna vertebral, la paret del cos i de les extremitats. Comença a formar-se el cor primigeni de l’embrió. Inicialment consisteix en dos tubs.
21è al 23è dia: Cor primigeni
Mida: 1,5 - 3 mm
Segueixen formant-se somites en sentit del cap a la cua.
Les cèl·lules que esdevindran els ulls apareixen com a engruiximents rodons a la part posterior del cap.
El plec neural continua tancant-se al llarg de l’embrió tot formant el tub neural. Els somites semblen una cremallera que tanca el solc.
Els dos tubs que donaran lloc al cor, ara es fusionen en un de sol. Aquest tub pren forma de S i així estableix l’asimetria del cor. A mesura que es forma la S, la contracció de les cèl·lules musculars comença.
23è al 25è dia: Peristalsi
Mida: 2,5 - 3 mm
L’embrió té entre 13 i 20 parells de somites. Comença a créixer-li la cua i té un conducte que el connecta a la placenta en desenvolupament.
El cor primitiu en forma de S comença a bategar i s’inicia la peristalsi, les contraccions musculars rítmiques que impulsen fluids al llarg del cos. Tanmateix, no es tracta de la circulació autèntica, atès que els vasos sanguinis encara no estan completament formats.
El sistema nerviós central és el més desenvolupat. Si l’embrió ja té 20 somites, el cervell està totalment tancat.
25è al 27è dia: Sistema sanguini
Mida: 3 - 5 mm
Els arcs que formen la cara i el coll comencen a fer-se evidents per sota d’un cervell en creixement. Quan el tub neural queda completament tancat, els ulls i les orelles comencen a formar-se. El cervell i l’espina dorsal són els teixits més compactes de l’embrió.
El sistema sanguini continua desenvolupant-se. Les cèl·lules sanguínies surten de la superfície del sac vitel·lí, on s’han format, avancen al llarg del sistema nerviós i arriben a les vellositats coriòniques on es troba la connexió amb el sistema sanguini de la mare. Apareixen les vàlvules i els septes del cor. Es formen les primeres cèl·lules del fetge.
26è al 30è dia: Sistema digestiu
Mida: 4 - 6 mm
La capa de l’epiteli digestiu comença a diferenciar-se en les futures localitzacions del fetge, l’estòmac i el pàncrees.
31è al 35è dia: Formació de l' esòfag
Mida: 5 - 7 mm
El cervell i el cap creixen ràpidament. Es forma l’esòfag. L’embrió ja compta amb un parell de sacs pulmonars. El cor comença a dividir-se en quatre parts. Apareix el conducte de la uretra i comencen a formar-se els ronyons.
Es comencen a desenvolupar les extremitats superiors i s’inicia la seva inervació.
35è al 38è dia: Hemisferis cerebrals
Mida: 7 - 9 mm
El cervell ha crescut encara més i segueix sent més gran que el tronc. Es defineixen els futurs hemisferis cerebrals. Apareix l’estómac, la cavitat a l’ectoderm que esdevindrà la boca. Es comencen a dibuixar les orelles, a partir de l’arc mandibular. S’inicia la síntesi de pigment ocular i apareixen les fibres que formen la lent de l’ull.
Dos petits foradets apareixen al disc nasal.
L’esòfag s’allarga. Els intestins s’allarguen. Les extremitats inferiors comencen a inervar-se.
37è al 42è dia: Romboencèfal
Mida: 9 - 11 mm
S’inicia la formació del romboencèfal, la part del cervell que és responsable de la regulació del cor, la respiració i els moviments musculars.
La futura mandíbula inferior és visible. La superior hi és present però no està ben demarcada.
Es va formant el crani i la cara a partir de cèl·lules de la cresta neural.
El cor i el sistema circulatori segueixen desenvolupant-se.
Comença a madurar el teixit glandular mamari. El mesenteri queda ben definit: el teixit que fixa els intestins a la paret abdominal posterior i els aporta sang.
42è al 44è dia: Bulb olfactori
Mida: 10 - 13 mm
Es desenvolupen els músculs de la mandíbula i de la cara. Es forma el bulb olfactori al cervell. Els primordis de les dents es comencen a formar. Apareix la hipòfisi o glàndula pituitària (glàndula que controlarà moltes altres glàndules hormonals). Es comencen a formar la tràquea, la laringe i els bronquis. El cor queda totalment dividit en quatre cambres: dos ventricles i dues aurícules. Es forma el diafragma, el múscul que separa el tòrax de l’abdomen. Les cèl·lules germinals arriben a la zona genital i segueixen instruccions genètiques per formar gònades masculines o bé femenines.
44è al 48è dia: Ossificació
Mida: 11 - 14 mm
Els ulls són clarament visibles pel seu pigment. Comencen a formar-se les parpelles.
Els ronyons comencen a produir orina per primera vegada.
Els braços ja han superat el període crític de desenvolupament.
Les mans encara no estan ben formades, però es distingeix clarament el canell i s’entreveuen solcs que donaran lloc als dits.
S’inicia l’ossificació de l’esquelet.
48è al 51è dia: Primeres ones cerebrals
Mida: 13 - 18 mm
És possible detectar les primeres ones cerebrals. Es formen els canals semicirulars a l’oïda interna, que permetran el sentit de l’equilibri.
Es formen les gònades. En una setmana es podrà saber el sexe de l’embrió.
Les extremitats inferiors queden ben posicionades i es comencen a formar els dits dels peus. La cua s’ha reduït fins a gairebé desaparèixer. Els músculs es fan més forts.
51è al 53è dia: Primers moviments
Mida: 15 - 20 mm
El cervell està connectat a alguns nervis i músculs i permet que l’embrió faci alguns moviments espontanis. Les obertures nasals i el nas estan ben desenvolupats.
Els testicles o ovaris són distingibles.
Les extremitats inferiors i superiors creixen.
53è al 54è dia: Llengua
Mida: 17 - 22 mm
Els ulls estan ben desenvolupats però encara estan situats als laterals del cap. A mesura que continua el desenvolupament del cap, migraran cap a la part frontal. Les orelles, que es troben en una part força baixa del cap, també migraran per situar-se més amunt. En els propers dies finalitzarà la formació de la llengua. El fetge provoca una prominència a l’abdomen. Els intestins, que s’havien format dins del cordó umbilical perquè encara no hi cavien a dins del petit embrió, comencen a migrar cap al seu abdomen. Els dits s’allarguen i es defineixen millor.
54è al 56è dia: La cara
Mida: 19 - 24 mm
La cara humana comença a definir-se. El llavi superior està totalment format. Les parpelles i les orelles segueixen formant-se. El cervell pot moure músculs.
El cor finalitza el període crític de desenvolupament. Seguirà creixent, però no tan ràpidament. En els embrions femenins, el clítoris es comença a formar. Si l’embrió és masculí, el penis sorgirà del mateix teixit. Les mans i els peus s’apropen, respectivament.
Els principals centres d’ossificació apareixen als ossos llargs, on els cartílags són substituïts per os. Aquest procés sol començar a les extremitats superiors.
56è al 60è dia: La pell
Mida: 23 - 26 mm
El cap és arrodonit. Les orelles estan ben desenvolupades.
Les parpelles comencen a unir-se, però encara queden mig tancades. Els receptors del gust comencen a formar-se a la superfície de la llengua.
Els ossos del paladar es fusionen.
Els genitals externs encara no són fàcilment reconeixibles.
Una capa de cèl·lules aplanades substitueix la fina capa de l’ectoderm: són les precursores de la pell.
Les extremitats estan ben definides.
61è al 68è dia: FETUS
Mida: 31 - 42 mm
L’embrió és ara un fetus. Durant la resta de la gestació creixerà ràpidament fins a pesar entre 3 i 4 kg.
L’estructura bàsica del cervell està completa i ara el cervell es dedicarà a créixer. Es formen les cordes vocals a la laringe i el fetus pot emetre sons. Els músculs del sistema digestiu es contrauen. El fetge comença a produir bilis i s’emmagatzema a la glàndula biliar. El pàncrees comença a produir insulina. El fetus desenvolupa els reflexos i la pell és molt sensible.
12 setmanes
Longitud (sense comptar les cames): 61 mm
Pes: 8 - 14g
El coll està clarament desenvolupat. Les glàndules salivars comencen a funcionar. Els pulmons inhalen i exhalen líquid amniòtic. La melsa funciona i junt amb el fetge destrueix les cèl·lules sanguínies velles i produeix anticossos.
Els òrgans sexuals són clarament visibles.
14 setmanes
Longitud: 80-90 mm
Pes: 25 - 30g
Els ulls se situen més frontalment i les orelles gairebé han arribat a la posició final. Les extremitats estan ben formades.
Comencen a créixer les ungles.
16 setmanes
Longitud: 108-111 mm
Pes: 80 - 90g
El sistema circulatori funciona plenament. Es desenvolupen els dermatoglifs (petjades dactilars).
Es comença a acumular el meconi als intestins.
18 setmanes
Longitud: 125-140 mm
Pes: 150g
Apareix un pèl provisional al cap, anomenat lanugen, que caurà dues setmanes després del naixament. Es formen les celles. Els fetus femenins tenen l’úter completament format i els seus ovaris contenen cèl·lules germinals primigènies.
20 setmanes
Longitud: 140-160 mm
Pes: 260g
En els fetus masculins, els testicles baixen de la pelvis a l’escrot. La medula òsia comença a produir cèl·lules sanguínies (abans ho feien el fetge i la melsa).
Els músculs i els ossos es fan més forts.
22 setmanes
Longitud:190 mm
Pes: 350g
Els ossos de l’oïda es fan més durs, fent possible sentir sons.
El fetus reconeix els sons materns: la respiració, el batec del cor, la veu, etc.
Els vasos sanguinis i els òrgans són visibles a través de la fina i translúcida capa de pell del fetus.
24 setmanes
Longitud: 210 mm
Pes: 540g
Els ulls del fetus comencen a respondre a la llum i les oïdes als sons. Els moviments reflexs milloren. Els pulmons comencen a preparar-se per a la vida fora de l’úter.
26 setmanes
Longitud:230 mmPes: 910g
Els pulmons ja són capaços de respirar aire. En el fetus masculí, els testicles han descendit totalment.
28 setmanes
Longitud (comptant les cames): 350 mm
Pes: 1.100g
Es formen les circumvolucions del cervell, les quals li proporcionen una major superfície. El cervell controla ara el batec del cor i la temperatura corporal.
30 setmanes
Longitud: 380 mm
Pes: 1.350g
La mida del cap augmenta a mesura que el cervell en continu creixement empeny el crani cap enfora.Aquest ràpid creixement incrementa alhora el nombre de connexions entre les neurones. L’iris de l’ull és colorejat i les pupiles responen a la llum.
El pèl del cap creix més gruixut
32 setmanes
Longitud: 420 mm
Pes: 1.800g
El color de l’iris sol ser blau inicialment. La formació del pigment definitiu de l’ull requereix de l’exposició a la llum i sol produir-se unes poques setmanes després del naixement.
El fetus desenvolupa el seu propi sistema immunitari.
34 setmanes
Longitud: 440 mm
Pes: 2.300g
El sistema digestiu és encara molt immadur. De fet, no madurarà completament fins 3 o 4 anys després del naixement.
El 15% del pes del nadó correspon a greix que li permet mantenir el cos calent, uns 0,3-0,5ºC per sobre de la temperatura materna.
36 setmanes
Longitud: 460 mm
Pes: 2.750g
Els intestins acumulen una gran quantitat de meconi: quan el nadó neixi serà la seva primera defecació. L’esquelet segueix ossificant-se. Alguns ossos acabaran de fer-ho després del naixement.
38 setmanes
Longitud: 470 mm
Pes: 3.100g
El crani no és totalment sòlid, atès que les plaques que el formen no estan soldades i poden moure’s. El naixement pot deformar i allargar el cap del nadó, cosa que permet reduir el diàmetre del crani per facilitar el part sense malmetre el cervell del nounat. Després del naixement, el cap torna a arrodonir-se. Els ulls encara no tenen conductes lacrimals, de manera que encara no pot plorar pròpiament.
Apareixeran poques setmanes després del naixement.
40 setmanes
Longitud: 480 mm
Pes: 3.400g
Es produeix el naixement. Els pulmons respiren aire per primera vegada. El nounat té 300 ossos. Alguns d’ells es fusionaran posteriorment. Per això els adults només en tenen 206.
Activitats a fer al següent enllaç:
Qüestions sobre reproducció i desenvolupament embrionari
Video per entendre millor què són les cèl·lules mare i quines són les seves aplicacions
Repàs del tema amb diapositives
href="http://www.rtve.es/alacarta/videos/documentos-tv/documentos-tv-%3Cspan%20style=" left="" margin-right:="">
la cosa comensa de mes petit a mes gran. avegades no crec que nosltres erem com una pelota de futbool i ara som grans i gegans
ResponElimina