SELECCIÓ NATURAL: La Rata-Talp nua

Rata Talp-Nua

Aquest animalet és un exemple ,entre molts d’altres, del que pot fer l’evolució per garantir la supervivència d’una espècie i del que és una adaptació extrema d’un ésser viu al medi on habita.

La rata-talp nua (Heterocephalus glaber) és una bestiola de l’est africà que viu sota terra, cosa que explica la grandària de les seves dents davanteres, especialitzades en excavar els túnels que habita. A part de ser de les criatures més lletges que heu vist mai, la rata-talp nua té altres característiques insòlites.

 

Hàbitat de la Rata-Talp

• NO SENTEN EL DOLOR

Les neurones son les cèl·lules del cos dels animals que transmeten els senyals nerviosos. Són les responsables que puguem moure els braços quan ho vulguem, que suem quan no ho vulguem, però també que sentim: fred, calor, dolor... Les neurones es comuniquen entre sí amb unes substàncies anomenades neurotransmissors. A les rates-talp els hi manca un neurotransmissor que es fa servir en la transmissió del dolor.

No són capaces de sentir dolor ni quan es tallen, ni quan es cremen... Tot i que el dolor pot semblar quelcom indesitjable, és molt necessari: ens avisa que alguna cosa no funciona. De fet els receptors de dolor són dels que n’hi ha més a la pell, ja que alerten d’un perill i això fa augmentar la taxa de supervivència. Queda per esbrinar quin avantatge li confereix a la rata-talp nua no sentir dolor.

• SÓN POIQUILOTERMS (SANG FREDA) COM ELS RÈPTILS I AMFIBIS

La rata-talp nua és l’únic mamífer de sang freda. La resta de mamífers som de sang calenta ( homeoterms) , és a dir, som capaços de mantenir constant la temperatura del nostre cos independentment dels canvis de la temperatura ambiental (dintre d’uns límits, és clar).  En canvi la temperatura del cos dels animals de sang freda (com els amfibis o els rèptils) depèn exclusivament de l’entorn. Si fa calor, estan calents; si fa fred, es refreden.

• FORMEN ASSOCIACIONS SOCIALS COM ALGUNS INSECTES

Rata-Talp

També és l’únic mamífer (a banda dels humans) amb una estructura social: hi ha diferents castes d’individus especialitzats en determinades feines.  Trobem la femella reproductora (la més gran, la reina) dedicada exclusivament a la reproducció. És la que genera la resta d’individus de la colònia. Els individus més petits són els obrers, encarregats de fer túnels i dur menjar a la resta de la colònia. Els individus de mida intermèdia són els soldats, que defensen el cau. A quin insecte ens recorda aquest tipus d’ estructura social? Les abelles sens dubte.

• L’ORINA COM A EINA DE SUBMISSIÓ

Tota aquesta estructura social la manté la femella gràcies a la seva orina. Aquesta conté feromones que afecten a la resta d’individus, tornant-los estèrils, incapaços de tenir fills, assegurant-se així el tron. L’orina és el seu ceptre (Vareta de metall preciós que fan servir els reis i emperadors com a símbol de poder i autoritat).

Si intentem donar una explicació a aquests fenòmens veiem que aquest animal viu amb unes condicions molt estables i constants. El fet de no sentir el dolor pot ser degut a que donat el lloc on viu ( sota terra) fent galeries el contacte amb les roques, pedres,... li podria suposar un dolor insuportable. Pel que a la pioquilotèrmia pot ser degut a que sota terra les condicions són molt estables i els canvis de temperatura sobtats no són massa freqüents, la temperatura sota terra és manté bastant constant. Les societats formades per aquestes bestioles donen estabilitat i poca variabilitat d’ aquesta manera no es generen canvis indesitjables que facin perillar la supervivència de l’ espècie i la seva adaptació a aquest entorn tan concret.

Totes aquestes característiques tan peculiars fan que aquest animal sigui un molt bon exemple que serveix per il·lustrar de quina manera la selecció natural pot fer evolucionar un ésser viu per aconseguir sobreviure en un entorn amb l’ únic objectiu de generar descendents per garantir la supervivència de l’ espècie.

Clica aquí- Últimes notícies