Passa al contingut principal

Evolució : Entrevista a Lamarck

L' any 1809. Michel Parqué va entrevistar Jean-Baptiste Lamarck davant d' una nombrosa audiència. El text següent reprodueix les preguntes de Parqué (P) i les respostes de Lamarck (L).

Jean-Baptiste Lamarck
P: Aquesta tarda us voldria presentar un científic autor d' una teoria que està causant un gran enrenou. De fet, algunes persones diuen que és una blasfèmia, per què va en contra del que diu la Bíblia. Aquesta teoria suggereix que les espècies no són fixes , tal com les va crear Déu, sinó que estan en continu canvi. Ell és Jean- Baptiste Lamarck, professor de Zoologia d' Invertebrats del Museu d' Història Natural de Paris.

L: Bona tarda, estic content d' estar amb vosaltres.

P: Professor Lamarck, quin és el motiu que el fa pensar que els éssers vius han canviat?

L: Primer de tot, he vist alguns canvis en els animals domèstics al llarg de la meva vida. D' altra banda, els fòssils són una evidència dels canvis. Buffon, Cuvier i altres científics han mostrat que les espècies fossilitzades en roques antigues són diferents de les que es troben en roques modernes. Si s' accepta això, i jo ho faig, aquests fòssils són proves d' espècies que van viure fa temps, i per això necessitem una teoria peer explicar-ho. Sembla que les espècies puguin canviar o evolucionar amb el pas del temps en espècies noves.

P: Però, com ha pogut passar?

L: Li explicaré un exemple. Per nedar bé, els ànecs necessiten potes amb una superfície gran que empenyi l' aigua per desplaçar-se. Així doncs, els ànecs es van adaptar a nedar desenvolupant una membrana entre els seus dits.

P: Així, vostè està dient que els ànecs i els altres organismes s' adapten cada cop més als seus ambients i formes de vida i ho podem fer perquè necessiten fer-ho o per què volen fer-ho.


L: Sí , tots els éssers vius s' esforcen per ser millors. Si poden desenvolupar una característica útil, ho fan. Després, ells ho passen a la seva descendència. D' altra banda, poden perdre una part que ja no els és útil; fer créixer o mantenir una cosa que no és útil comporta pèrdues. Per exemple, els talps passen la majoria del temps sota terra, on és fosc; així doncs, els ulls no són importants per a ells. En conseqüència, els seus ulls s' han tornat molt petits.




P: Però un progenitor que perd una cama en un accident no transmet aquesta característica a la seva descendència!

L: No, això no seria profitós. Jo penso que nosaltres tenim una mena de determinació interna que fa que només transmetem el millor a la nostra descendència.


P: Un altre argument que jo he sentit en contra de la seva teoria és que 6000 anys no són suficients perquè passin tots aquests canvis. L' arquebisbe Ussher ha calculat que la Terra es va formar l' any 4004 aC. Creu vostè que això és prou temps?


L: Hi ha persones que pensen que la Terra és molt més antiga que això. Mikhaïl Lomosonv pensa que les seqüències de roques mostren que la Terra té centenars de milers d' anys. Buffon ha calculat que la Terra té uns 75000 anys.


P: Però Buffon més tard va acceptar que la seva idea era incorrecta, que l' arquebisbe Ussher tenia raó.


L: Això va ser només perquè l' església el va forçar a fer-ho. Jo penso que la Terra és realment molt antiga.


P: Així vostè està convençut que la seva teoria explica la veritat.


L: Sí, la Creació no explica els canvis que s' observen en els fòssils al llarg del temps.


P: Gràcies, professor Lamarck, aquesta és una discussió que evidenment continuarà. Espero tenir l' ocasió de parlar amb vostè una altra vegada. Bona tarda.


L: Bona tarda.



CONTESTA LES PREGUNTES SEGÜENTS:

  1. La teoria de Lamarck, com passà també més tard amb la de Darwin, va rebre fortes crítiques per part de l' església Catòlica. Per què? Quines diferències tenia en comparació amb les teories anteriors? Creus que es pot ser Creacionista i Evolucionista a l' hora?.
  2. Quines evidències aporta Lamarck per justificar els canvis evolutius?
  3. Com explica Lamarck que un ésser viu pugui adquirir un nou caràcter? Quin exemple posa?
  4. Com explica Lamarck que un ésser viu pugui perdre un caràcter? Quin exemple posa?
  5. Segons Lamarck, quin tipus de caràcters s' hereten? Com es produeix aquesta transferència de caràcters entre generacions?
  6. Quina edat es creia que tenia la Terra en aquella època? Qui ho havia calculat?
  7. Lamarck hi estava d' acord? Quines evidències aprtava? Actualment, quina edat sabem que té la Terra?


Avui dia sabem que la teoria de Lamarck era incorrecta. En quins aspectes s' havia equivocat? Creus que Lamarck era un mal científic? Per què?
Quina és la teoria de l' evolució avui acceptada? Què diu?
















Explica els dos exemples de canvis evolutius esmentats per Lamarck (aparició de les membranes interdigitals dels ànecs i reducció dels ulls dels talps) sobre la base de la teoria actual de l' evolució de les espècies.







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SANG : L' essència de la Vida

El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


Per què la sang és vermella?
La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

L’hem…

EL MÈTODE CIENTÍFIC

MÈTODE CIENTÍFIC

El mètode científic és un procés que serveix per investigar allò desconegut, un procés que utilitza l'evidència i l'experimentació. Les persones que fan ciència utilitzen aquest mètode amb la finalitat de trobar informació per respondre les preguntes que es fan. Quan un/a científic/a utilitza aquest mètode pot reproduir experiments que hagi fet un altre científic. Per què penses que és important que un/a científic/a pugui reproduir els experiments realitzats per altres persones?
Gairebé totes les versions del mètode científic inclouen els següents passos, si bé no sempre en el mateix ordre: 
Fer observacions Identicar una pregunta que es vol respondre a partir de les observacions Esbrinar allò que ja es coneix de les observacions realitzades (recerca) Elaborar una hipòtesi Posar la hipòtesi a prova Analitzar els resultats Comunicar els teus resultats Fer observacions


Imagina que ets un/a científic/a. Mentre reculls mostres d'aigua a una bassa observes una gran…

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
 De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…