CIÈNCIES DE LA NATURALESA

Els organismes diminuts bacteris , fongs , protozous , etc , no tenen el crèdit que es mereixen pels èxits obtinguts. En el Precàmbric (Comprèn el temps des de la formació de la Terra fa 4.500 milions d'anys fins l'evolució de fòssils macroscòpics de closca dura en abundància, que marca l'inici del Cambrià, el primer període geològic de la primera era del Fanerozoic, fa uns 542 milions d'anys ), els bacteris van inventar la fotosíntesi i van alimentar el Món. Van afegir oxigen a l' atmosfera i la van transformar, alguns van idear un mètode per fer front al nou verí, aprofitant el poder  combustible de l' oxigen i utilitzar-lo per descompondre l' aliment i així obtenir l' energia nesessària per poder viure. Els bacteris que utilitzen oxigen (aerobis) generen energia d' una manera més eficaç que els seus veïns que no l' utilitzen (anaerobis) i que no poden viure amb presència d' oxigen. Els bacteris anaerobis produeixen només dues u...

INTRODUCCIÓ L' evolució de la vida a la Terra no ha estat constant, sinó condicionada pels canvis que s' han donat a l' atmosfera, la geosfera i el mar,i, també per la col·lisió d' asteroides. Si algun dels trets que han marcat la història d' aquesta evolució del planeta, tant des del punt de vista biològic com geològic, hagués estat diferent, probablement la humanitat no hauria tingut cap oportunitat d' arribar on és ara. Els continents han canviat de forma, de mida i de posició al llarg de les eres. D' altra banda els éssers vius també han anat evolucionant i diversificant-se, des dels primers organismes unicel·lulars, que van viure en el mar primitiu, fins a les espècies actuals. Anem' ho a investigar... Abans de començar visualitzem el següent video A continuació ens informem sobre els mètodes de datació més utilitzats en Paleontologia CLICA AQUÍ - MÈTODES DE DATACI Ó Ara visualitzem i analitzem...

COEVOLUCIÓ És sabut, que per sobreviure i colonitzar diferents territoris, certes plantes ens utilitzen a nosaltres, els primats, i a d’altres animals frugívors, per tal d’escampar les seves llavors. El tema d’ aquest article és, en un principi, la relació que unia un ocell i un arbre de l’illa Maurici, situada a l’Oceà Índic. Una relació que es va estroncar, de forma dramàtica, fa pocs segles. L’ ocell en qüestió és el Dodo . Aquest ocell, d’ençà que va arribar a l’illa, va evolucionar sense depredadors. Va perdre la capacitat de volar i, fins i tot, de fugir dels seus atacants. L’home va arribar a Maurici cap a finals del segle XVI, i en va tenir prou amb unes dècades per portar l’espècie a l’extinció. El dodo ( Raphus cucullatus ) Tres segles després, a la darreria del segle XX, una altra espècie agonitzava a l’illa Maurici. Es tractava del Sideroxylon grandiflorum , un arbre endèmic conegut popularment com a tambalacoc. L’any 1973 només se’n van poder localitzar...