1. CONCEPTE DE SALUT
Les malalties provocades per bacteris es tracten amb antibiòtics, que són substàncies que produeixen la mort dels bacteris o impedeixen la seva proliferació. Alguns antibiòtics s'apliquen directament sobre les zones infectades, altres s'ingereixen o s'injecten per fer-los arribar als òrgans o teixits interns. Els antibiòtics no serveixen per curar malalties provocades per virus ja que no hi poden actuar sobre ells.
Les malalties cardiovasculars són
la principal causa de mort en els països d' Europa i Amèrica del Nord. Tot i
que, en general, aquestes malalties afecten la població adulta, les causes dels
problemes cardiovasculars es deuen a mals hàbits de salut que s'adquireixen en
la joventut, com per exemple, una dieta poc variada i amb excés de greixos, una
vida sedentària sense practicar exercici i el consum del tabac.
En el passat, el terme
salut s'associava amb l'absència de malaltia. Una persona estava sana quan no
patia cap malaltia. Llavors, les malalties eren freqüents a causa del
desconeixement d'hàbits saludables, de la falta d'higiene i de les limitacions
de la medicina. Si no provocaven la mort, deixaven seqüeles de per vida i
sovint els malalts quedaven incapacitats per portar una vida normal.
Actualment, l'Organització Mundial de la Salut (OMS),
defineix la salut com l'estat de complet benestar físic, mental i social, i no
tan sols l'absència d'afeccions o malalties.
Segons la definició, és
tan necessari el benestar mental com el físic, i també influeix l'entorn en
l'estat de salut.
2. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA SALUT
La salut de les persones
depèn dels factors següents:
Les característiques
físiques i mentals de cada persona. Algunes persones són més susceptibles que d'altres a patir determinats
trastorns, la genètica té un paper important en algunes malalties.
L'estil de vida. Hàbits saludables, com seguir una dieta equilibrada,
la higiene personal diària, practicar algun esport, alternar treball i descans,
dormir les hores suficients, evitar substàncies nocives, com l'alcohol, el
tabac i les drogues, ajuden a mantenir un bon estat de salut.
El sistema
d'assistència sanitària. Un
sistema d'assistència sanitària pot prevenir i pal·liar molt problemes
sanitaris. La qualitat del sistema (nombre de metges, de centres sanitaris,
medicaments, tecnologia disponible...), la cobertura i la gratuïtat són factors
que influeixen en la salut.
L'entorn social. La societat en la que vivim ens proporciona els
mitjans per a desenvolupar les nostres capacitats, estudiar, treballar, etc.
Però de vegades, també podem sentir-nos pressionats, la qual cosa repercuteix
en la salut. Per exemple, tenir problemes amb els estudis o amb els companys
ens pot causar decaïment, l'atur, els problemes econòmics, etc.
El medi ambient. La qualitat de l'ambient en que viu la persona
també influeix en la salut; la contaminació de l'aire, l'aigua i el sòl, la
presència de microorganismes patògens, la presència de radiacions i camps
electromagnètics (radio, TV, mòbils), el soroll, etc.
3. LA MALALTIA
La malaltia és
l'alteració lleu o greu del funcionament del nostre organisme.
En els països més
desenvolupats existeix, en general, una bona infraestructura sanitària, però
les malalties associades a la vida sedentària són un greu problema. En els
països menys desenvolupats, on la qualitat de vida és molt inferior a la
d' Europa o Amèrica del Nord, no hi ha una assistència sanitària suficient per
atendre la població.
Les malalties i els
trastorns es poden originar tant per causes externes com internes al nostre
organisme. Així, el mal de cap pot tenir diferents orígens, com ara no dormir
les hores suficients, estar en tensió per algun problema o patir un tumor.
Com ja saps, per a dur a
terme les funcions vitals, és necessari que tots els òrgans, sistemes i aparells
del nostre cos funcionin coordinadament. Per aquesta raó, una malaltia que
afecti un òrgan pot tenir conseqüències sobre el funcionament de tot
l'organisme. Per exemple, el mal funcionament dels ronyons fa que la sang no es
depuri correctament, la qual cosa perjudica la resta dels òrgans del cos.
Quan ens posem malalts
presentem uns símptomes característics de l'afecció que patim (dolor,
mucositats, cansament...) així com certes alteracions (inflamació, variacions
en les analítiques de sang i i orina...) que els metges utilitzen per
determinar la malaltia de que es tracti.
 |
| Font: Santillana |
Un dels criteris que es
fa servir per classificar les malalties i així poder estudiar-les millor, és segons
si es poden contagiar o no.
Les malalties
infeccioses són les causades
per bacteris, fongs microscòpics, protozous i virus. Es caracteritzen perquè
són transmissibles, és a dir, poden passar d'una persona malalta a una persona
sana. La grip i la sida en són exemples.
Les malalties no
infeccioses són aquelles la
causa de les quals no són els microorganismes patògens per la qual cosa no són
transmissibles. En són exemples el càncer, les malalties cardiovasculars o la
diabetis.
LES MALALTIES INFECCIOSES
Quan el nostre organisme
és envaït per fongs, protozous, bacteris o virus, i aquests es reprodueixen
fins a assolir un nombre capaç de causar-nos un perjudici, diem que hem contret
una malaltia infecciosa. Els microorganismes causants de malalties s'anomenen patògens.
 |
| Microorganismes patògens |
Vies de
transmissió de les infeccions
Els microorganismes
patògens poden arribar a una persona sana per diversos mitjans:
- A través de l'aire quan una persona infectada parla, tus o
estornuda a prop. Així ens podem contagiar del virus de la grip o del
constipat comú.
- Per contacte físic directe entre una persona infectada i una de
sana, a través de ferides de la pell o via sexual. Les malalties que es
contagien a través d'una relació sexual reben el nom de malalties
de transmissió sexual (MTS), en són exemples la candidiasi i la sida.
- Per mitjà d'algun objecte contaminat, com ara una tovallola, un got, un cobert,
una xeringa, particules de terra, etc. Per exemple, el bacteri causant del
tètanus, Clostridium tetani, que viu al terra i també sobre
metalls oxidats, s'introdueix al cos de les persones a traves de ferides
que entren en contacte amb terra o amb algun objecte oxidat com un clau.
- A través de l'aigua o d'aliments contaminats. Els bacteris del còlera o la
salmonel·losi es poden transmetre d'aquesta manera.
- Per animals transmissors portadors del patogen. La majoria són
insectes, que introdueixen el microorganisme a través d'una picadura. En
són exemples la malària, produïda per un protozou, Plamodium,
i transmesa a l'ésser humà per la picadura del mosquit Anopheles;
o la malaltia de la son, causada per un altre protozou, el Trypanosoma i
transmesa per la mosca tse-tse.
La prevenció de
les malalties infeccioses
Les malalties infeccioses
constitueixen un risc important en la nostra salut. A fi de reduir la
freqüència d'aparició de les infeccions i evitar les més greus, convé adoptar
uns hàbits de vida saludables i seguir un programa de vacunació.
Alguns dels hàbits que hauriem de seguir són:
Tenir cura de la
higiene corporal: dutxar-se una
vegada al dia per eliminar la suor i les cèl·lules mortes de la pell,
canviar-se la roba interior i els mitjons cada dia, rentar-se les dents
diversos cops al dia.
Cuidar, netejar i desinfectar
bé les ferides.
Evitar les esgarrapades, les
mossegades d'animals i les picades d'insectes.
Rentarse les mans
abans de menjar o de preparar qualsevol aliment. Beure aigua potable i consumir aliments acabats
de cuinar o conservats a la nevera.
Evitar el contacte
proper amb persones que tinguin malalties transmissibles, com ara la grip.
La vacunació és
un mètode preventiu molt eficaç en la lluita contra les malalties infeccioses.
El tractament de
les malalties infeccioses
Cada tipus de malaltia
infecciosa té un tractament diferent.
Les malalties provocades
per fongs es tracten amb fungicides, que són
substàncies que s'apliquen directament sobre la zona infectada i que produeixen
la mort del fong causant de la malaltia.
 |
| Fong |
Les malalties provocades per bacteris es tracten amb antibiòtics, que són substàncies que produeixen la mort dels bacteris o impedeixen la seva proliferació. Alguns antibiòtics s'apliquen directament sobre les zones infectades, altres s'ingereixen o s'injecten per fer-los arribar als òrgans o teixits interns. Els antibiòtics no serveixen per curar malalties provocades per virus ja que no hi poden actuar sobre ells.
Amb l'ús generalitzat
dels antibiòtics, apareixen bacteris que hi són resistents. Per evitar-ho, el
tractament ha d'assegurar la destrucció de tots els bacteris i només s'han de
prendre per indicació del metge.
Les malalties causades
per protozous es combaten amb substàncies químiques
específiques per eliminar el protozou infectant.
Les malalties ocasionades
per virus es curen amb els anticossos que
produeix el nostre propi organisme, capaços de neutralitzar el virus concret.
En la majoria dels casos n'hi ha prou en esperar uns dies perquè el sistema
immunitari produeixi els anticossos i elimini la infecció. En algunes
infeccions greus es pot injectar directament un sèrum amb els anticossos
específics per a un virus concret o per a una toxina bacteriana concreta.
 |
| Virus |
LES MALALTIES NO INFECCIOSES
Les malalties no
infeccioses es deuen a l'alteració d'alguns dels teixits o dels òrgans
del cos que provoca el seu mal funcionament. No es poden contagiar.
En funció de les seves
causes, se'n distingeixen diversos grups:
- Malalties genètiques: causades per alteracions del material
genètic. S'hereten dels progenitors. Poden estar presentes en el naixement
(congènites) o manifestar-se més tard. En són exemples la síndrome de
Down, l'hemofília i el daltonisme.
- Malalties traumàtiques o traumatismes: causades per cops produïts en accidents de
trànsit, accidents domèstics, esportius, etc. que provoquen ferides o
fractures. Per exemple la fractura d'un os.
- Malalties degeneratives: són degudes a la mort progressiva de les
cèl·lules d'un determinat òrgan. Per exemple, l'artrosi, que consisteix en
la destrucció de les cèl·lules que formen els cartílags de les
articulacions i la malaltia d' Alzheimer, que produeix la mort gradual de
les neurones del cervell.
- Malalties autoimmunes: Són aquelles que es deuen a una anomalia
del sistema immunològic de la persona, que fa que reconegui com estranyes
les seves molècules, atacant-les i destruint els propis teixits i òrgans.
En són exemples l'artritis reumatoide, l'escleròsi múltiple i la diabetis
mellitus.
- Malalties carencials: causades pel dèficit d'uns nutrients
determinats, com ara vitamines, minerals i proteïnes. L'escorbut, l'anèmia
i el raquitisme són exemples d'aquest tipus de malalties.
- Malalties neoplàsiques: en alguns casos, les cèl·lules comencen a
reproduir-se en excés i originen tumors i càncers.
- Malalties metabòliques: degudes a defectes en el metabolisme, com
la producció insuficient d'alguna hormona, la incapacitat d'assimilar
certs nutrients, etc. En són exemples la diabetis i la intolerància a la
lactosa.
En la nostra societat
hi ha dos grans grups de malalties que provoquen la mort prematura de moltes
persones: el càncer, que afecta òrgans molt diversos i persones de
totes les edats i les malalties cardiovasculars, és a dir, les
que afecten el cor i els vasos sanguinis !!!
Els tumors i el càncer
Les cèl·lules que formen
part dels teixits viuen i es divideixen durant un temps i, finalment, moren.
De vegades, algunes
cèl·lules es transformen i el seu ritme de divisió s'accelera per sobre dels
nivells normals, per aquest motiu, es divideixen de forma accelerada,
desorganitzada i incontrolada, i envaeixen l'espai d'altres cèl·lules, amb la
qual cosa es forma un tumor.
Un tumor és un teixit
format per cèl·lules que proliferen d'una manera incontrolada.
Quan les cèl·lules d'un
tumor envaeixen teixits i òrgans veïns, alterant-ne el seu funcionament es
parla de tumor maligne o càncer. L'extensió de les cèl·lules
canceroses, via sanguínia, a altres zones de l'organisme es coneix com a metàstasi.
Aquesta proliferació cel·lular és la que, sovint, posa en perill la vida de la
persona que la pateix.
Els agents carcinògens són factors que poden transformar una cèl·lula normal en
cancerosa. El tabac, l'exposició a diferents tipus de radiació com les
radiacions ultraviolades del Sol i la dieta desequilibrada són agents
carcinògens.
Un estil de vida
saludable, evitant els agent carcinògens, ajuda a prevenir la formació de
tumors malignes.
Les malalties cardiovasculars
Les malalties cardiovasculars són
la principal causa de mort en els països d' Europa i Amèrica del Nord. Tot i
que, en general, aquestes malalties afecten la població adulta, les causes dels
problemes cardiovasculars es deuen a mals hàbits de salut que s'adquireixen en
la joventut, com per exemple, una dieta poc variada i amb excés de greixos, una
vida sedentària sense practicar exercici i el consum del tabac.DISSECCIÓ D'UNA CUIXA DE POLLASTRE
DESMUNTANT ELS MITES ALIMENTARIS
Després de llegir i comentar la següent presentació, elabora un informe que ens expliqui quins són els mites alimentaris que s'han desmuntat i per què.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada