ELS TRANSGÈNICS: Sí o no?

ELS TRANSGÈNICS

Les persones fa milers d'anys que modifiquem els vegetals que utilitzem com a aliment. Moltes de les fruites que consumim actualment són el resultat d'empelts que es van fer fa temps entre diferents plantes. Avui dia, però, l'enginyeria genètica permet dur a terme en pocs anys i de manera controlada modificacions que abans costaven dècades de treball.

Un organisme transgènic o modificat genèticament (OMG) és aquell al qual, per mitjà de l'enginyeria genètica, s'ha introduït un gen anomenat transgèn, procedent d'un altre organisme, o se li ha suprimit o modificat un gen propi.

La modificació genètica permet que l'organisme transgènic produeixi alguna proteïna útil o expressi alguna característica d'interès.

En l'actualitat hi ha plantes transgèniques amb finalitats molt diverses, com la resistència a certs microorganismes, insectes i herbicides, l'obtenció de fruits que es conserven més temps o la incorporació de gens perquè produeixin certes substàncies, com ara vitamines o antibiòtics.

Algunes millores en aliments transgènics:

• Endarreriment en la maduració. El producte tarda més temps a madurar després d'haver estat collit, i això fa que duri més.
  El tomàquet Flavr Svr va ser el primer aliment transgènic produït per al consum massiu.
• Producció de substàncies. S'obtenen plantes que tenen unes propietats especials diferents de les que tenen de manera natural, o que en milloren la qualitat nutricional.
  S'han aconseguit patates que immunitzen contra el còlera o les diarrees bacterianes.
• Millora de la qualitat. El producte millora les qualitats organolèptiques.
  L'enginyeria genètica ha permès obtenir varietats de cafè, més aromàtiques i amb menys contingut de cafeïna.
• Resistència a herbicides i insectes. Això produeix un rendiment més alt de les collites.
  Certes varietats de soja transgènica són resistents a herbicides.
  El blat de moro transgènic suporta l'atac d'uns insectes determinats, com el barrinador del blat de moro.
  

Les perspectives d'aquesta tecnologia són àmplies i, en l'actualitat, hi ha diverses desenes de productes transgènics que esperen ser comercialitzats.

Ara bé, hi ha opinions que afirmen que el conreu d'aliments transgènics ocasiona molts riscos per al medi ambient i per a la salut de les persones. Entre aquests riscos destaquen la pèrdua de biodiversitat, la generació de resistències a antibiòtics, el desenvolupament de resistències en insectes i males herbes o els efectes no desitjats en altres organismes.

Per poder tenir una bona opinió sobre un tema tan controvertit com aquest val la pena llegir, veure i escoltar totes les vessants analitzant els pros i contres de cada posició.

Més avall tenim un petit recull de  diverses opinions de persones i associacions sobre els transgènics que ens poden ajudar a tenir una opinió pròpia sobre el tema.

Transgènics a la carta. El Quèquicom examina els pros i els contres dels conreus transgènics i els seus possibles efectes sobre la salut humana.

 

QUÈ N' OPINEN ELS PROFESSIONALS DE LA NUTRICIÓ?

CLICA AQUÍ- GREENPEACE

En contra dels transgènics Greenpeace: Dades a tenir en compte

En contra dels transgènics Greenpeace: Problemes dels transgènics.

Clica aquí - L`ús dels transgènics en l' agricultura, què en pensen els científics?

Clica aquí- Més opinions de científics sobre els transgènics

QUÈ EN PENSA LA OMS?
20 PREGUNTES SOBRE ELS ALIMENTS GENÈTICAMENT MODIFICATS (GM)

Aquestes preguntes i respostes han estat preparades per l'OMS en resposta a preguntes i preocupacions d'una gran quantitat de Governs d'Estats Membres de l'OMS pel que fa a la naturalesa i la innocuïtat dels aliments genèticament modificats.

P1. Què són els organismes genèticament modificats (GM) i els aliments GM?

Els organismes genèticament modificats (OGM) poden definir-se com a organismes en els quals el material genètic (ADN) ha estat alterat d'una manera artificial. La tecnologia generalment es denomina “biotecnologia moderna” o “tecnologia genètica”, en ocasions també “tecnologia d'ADN recombinant” o “enginyeria genètica”. Aquesta permet transferir gens seleccionats individuals d'un organisme a un altre, també entre espècies no relacionades. Aquests mètodes s'utilitzen per crear vegetals GM – que després s'utilitzen per desenvolupar cultius d'aliments GM.

P2. Per què es produeixen aliments GM?

Els aliments GM es desenvolupen –i comercialitzen- perquè es percep cert avantatge tant per als productors com per als consumidors d'aquests aliments. Això té com a objectiu traduir-se en un producte amb un menor preu, majors beneficis (en termes de durabilitat o valor nutricional) o tots dos. Al principi, els individus que desenvolupaven llavors GM desitjaven que els seus productes anessin acceptats pels productors, per tant, es van concentrar en innovacions que els agricultors (i la indústria alimentària en general) pogués apreciar. L'objectiu inicial del desenvolupament de vegetals sobre la base d'organismes GM va ser augmentar la protecció dels cultius. Els cultius GM actualment al mercat tenen com a objectiu principal augmentar el nivell de protecció dels cultius mitjançant la introducció de resistència a malalties causades per insectes o virus als vegetals o mitjançant una major tolerància als herbicides. La resistència als insectes s'aconsegueix incorporant a la planta alimentosa el gen productor de toxines del bacteri Bacillus thuringiensis (BT). Aquesta toxina s'usa actualment com un insecticida convencional en l'agricultura i és innòcua per al consum humà. S'ha demostrat que els cultius GM que produeixen aquesta toxina en forma permanent requereixen menors quantitats d'insecticides en situacions específiques, per exemple, on la pressió de plagues és elevada. La resistència viral s'aconsegueix mitjançant la introducció d'un gen de certs virus que causen malaltia en els vegetals. La resistència viral redueix la susceptibilitat de els vegetals a malalties causades per aquests virus, la qual cosa dóna com resultat un major rendiment dels cultius.

La tolerància a herbicides s'aconsegueix mitjançant la introducció d'un gen d'un bacteri que li confereix resistència a certs herbicides. En situacions on la pressió de la mala herba és elevada, l'ús d'aquests cultius ha produït una reducció en la quantitat d'herbicides utilitzats.

P3. S'avaluen els aliments GM en forma diferent dels aliments tradicionals?

En general, els consumidors consideren que els aliments tradicionals (que usualment s'han consumit per milers d'anys) són innocus. Quan es desenvolupen aliments nous per mètodes naturals, es poden alterar algunes de les característiques existents en els aliments, tant en forma positiva com a negativa. Es podria convocar a les autoritats nacionals d'aliments a examinar els aliments tradicionals, però això no sempre ocorre. En realitat, pot passar que els vegetals nous desenvolupats mitjançant tècniques tradicionals de reproducció no s'avaluïn rigorosament usant tècniques d'avaluació de riscos. Amb els aliments GM, la majoria de les autoritats nacionals consideren que són necessàries avaluacions específiques. S'han establert sistemes específics per a una avaluació rigorosa d'organismes GM i aliments GM relatius tant a la salut humana com al medi ambient. En general, no es realitzen avaluacions similars per als aliments tradicionals. Per tant, hi ha una diferència significativa en el procés d'avaluació abans de la comercialització per a aquests dos grups d'aliments.

Un dels objectius del Programa d'Innocuïtat Alimentària de l'OMS és col·laborar amb les autoritats nacionals en la identificació dels aliments que han de sotmetre's a avaluacions de riscos, incloent aliments GM, i recomanar les avaluacions correctes.

P4. Com es determinen els riscos potencials per a la salut humana?

L'avaluació d'innocuïtat dels aliments GM generalment investiga:

• els efectes directes sobre la salut (toxicitat).
• les tendències a provocar una reacció al·lèrgica.
• els components específics amb sospita de tenir propietats nutricionals o tòxiques.
• l'estabilitat del gen inserit.
• els efectes nutricionals associats amb la modificació genètica.
• qualsevol efecte no desitjat que podria produir-se per la inserció genètica.

P5. Quins són els principals temes de preocupació per a la salut humana?

Si bé les discussions teòriques han abastat una àmplia gamma d'aspectes, els tres temes principals debatuts són les tendències a provocar una reacció al·lèrgica , la transferència de gens i el creuament llunyà (outcrossing). Per una qüestió de principis, es descarta la transferència de gens d'aliments comunament alergènics tret que pugui demostrar-se que el producte proteic del gen transferit no és alergènic. Si bé els aliments desenvolupats en forma tradicional no s'avaluen generalment pel que fa a la seva al·lergenicitat , els protocols per a proves d'aliments GM han estat avaluats per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) i la  OMS. No s'han trobat efectes al·lèrgics en  els aliments GM que es troben actualment al mercat.

Transferència genètica. La transferència genètica d'aliments GM a cèl·lules de l'organisme o a bacteris del tracte gastrointestinal causarien preocupació si el material

genètic transferit afectés en forma adversa a la salut humana. Això seria particularment rellevant si anessin a transferir-se gens de resistència a antibiòtics usats per crear OGM. Si bé la probabilitat de transferència és baixa, un panell d'experts recent de FAO/OMS ha incentivat l'ús de tecnologia sense gens de resistència a antibiòtics.

Outcrossing. El desplaçament de gens de vegetals GM a cultius convencionals o espècies silvestres relacionades (anomenat “*outcrossing”), així com la combinació de cultius provinents de llavors convencionals amb aquells desenvolupats usant cultius GM, pot tenir un efecte indirecte sobre la innocuïtat i la seguretat dels aliments. Aquest risc és real, com es va demostrar quan van aparèixer rastres d'un tipus de blat de moro que només va ser aprovat per a alimentació animal en productes del blat de moro per a consum humà als Estats Units d'Amèrica. Molts països han adoptat estratègies per reduir la combinació, incloent una clara separació dels camps dins dels quals es desenvolupen cultius GM i cultius convencionals. S'està discutint la factibilitat i els mètodes per monitoritzar els productes alimentaris GM després de la comercialització, per a la vigilància contínua de la innocuïtat dels productes alimentaris GM.

P6. Com es realitza una avaluació de riscos per al medi ambient?

Les avaluacions de riscos del medi ambient abasten tant els OGM involucrats com el potencial medi ambient receptor. El procés d'avaluació inclou una avaluació de les característiques del OGM i els seus efectes i estabilitat en el medi ambient, combinat amb les característiques ecològiques del medi ambient en el qual tindrà lloc la introducció. L'avaluació també inclou els efectes no desitjats que podrien sorgir per la inserció del nou gen.

P7. Quins són els temes de preocupació quant al medi ambient?

Els temes de preocupació inclouen: la capacitat dels OGM per dispersar-se i introduir potencialment els gens d'enginyeria genètica dins de poblacions silvestres; la persistència del gen una vegada que el OGM ha estat collit; la susceptibilitat dels organismes no objectiu (per ex., els insectes que no són plaga) al producte genètic; l'estabilitat del gen; la reducció de l'espectre d'altres vegetals incloent pèrdua de biodiversitat; i un major ús de substàncies químiques en l'agricultura.

 Els aspectes d'innocuïtat del medi ambient dels cultius GM varien considerablement d'acord amb les condicions locals.

Les recerques actuals es concentren en:  l'efecte potencialment perjudicial sobre els insectes beneficiosos o una inducció més ràpida d'insectes resistents; la generació potencial de nous patògens vegetals; les potencials conseqüències perjudicials per a la biodiversitat vegetal i la vida silvestre, i un menor ús de la pràctica important de rotació de cultius en certes situacions locals; i el desplaçament de gens de resistència als herbicides a altres vegetals.

P8. Són innocus els aliments GM?

Els diferents organismes GM inclouen gens diferents inserits en formes diferents. Això significa que cada aliment GM i la seva innocuïtat han de ser avaluats individualment, i que no és possible fer afirmacions generals sobre la innocuïtat de tots els aliments GM.

Els aliments GM actualment disponibles al mercat internacional han passat les avaluacions de risc i no és probable que presentin riscos per a la salut humana.

A més, no s'han demostrats efectes sobre la salut humana com a resultat del consum d'aquests aliments per la població general als països on van ser aprovats. L'ús continu d'avaluacions de risc sobre la base dels principis del Codex i, on correspongui, incloent la monitorització post comercialització, ha de formar la base per avaluar la innocuïtat dels aliments GM.

P9. Com es reglamenten els aliments GM a nivell nacional?

La forma en què els països han reglamentat els aliments GM és variada. En alguns països, els aliments GM no estan reglamentats encara. Els països que compten amb legislació, es concentren principalment en avaluacions de riscos per a la salut dels consumidors. Els països que tenen disposicions per als aliments GM, usualment també reglamenten els OGM en general, tenint en compte els riscos per a la salut i el medi ambient així com els temes relacionats amb control i comerç (com els règims potencials de prova i etiquetatge). Donada la dinàmica del debat sobre aliments GM, és probable que la legislació continuï evolucionant.

P10. Quins tipus d'aliments GM es troben al mercat internacional?

Tots els cultius GM disponibles al mercat internacional en l'actualitat han estat dissenyats usant una de tres característiques bàsiques: resistència al dany causat per insectes, resistència a les infeccions virals; i tolerància a certs herbicides. Tots els gens usats per modificar cultius provenen de microorganismes.

Cultiu -  Característica - Àrees/països amb aprovació

Blat de moro:  Resistència a insectes Tolerància a herbicides Argentina, Canadà, Sud-àfrica, Estats Units, UE

Soja:  Tolerància a herbicides Argentina, Canadà, Sud-àfrica, Estats Units, UE (només per a processament)

Colsa:  Tolerància a herbicides  Canadà, Estats Units.

Xicoira:  Tolerància a herbicides UE (només per a reproducció).

Carabasses: Resistència a virus  Canadà, Estats Units.

Patata: Resistència a insectes Tolerància a herbicides  Canadà, Estats Units.

P11. Què ocorre quan es comercialitzen internacionalment aliments GM?

No hi ha en l'actualitat sistemes reglamentaris internacionals específics. No obstant això, moltes organitzacions internacionals estan involucrades en el desenvolupament de protocols per OGM. La Comissió del Codex Alimentarius (Codex) és l'organisme conjunt de FAO/OMS responsable de compilar els estàndards, els codis de pràctica, els i les recomanacions que componen el Codex Alimentarius: el codi alimentari internacional. El Codex està desenvolupant principis per a l'anàlisi de riscos per a la salut humana dels aliments GM. La premissa d'aquests principis dicta una avaluació prèvia a la comercialització, realitzada en forma individual i que inclogui una avaluació tant dels efectes directes (del gen inserit) com dels efectes no desitjats (que poden sorgir com a conseqüència de la inserció del nou gen). Els principis estan en una etapa avançada de desenvolupament i s'espera que siguin adoptats per a juliol de 2003. Els principis del Codex no tenen un efecte d'obligatorietat sobre la legislació nacional, però són esmentats específicament en l'Acord Sanitari i Fitosanitari (Acord SPS) de l'Organització Mundial de Comerç, i poden usar-se com a referència en el cas de disputes comercials.

El Protocol de Cartagena sobre Bioinoqüitat (CPB, sigles en anglès), un tractat ambiental legalment obligatori , regula els moviments transfronterers dels organismes vivents modificats (LMO, sigles en anglès). Els aliments GM entren en l'àmbit del Protocol només si contenen LMO capaços de transferir o replicar el material genètic. La pedra angular del CPB és un requisit que els exportadors sol·licitin el consentiment dels importadors abans del primer enviament de LMO amb intencions de ser alliberats al medi ambient.

P12. Han passat una avaluació de riscos els productes GM al mercat internacional?

Tots els productes GM actualment al mercat internacional han passat les avaluacions de riscos desenvolupades per les autoritats nacionals. Aquestes avaluacions diferents en general segueixen els mateixos principis bàsics, incloent una avaluació del risc per al medi ambient i la salut humana. Aquestes avaluacions són minucioses - no han indicat cap risc per a la salut humana.

P13. Per què va haver-hi preocupació entre alguns polítics, grups d'interès i consumidors, especialment a Europa, sobre els aliments GM?

Des de la primera introducció al mercat ,a mitjans  dels anys 90, d'un aliment GM important (soies resistents a herbicides), va haver-hi cada vegada més preocupació sobre aquests aliments entre polítics, activistes i consumidors, especialment a Europa.

Hi ha molts factors involucrats. A finals dels 80, principis dels 90, els resultats de dècades de recerca molecular van aconseguir domini públic. Fins a aquest moment, els consumidors en general no estaven molt informats del potencial d'aquesta recerca. En el cas d'aliments, els consumidors van començar a preguntar-se sobre innocuïtat perquè comencen a percebre que la biotecnologia moderna està originant la creació de noves espècies.

Els consumidors es pregunten amb freqüència: “Quin és l'avantatge per a mi?”. En el camp dels medicaments, molts consumidors han acceptat més ràpidament la biotecnologia com a beneficiosa per a la seva salut (per ex., els medicaments amb un millor potencial de tractament).

 En el cas dels primers aliments GM introduïts al mercat europeu, els productes no tenien un benefici directe aparent per als consumidors (no eren més econòmics, no augmentaven la seva data de caducitat, no tenien millor sabor). El potencial de les llavors GM per brindar major producció per àrea conreada hauria de resultar en preus més baixos. No obstant això, l'atenció del  públic s'ha concentrat en l'aspecte dels riscos de l'equació risc-benefici.

La confiança dels consumidors en la innocuïtat dels subministraments d'aliments a Europa ha disminuït significativament com a resultat d'una quantitat de sobresalts alimentaris que van tenir lloc en la segona meitat dels 90 que no estan relacionats amb els aliments GM. Això també va tenir un impacte sobre les discussions sobre l'acceptació dels aliments GM. Els consumidors han qüestionat la validesa de les avaluacions de riscos, tant en relació els regs per a la salut dels consumidors com per al medi ambient, concentrant-se principalment en els efectes a llarg termini.

Altres temes de debat de les organitzacions de consumidors van incloure al·lergenicitat i resistència antimicrobiana.

Les preocupacions dels consumidors van desencadenar una discussió sobre la conveniència de l'etiquetatge dels aliments GM que permet una elecció conscient.

Al mateix temps, ha estat difícil detectar rastres de OGM en els aliments: això significa

que les concentracions molt baixes en general no poden detectar-se.

P14. De quina forma ha afectat aquesta preocupació a la comercialització d'aliments

GM en la Unió Europea?

Les preocupacions de la població sobre els aliments GM i els OGM en general han tingut un impacte significatiu en la comercialització dels productes GM en la Unió Europea (UE). De fet, han donat com a resultat que es col·loqués al mercat la

denominada moratòria sobre aprovació de productes GM. En general, la comercialització d'aliments GM i OGM és objecte d'extensiva legislació. La legislació comunitària ha existit des de principis dels 90.

El procediment d'aprovació per a l'alliberament de OMG al medi ambient és una miqueta complex i bàsicament requereix de l'acord entre els Estats Membres i la Comissió Europea. Entre 1991 i 1998, la comercialització de 18 OMG va ser autoritzada per una decisió de la Comissió en la UE.

A partir d'octubre de 1998, no es van concedir més autoritzacions i en l'actualitat hi ha 12 aplicacions pendents. Alguns Estats Membres han invocat una clàusula de salvaguarda per prohibir temporalment la utilització de blat de moro i productes de colsa GM al mercat del seu país.  Hi ha en l'actualitat nou casos en curs. Vuit d'ells han estat examinats per un Comitè Científic sobre Vegetals, el qual en tots els casos va considerar que la informació presentada pels Estats Membres no justificava aquestes prohibicions.

Durant la dècada dels 90, el marc regulador es va estendre i va perfeccionar més en resposta a les preocupacions legítimes dels ciutadans, les organitzacions de consumidors i els operadors econòmics. A l'octubre de 2002 entra en vigència una directiva revisada. Aquesta actualitza i reforça les normes existents respecte del procés d'avaluació de riscos, gestió de riscos, i presa de decisions respecte de l'alliberament de
OGM al medi ambient. La nova directiva també preveu el control obligatori dels efectes perllongats associats amb la interacció entre OGM i el medi ambient.

A la UE, l'etiquetatge és obligatori per als productes derivats de la biotecnologia moderna o productes que continguin organismes GM. La legislació també considera el problema de la contaminació accidental dels aliments convencionals amb material GM. Introdueix un llindar mínim d'un 1% para ADN o proteïna provinent de modificació genètica, sota el com no es requereix etiquetatge.

L'any 2001, la Comissió Europea va adoptar dues noves propostes legislatives sobre OGM respecte el rastreig, reforçant les normes actuals sobre etiquetatge i racionalitzant el procediment d'autorització pels OGM en aliments per a humans i animals i per al seu alliberament deliberat al medi ambient.

La Comissió Europea opina que aquestes noves propostes, basades en la legislació existent, tenen com a objectiu encarar les preocupacions dels Estats Membre i crear la confiança dels consumidors en l'autorització de productes GM. La Comissió espera que l'adopció d'aquestes propostes aplani el camí per reprendre l'autorització de nous productes GM a la UE.

P15. Quin és l'estat del debat públic sobre aliments GM en altres regions del món?

L'alliberament de OGM al medi ambient i la comercialització d'aliments GM han ocasionat un debat públic en moltes parts del món. És possible que aquest debat continuï, probablement en el context més ampli d'altres usos de la biotecnologia (per exemple, en medicina humana) i les seves conseqüències per a les societats humanes.

A pesar que els temes que s'estan debatent són en general molt similars (costos i beneficis, temes d'innocuïtat), el resultat del debat difereix de país en país. En temes com a etiquetatge i rastreig d'aliments GM com una forma d'encarar les preocupacions dels consumidors, no hi ha fins avui cap consens. Això va quedar clar durant les discussions dins de la Comissió del Codex Alimentarius durant els últims anys. Malgrat la falta de consens sobre aquests temes, s'han fet progressos significatius en l’ hormonització d'opinions concernents a l'avaluació de riscos. La Comissió del Codex Alimentarius és a punt d'adoptar principis sobre avaluació de riscos abans de la comercialització, i les disposicions del Protocol de Cartagena sobre Bioinoqüitat també revelen un major enteniment a nivell internacional.

Més recentment, la crisi humanitària a sud d'Àfrica ha atret l'atenció sobre l'ús d'aliments GM com a ajuda alimentària en situacions d'emergència. Una quantitat de governs de la regió van expressar la seva preocupació entorn de les alarmes sobre medi ambient i innocuïtat alimentària. Si bé s'han trobat solucions factibles per a la distribució de gra mòlt en alguns països, uns altres han restringit l'ús d'aliments GM i obtingut productes que no contenen GMO.

P16. Hi ha una relació entre la reacció de la gent i les diferents actituds cap als aliments en diverses regions del món?

Depenent de la regió del món, les persones amb freqüència tenen actituds diferents cap als aliments. A més del valor nutricional, els aliments freqüentment tenen connotacions socials i històriques, i en alguns casos poden tenir importància religiosa. La modificació tecnològica dels aliments i la producció alimentària pot provocar una resposta negativa entre els consumidors, especialment en absència de bona comunicació sobre els esforços d'avaluació de riscos i les avaluacions de cost-benefici.

P17. Hi ha implicació per als drets dels agricultors a ser amos dels seus cultius?

Sí, és probable que els drets de propietat intel·lectual siguin un element de debat sobre aliments GM amb un impacte sobre els drets dels agricultors. S'han discutit els drets de propietat intel·lectual (IPR, sigles en anglès), especialment les obligacions de patentació  de l'Acord TRIPS (un acord de l'Organització Mundial de Comerç sobre els aspectes dels drets de propietat intel·lectual relacionats amb el comerç) a la llum de les seves conseqüències sobre la major disponibilitat d'una diversitat de cultius. En el context dels temes relacionats amb l'ús de tecnologia genètica en medicina, l'OMS ha revisat el conflicte entre els IPR i l'accés igualitari als recursos genètics i la coparticipació de beneficis.

Aquesta revisió ha considerat els problemes potencials de la monopolització i els dubtes sobre les noves reglamentacions de patents en el camp de les seqüències genètiques en medicina humana. És probable que aquestes consideracions també afectin el debat sobre aliments GM.

P18. Per què estan preocupats certs grups per la creixent influència de la indústria química en l'agricultura?

Certs grups estan preocupats sobre el que ells consideren un nivell no desitjat de control dels mercats de llavors per part d'unes poques companyies químiques.

La biodiversitat i l'agricultura sostenibles es beneficien més per l'ús d'una rica varietat de cultius, tant en termes de bones pràctiques de protecció de cultius com per la perspectiva de la societat en general i els valors associats als aliments. Aquests grups temen que com a resultat de l'interès de la indústria química als mercats de llavors, la gamma de varietats utilitzada pels agricultors pugui reduir-se principalment a cultius GM.

L'ús exclusiu de cultius GM resistents a herbicides també faria a l'agricultor depenent d'aquestes substàncies químiques. Aquests grups temen una posició dominant de la indústria química en el desenvolupament agropecuari, una tendència que no consideren sostenible.

P19. Què altres desenvolupaments poden esperar-se a l'àrea dels OGM?

És probable que els organismes GM futurs incloguin vegetals amb una major resistència a malalties o sequeres, cultius amb majors nivells de nutrients, espècies de peixos amb millors característiques de desenvolupament i vegetals o animals que produeixin proteïnes farmacèuticament importants com les vacunes.

P20. Quines accions està implementant l'OMS per millorar l'avaluació dels aliments GM?

L'OMS prendrà un paper actiu en relació amb els aliments GM, principalment per dues raons: (1) a causa que la salut pública podria beneficiar-se enormement pel potencial de la biotecnologia, per exemple per un augment en el contingut de nutrients dels aliments, menor al·lergenicitat i producció alimentària més eficient; i (2) sobre la base de les necessitats d'examinar els efectes negatius potencials per a la salut humana del consum d'aliments produïts mitjançant modificació
genètica a nivell mundial.

ISAAA Butlletí anual informatiu de la biotecnologia aplicada a l' agricultura

Infografia que mostra l' evolució del conreu dels transgènics al món.

Després d' haver llegit i vist totes les possibilitats envers els transgènics podem argumentar una opinió més objectiva sobre un tema que de ben segur que estarà en primera plana de l' actualitat durant els propers anys.

A continuació teniu un video que planteja el problema dels transgènics des del punt de vista social i econòmic i no tant des del punt de vista biològic.

LA GUERRA DE LA SOJA

CÀPSULES DE CIÈNCIA