Passa al contingut principal

SEXUALITAT HUMANA

La sexualitat és una part integrant de la personalitat de l’individu, la qual es desenvolupa progressivament al llarg de la vida. La sexualitat no es només una necessitat fisiològica, sinó també la capacitat d’homes i dones per comunicar-se i expressar-se, i obtenir i donar plaer a través del sexe. 
Sexualitat i afectivitat constitueixen conjuntament, en el procés de creixement de l’individu, una àrea d’aprenentatges útils: capacitat d’estimar i ser estimat, d’intimitat, de tendresa, etc. Tenint en compte la importància de la sexualitat i l’afectivitat en l’individu, és indispensable l’educació sexual i afectiva per a un desenvolupament complet dels joves. 


Penso que és important que els alumnes puguin conèixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos i les conseqüències dels actes i les decisions personals per a la salut individual i col·lectiva, i valorar els beneficis que comporta mantenir uns bons hàbits de salut. És important dissenyar activitats per tal que els joves puguin formar-se una imatge ajustada d’ells mateixos, de les pròpies característiques i possibilitats, per desenvolupar un nivell d’autoestima que permeti encarrilar d’una manera autònoma i equilibrada la pròpia activitat, i poder valorar l’esforç i la superació de les dificultats i contribuir al benestar personal i col·lectiu.

Aquí hi ha un recull de recursos audiovisuals que poden ajudar als adolescents a poder entendre millor tot el que els envolta en referència a la seva sexualitat.

CLICA AQUÍ- SEXUALITAT HUMANA

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

GEOLOGIA: La Deriva Continental - Alfred Wegener

Planeta Terra Per començar a entendre el funcionament i el canvi d' aspecte del nostre planeta mireu el següent documental sobre l' ORIGEN DE LA TERRA HELIOVIEWER : La web de SOL Wegener va proposar la teoria de la deriva continental a principi del segle XX basant-se en diferents proves. Si bé al començament la seva proposta no va ser gaire acceptada, avui en dia no hi ha dubte que els continents han anat canviant de posició al llarg de la història de la Terra. PROVES GEOGRÀFIQUES  Wegener va sospitar que els continents podrien haver estat units en temps passats en observar una gran coincidència entre la forma de les costes dels continents, especialment entre Sud-Amèrica i Àfrica. Si en el passat aquests continents haguessin estat units formant només un (Pangea), és lògic que els fragments encaixin. La coincidència és encara més gran si es tenen en compte no les costes actuals, sinó els límits de les plataformes continentals. PROVES PALEONTOLÒGIQU