Els additius alimentaris són substàncies d’ origen natural que s’ afegeixen als aliments per millorar-ne la conservació i les qualitats organolèptiques ( color, aroma, textura,...) Els fabricants estan obligats a indicar els additius afegits, però poden simplificar la nomenclatura utilitzant codis. Els codis dels additius reconeguts per la normativa europea porten una lletra E seguida de tres o quatre xifres. Si porten una altra lletra significa que s’ ajusten a la normativa d’ un país determinat ( per exemple, la H correspon a Espanya), però no a la normativa europea. E-334 La primera xifra indica el tipus d' additiu. La segona xifra sol correspondre a una subclassificació d' acord amb diferents criteris. Per exemple la segona xifra d' un colorant indica el color: 0 és groc, 1 és taronja, 2 és vermell, 3 és blau, 4 és verd, etc La darrera xifra serveix per acabar d' identificar cada substància en concret. Primera xifra : 1 Tipus d' additiu: Color
Els organismes diminuts bacteris , fongs , protozous , etc , no tenen el crèdit que es mereixen pels èxits obtinguts. En el Precàmbric (Comprèn el temps des de la formació de la Terra fa 4.500 milions d'anys fins l'evolució de fòssils macroscòpics de closca dura en abundància, que marca l'inici del Cambrià, el primer període geològic de la primera era del Fanerozoic, fa uns 542 milions d'anys ), els bacteris van inventar la fotosíntesi i van alimentar el Món. Van afegir oxigen a l' atmosfera i la van transformar, alguns van idear un mètode per fer front al nou verí, aprofitant el poder combustible de l' oxigen i utilitzar-lo per descompondre l' aliment i així obtenir l' energia nesessària per poder viure. Els bacteris que utilitzen oxigen (aerobis) generen energia d' una manera més eficaç que els seus veïns que no l' utilitzen (anaerobis) i que no poden viure amb presència d' oxigen. Els bacteris anaerobis produeixen només dues u