Passa al contingut principal

SETMANA DE LA CIÈNCIA 2020

Del 14 al 29 de novembre se celebrarà a Catalunya la 25a Setmana de la Ciència
Durant la Setmana de la Ciència es portaran a terme tot un munt d’activitats de disseminació científica arreu del nostre territori. Jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics… tot un ventall de possibilitats al teu abast en una edició assenyalada en què fem 25 anys disseminant la ciència i la tecnologia.

La situació excepcional viscuda amb motiu de la pandèmia de la COVID-19, fa que, com no podia ser d’una altra manera, la temàtica de l'SC'20 se centri en aquesta malaltia, la seva evolució global i l’estat de la recerca sobre el coronavirus SARS-CoV-2.

La 25a Setmana de la Ciència tindrà també altres temes centrals d’idèntica rellevància, com són, d’una banda, l’Any Internacional de la Sanitat Vegetal de la UNESCO, i de l’altra, el centenari del naixement de diferents persones que han estat referents als respectius camps de coneixement. Són el filòleg i lingüista Antoni Maria Badia i Margarit; el químic Enric Casassas i Simó; la química anglesa, Rosalind Franklin, clau en el descobriment de l’ADN; i l’escriptor i bioquímic Isaac Asimov. El meteoròleg, astrònom i sismòleg Eduard Fontserè i Riba s’afegeix als homenatjats per l’SC’20 pel 150è aniversari del seu naixement.

La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).


EL REPTE DE BIOLOGIA ÉS SOBRE LA GENÈTICA I ALGUNA DE LES SEVES APLICACIONS EN EL MÓN DE LA BIOTECNOLOGIA

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

GEOLOGIA: La Deriva Continental - Alfred Wegener

Planeta Terra Per començar a entendre el funcionament i el canvi d' aspecte del nostre planeta mireu el següent documental sobre l' ORIGEN DE LA TERRA HELIOVIEWER : La web de SOL Wegener va proposar la teoria de la deriva continental a principi del segle XX basant-se en diferents proves. Si bé al començament la seva proposta no va ser gaire acceptada, avui en dia no hi ha dubte que els continents han anat canviant de posició al llarg de la història de la Terra. PROVES GEOGRÀFIQUES  Wegener va sospitar que els continents podrien haver estat units en temps passats en observar una gran coincidència entre la forma de les costes dels continents, especialment entre Sud-Amèrica i Àfrica. Si en el passat aquests continents haguessin estat units formant només un (Pangea), és lògic que els fragments encaixin. La coincidència és encara més gran si es tenen en compte no les costes actuals, sinó els límits de les plataformes continentals. PROVES PALEONTOLÒGIQU