Passa al contingut principal

ENERGIA: DESCENTRALITZACIÓ I ALTERNATIVES


El sistema energètic mundial es basa en el consum de combustibles fòssils
Aquest sistema afavoreix que certes empreses, determinats països, que controlen el mercat dels combustibles fòssils concentrin la riquesa i el poder, fet que provoca forts desequilibris en el consum d' energia i en el benestar social. Un habitant de EUA cosumeix, de mitjana, el doble que undel Japó i dotze vegades més que un de la Xina. Les zones més pobres del món tenen el dret d' accedir a uns serveis energètics que els permetin desenvolupar-se. I és just que aquesta sigui una prioritat internacional. Però també és veritat que aquestes regions, que a més a més són de les més poblades del planeta, no poden créixer econòmicament i socialment seguint el model del desenvolupament dels països occidentals, on s' ha consumit energia de forma indiscriminada, excessiva i amb un impacte ambiental molt alt. El desenvolupament dels països pobres exigeix serveis energètics nets i avançats. Es tracta de construir un sistema energètic descentralitzat, que no depengui de grans centrals elèctriques sinó de petits generadors basada en recursos renovables i prou diversificats segons la pròpia riquesa en recursos del país ( biocombustibles, centrals eòliques, plaques fotovoltaiques...).


Per satisfer les necessitats energètiques del món durant els propers anys, hem de fer un pas decisiu, no tant en ciència o tecnologia com en valors i estils de vida.




Des de fa un parell de segles la humanitat obté l' energia dels combustibles fòssils. El planeta ens està advertint que és hora de canviar. Hi ha alternatives. Podem fer servir l' energia del vent o captar la del Sol o de la força de les ones. Una opció que s' està utilitzant per substituir la gasolina i el gasoil dels vehicles són els biocombustibles, o combustibles d' origen vegetal.





Es tracta de combinar criteris ecològics sostenibles amb eficiència energètica.


Els biocombustibles no són del tot benignes.
La important demanda impulsa la pujada de preus i facilita que els agricultors destinin més terres per cultivar plantes per a biocombustibles, cosa que fa pujar el preu d 'alguns aliments. També es posa en dubte si la maquinària que es fa servir per cultivar i detil·lar les plantes de les quals deriven no comporta un cosum energètic elevat, que , per tot plegat, redueix el benefici ambiental.




  1.  A partir del document es dedueix que la situació que regeix el mercat mundial de l' energia no és gaire justa. Explica per què.
  2. Quines han de ser les bases per tal de proveir de serveis energètics els països en desenvolupament?.
  3. Informa' t sobre quins països són els principals productors de biocombustibles i quins són els més utilitzats.
  4. Fixa't en el gràfic. Interpreta la informació que presenta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

EL MÈTODE CIENTÍFIC

El mètode científic és un procés que serveix per investigar allò desconegut, un procés que utilitza l'evidència i l'experimentació. Les persones que fan ciència utilitzen aquest mètode amb la finalitat de trobar informació per respondre les preguntes que es fan. Quan un/a científic/a utilitza aquest mètode pot reproduir experiments que hagi fet un altre científic. Per què penses que és important que un/a científic/a pugui reproduir els experiments realitzats per altres persones? Gairebé totes les versions del mètode científic inclouen els següents passos, si bé no sempre en el mateix ordre:  Fer observacions  Identificar una pregunta que es vol respondre a partir de les observacions  Esbrinar allò que ja es coneix de les observacions realitzades (recerca)  Elaborar una hipòtesi  Posar la hipòtesi a prova  Analitzar els resultats  Comunicar els teus resultats  Fer observacions Imagina que ets un/a científic/a. Mentre reculls mostres d'aigua a una bassa obs