CIÈNCIES DE LA NATURALESA

Biodiversitat A una escala còsmica, la Terra pot semblar insignificant, però també pot ser, depèn com ho mirem, un planeta exclusiu. És, sens dubte, l’únic que coneixem capaç d’albergar-hi vida, ja que els experiments i projectes encaminats a conèixer la presència de qualsevol tipus d’organisme a qualsevol punt de l’Univers no han donat encara cap resultat. I aquesta vida del nostre planeta és increïblement rica i diversa.   Els biòlegs estimen que actualment l’habiten entre 5 i 30 milions d’espècies diferents, tenint com a xifra més acceptada 10 milions . D’ells, només una petita part, prop d’un 14 % han estat estudiats i han rebut un nom formal que els defineix i els identifica.  Els éssers vius poblen cada racó del planeta, des dels deserts més pedregosos fins als fons abissals, encara que les zones més poblades són, sens dubte, les selves tropicals. Gairebé la meitat de les espècies de flora i fauna poblen aquestes selves, que avui no constitueixen més d’un 6% d...

COEVOLUCIÓ És sabut, que per sobreviure i colonitzar diferents territoris, certes plantes ens utilitzen a nosaltres, els primats, i a d’altres animals frugívors, per tal d’escampar les seves llavors. El tema d’ aquest article és, en un principi, la relació que unia un ocell i un arbre de l’illa Maurici, situada a l’Oceà Índic. Una relació que es va estroncar, de forma dramàtica, fa pocs segles. L’ ocell en qüestió és el Dodo . Aquest ocell, d’ençà que va arribar a l’illa, va evolucionar sense depredadors. Va perdre la capacitat de volar i, fins i tot, de fugir dels seus atacants. L’home va arribar a Maurici cap a finals del segle XVI, i en va tenir prou amb unes dècades per portar l’espècie a l’extinció. El dodo ( Raphus cucullatus ) Tres segles després, a la darreria del segle XX, una altra espècie agonitzava a l’illa Maurici. Es tractava del Sideroxylon grandiflorum , un arbre endèmic conegut popularment com a tambalacoc. L’any 1973 només se’n van poder localitzar...