Passa al contingut principal

GEOLOGIA: La Deriva Continental - Alfred Wegener

Planeta Terra

Per començar a entendre el funcionament i el canvi d' aspecte del nostre planeta mireu el següent documental sobre l' ORIGEN DE LA TERRA


Wegener va proposar la teoria de la deriva continental a principi del segle XX basant-se en diferents proves. Si bé al començament la seva proposta no va ser gaire acceptada, avui en dia no hi ha dubte que els continents han anat canviant de posició al llarg de la història de la Terra.

PROVES GEOGRÀFIQUES 

Wegener va sospitar que els continents podrien haver estat units en temps passats en observar una gran coincidència entre la forma de les costes dels continents, especialment entre Sud-Amèrica i Àfrica. Si en el passat aquests continents haguessin estat units formant només un (Pangea), és lògic que els fragments encaixin. La coincidència és encara més gran si es tenen en compte no les costes actuals, sinó els límits de les plataformes continentals.



PROVES PALEONTOLÒGIQUES 

Es van trobar fòssils d’un mateix falguera de fulla caduca a Sud-amèrica, Sud-àfrica, Antàrtida, Índia i Austràlia. Així com fòssils del rèptil Lystrosauros a Sud-àfrica, Índia i Antàrtida, i fòssils de Mesosauros al Brasil i Sud-àfrica. Això indicava que tant aquesta fauna com la flora pertanyien a unes mateixes zones comunes que s’anirien distanciant amb el pas del temps, és clar, amb el lliscament dels continents.






PROVES GEOLÒGIQUES

D’una banda, l’ajust de les vores de la plataforma continental entre els continents africà i sud-americà, és a dir, que encaixaven l’un amb l’altre. D’altra banda, la continuació de les cadenes muntanyoses al continent sud-americà i en l’africà, avui dia separades per l’oceà Atlàntic. I per últim, la continuació de les cadenes muntanyoses europees i nord-americanes. Actualment separades per l’oceà Atlàntic.



PROVES PALEOMAGNÈTIQUES 

Es pot saber quina era la posició dels continents respecte als pols, atenent al magnetisme procedent de la composició de les seves roques. D’aquesta manera, observant els traçats magnètics es va arribar a la conclusió que hi va haver amb anterioritat una conglomeració dels continents actuals.



PROVES PALEOCLIMÀTIQUES

La presència d’un mateix model erosiu en diferents continents, dóna peu a pensar, que tots ells van romandre en el passat units ja que posseïen el mateix clima. Per exemple, els mateixos dipòsits morrènics de glaceres a Sud-àfrica, Amèrica del Sud, Índia i Austràlia.


RECURSOS






































COM S' EXPANDEIXEN ELS FONS OCEÀNICS


QUI GENERA AQUEST MOVIMENT? ELS CORRENTS CONVECTIUS QUE PROVENEN DE 
L' INTERIOR DE LA TERRA











Com sabem la composició de l' interior de la Terra







ACTIVITATS



L'ORIGEN DELS OCEANS

Actualment hi ha plantejades dues teories sobre l’origen de l’aigua a la Terra: la teoria volcànica i la teoria extraterrestre dels meteorits transportadors d’aigua. Totes dues teories encara són discutides per les escoles de científics que prenen una posició o l’altra, si bé avui dia s’ha vist que l’opció més enraonada és acceptar-les totes dues, perquè l’una complementa l’altra.

La teoria volcànica afirma que l’aigua es va formar al centre de la Terra per reaccions a unes temperatures molt altes (527ºC) entre àtoms d’hidrogen i oxigen. Les molècules formades per aquesta reacció van ser expel·lides a la superfície de la Terra en forma de vapor (per la temperatura a què estaven); una part d’aquest vapor d’aigua va passar a formar part de l’atmosfera primitiva (esta atmosfera primitiva no tenia d’oxigen molecular), i una altra part es va refredar i condensar per formar l’aigua líquida i sòlida de la superfície de la Terra.

La teoria més recent atribueix l’origen de l’aigua a causes extraterrestres (Panspèrmia). Nombrosos estudis fets per la NASA abonen […] que l’aigua va arribar a la Terra en forma de gel dintre de nombrosos meteorits, que en xocar contra la superfície de la Terra van alliberar aquest compost i van omplir els oceans o, si més no, en van omplir una part.


Si bé aquestes teories són molt diferents l’una de l’altra i tenen poc de comú, es formulen dubtes sobre la seva validesa, perquè cap no explica del tot l’origen de l’aigua al planeta[…] Les consideracions anteriors indiquen que l’aigua a la Terra no hi va ser originada per una sola causa, sinó que més aviat cal pensar en un hipotètic origen mixt, perquè d’aquesta manera es complementen totes dues sota un postulat lògic i coherent: una part de l’aigua es va originar a la Terra per reaccions a unes elevades temperatures i a erupcions volcàniques, i l’altre part va provenir dels cometes.



Aquesta idea també concorda amb el plantejament que l’atmosfera i els oceans es van desenvolupar junts. Això no obstant, tampoc no hi ha proves fermes per acceptar plenament l’origen mixt, i queden obertes les portes al plantejament de noves teories.


http://club.telepolis.com/geografo/clima/agterrt.htm





1. Al text es fa referència a dues teories que al començament semblaven antagòniques, però que actualment es consideren complementàries. Explica breument aquesta acceptació actual de totes dues amb relació a la divergència inicial que enfrontava els defensors de cadascuna.

2.Busca per Internet algun argument que corrobori la segona teoria, que, aparentment, és més arriscada i que sempre ha desvetllat més recel o dubtes entre els científics.


3. Actualment també es discuteix la possibilitat que hi hagi o hi hagués aigua a Mart. Fes cerques per la xarxa per saber quina és la teoria més recent sobre aquesta possibilitat.

4. Finalment, en el text s’accepta que encara no és possible de determinar plenament l’origen de l’aigua al planeta. Fes alguna reflexió a aquesta realitat.


LES BASES DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES

o
Ves al següent enllaç, llegeix el text i contesta les preguntes que hi ha al final


ELS TERRATRÈMOLS MÉS MORTÍFERS
Consulta aquest article sobre els terratrèmols més importants que han tingut lloc al món des de l' any 1900 i contesta les següents preguntes:



1. Què són els terratrèmols i per quins motius es produeixen?

2. Què són la magnitud d'un terratrèmol la seva intensitat i com es mesuren?

3. El nombre de morts causades per un terratrèmol és proporcional a la seva magnitud? Per què?

4. Quins són els 4 terratrèmols més mortífers que han tingut lloc al món des del 1900?

5. Quants terratrèmols amb més de 1.000 morts hi ha hagut a Iran i al Japó des del 1900? 

6. Quins són els 3 terratrèmols amb major magnitud registrada?

A continuació, consulteu el següent enllaç i contesteu les qüestions propostes:


CLICA - AQUÍ

Quants terratrèmols han tingut lloc avui ( escriu la data del dia) i on s' han produït?

Quants terrratrèmols amb una magnitud superior a 6 han tingut lloc els últims 30 dies al Món? Indica el lloc i la intensitat.

Clica a Europa i digues quin terratrèmol s'ha produït de més gran intensitat els darrers dies. Creus que a Europa hi ha risc sísmic? Segons l'aplicació, en quins llocs d'Europa és més alt?


FORMAT D' ENTREGA: PDF
Títol del document: Nom de l' alumne i títol de 
l' activitat



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SANG : L' essència de la Vida

El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


Per què la sang és vermella?
La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

L’hem…

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
 De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…

ECOLOGIA: Els ecosistemes

Els ecosistemes
Unecosistemaés el conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre aquests i el lloc on viuen. A la natura hi ha ecosistemes molt diversos, que es diferencien pels elements concrets que els formen. En general, es fa difícil parlar de les dimensions d’un ecosistema: un oceà, uns aiguamolls, un formiguer o un tronc caigut poden ser considerats ecosistemes. També es fa difícil parlar d’ecosistemes aïllats, ja que tots estan imbricats els uns en els altres. Un llac, per exemple, es pot considerar un ecosistema, però al mateix temps forma part d’un ecosistema més gran amb els rius que hi desemboquen.

L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.



1. Elements d’un ecosistema.
En qualsevol ecosistema es …