1. HISTÒRIA DE LA MEDICINA
Sobre la Medicina, contesta les següents preguntes:
1. Què és la medicina i des de quan es practica?
2. Quin és el símbol amb el qual es representa la medicina? Expliqueu breument el seu origen significat.
3. Cerqueu informació en relació als següents personatges (breu biografia i principals aportacions que realitzaren al món de la medicina): Hipòcrates, Galè, Avicenna (Ibn Sina), Averrois (Ibn Ruixd), Andreas Vesalius, Robert Koch, Alexander Fleming, Sigmund Freud.
4. Cerqueu una notícia en relació a algun avanç mèdic que s'hagi produït darrerament, feu-ne un resum i valoreu la seva importància.
2. EL DIAGNÒSTIC DE LES MALALTIES
Tomografia ve del grec τομον que significa tall o secció i de γραφίς que significa imatge o gràfic. Per tant la tomografia és l'obtenció d'imatges de talls o seccions d'algun objecte. La possibilitat d'obtenir imatges de talls tomogràfics reconstruïdes en plans no transversals, ha fet que en l'actualitat es prefereixi anomenar a aquesta tècnica tomografia computada o TC en lloc de TAC.
Funciona col·locant el pacient en un gran anell. Aquest anell conté un tub de raigs X i, directament davant d'ell (a l'altre costat del cap del subjecte), hi ha un detector d'aquest tipus de raigs. El feix de raigs X passa a través de la zona a explorar del pacient, i el detector amida la quantitat de radioactivitat que el travessa. Podríem dir que és una radiografia d'una fina rodanxa obtinguda després de tallar un objecte. L'ordinador rep la informació i traça un dibuix bidimensional d'una secció horitzontal. El subjecte es mou llavors cap amunt o cap avall i obté un registre d'una altra secció de la mateixa zona. Finalment el programari de l'ordinador pot confegir imatges d'altres talls, i fins i tot tridimensionals (3D).
En lloc d'obtenir una imatge de projecció, com la radiografia convencional, la TC obté múltiples imatges en efectuar la font de raigs X i els detectors de radiació moviments de rotació al voltant del cos. La representació final de la imatge tomogràfica s'obté mitjançant la captura dels senyals pels detectors i el seu posterior procés mitjançant algoritmes de reconstrucció.
L'ecografia és un procediment innocu, ja que no utilitza radiacions, i per això es fa servir per visualitzar fetus que s'estan formant.
Per sotmetre's a un examen d'ecografia, el pacient s'estira sobre una taula i el metge mou el transductor sobre la pell que es troba sobre la part del cos a examinar. Abans cal posar un gel sobre la pell per a la correcta transmissió dels ultrasons.
Rarament s'utilitzen contrastos en ecografia: consisteixen en microbombolles de gas estabilitzades que presenten un fenomen de ressonància en ser insonades, i incrementen el senyal que rep el transductor. Així, per exemple, és possible veure quin és el patró de vascularització d'un tumor, el qual dóna pistes sobre la seva naturalesa. En el futur potser sigui possible administrar fàrmacs com els quimioteràpics, lligats a bombolles semblants, perquè aquestes alliberin el fàrmac únicament en l'òrgan que s'està insonant, per així aconseguir una dosi màxima en el lloc que interessa, disminuint la toxicitat general.
ECOGRAFIA
S'utilitza com a prova diagnòstica, permet l'extracció de biòpsies i la realització de teràpia endoscòpica.
Sol ser realitzada per un gastroenteròleg.
ELECTROMIOGRAMA (EMG)
ELECTROENCEFALOGRAMA (EEG)
Mitjançant un anàlisi de sang habitual el metge podrà detectar si el pacient pateix una infecció, si té diabetis, és anèmic o si pateix càncer, si té el colesterol alt, entre moltes altres malalties.
MÉS INFO
Pacient 1
Sexe: Dona
Pacient 2
Sexe: Dona
Pacient 3
Sexe: Home
Pacient 5
Sexe: Home
ANÀLISIS BIOQUÍMIQUES
Estudi de concentració de certes substàncies en el plasma sanguini.
3. ELS MEDICAMENTS
Què són els medicaments?
Els medicaments són aquells productes que utilitzem per curar, alleujar, prevenir i diagnosticar una malaltia.
Els medicaments contenen un o diversos fàrmacs, que són les substàncies que fan que els medicaments tinguin certes propietats, és a dir, els fàrmacs són els principis actius dels medicaments.
Els fàrmacs són actius en quantitats molt petites. Per facilitar-ne l' administració es barrejen amb excipients, que són substàncies inertes que serveixen com a vehicle dels fàrmacs, a fi de facilitar-ne l' administració o l' estabilitat o millorar-ne les propietats com el sabor.
Alguns excipients poder donar problemes en algunes persones, per la qual cosa se n' ha d' advertir la seva presència en el prospecte del medicament.
Tots els medicaments poden produir reaccions adverses. Per poder-se comercialitzar s' ha de demostrar que els beneficis superen les reaccions adverses.
Cada medicament s' ha de prendre amb la dosi adequada i alguns no es poden barrejar amb altres medicaments ja que es poden interferir els seus beneficis.
INVESTIGA I APRÈN
1. A la pàgina web del col·legi de farmacèutics de Barcelona podeu trobar informació sobre alguns tipus de medicaments:
1.analgèsic.
2.antipirètic
3.antiinflamatori
4.antibiòtic
5.antisèptic
6.antihistamínic.
7.diürètic.
8.laxant.
9.antifúngic.
10.antiviral
11.antiemètic.
12.ansiolític.
13.psicotròpic
14.hipnòtic
2. El prospecte s'inclou sempre en l'envàs del medicament i conté tota la informació que necessites sobre les característiques del fàrmac.
Aconsegueix els prospectes d'almenys 5 medicaments amb principis actius diferents, llegeix-los i omple la següent taula :
Video: PLANTES MEDICINALS: TRADICIÓ I CIÈNCIA
CREA LA TEVA PRÒPIA OPINIÓ
Per acabar: QÜESTIONARI : Viure més, viure millor
El coneixement mèdic disponible en l’actualitat és el resultat d’una evolució i una acumulació constants de coneixements. En molts casos, a més, els científics i metges es van enfrontar a dificultats per interferències religioses que afectaven la investigació, per exemple, amb cadàvers humans. En qualsevol cas, aquesta acumulació de coneixements ens ha permès viure, de mitjana, algunes dècades més que els nostres avantpassats de fa pocs segles i, potser el que és més important, viure en millors condicions.
Encara avui, tanmateix, moltes persones afronten certes malalties des d’un punt de vista no científic, un fet que una correcta formació hauria d’evitar.
QUÈQUICOM:
QUÈQUICOM:
Història de la Medicina
En aquest video podem aprofundir amb la Medicina de l' Antic Egipte. Interessant!!
Sobre la Medicina, contesta les següents preguntes:
1. Què és la medicina i des de quan es practica?
2. Quin és el símbol amb el qual es representa la medicina? Expliqueu breument el seu origen significat.
3. Cerqueu informació en relació als següents personatges (breu biografia i principals aportacions que realitzaren al món de la medicina): Hipòcrates, Galè, Avicenna (Ibn Sina), Averrois (Ibn Ruixd), Andreas Vesalius, Robert Koch, Alexander Fleming, Sigmund Freud.
4. Cerqueu una notícia en relació a algun avanç mèdic que s'hagi produït darrerament, feu-ne un resum i valoreu la seva importància.
2. EL DIAGNÒSTIC DE LES MALALTIES
Quan una persona va al metge, l’«ull clínic» no és l’estri fonamental del doctor. Les successives citacions i visites als especialistes són part d’un protocol en el qual s’apliquen diverses tècniques per identificar la malaltia.
Cal tenir en compte que el desenvolupament tecnològic ha sigut clau a l' hora de diagnosticar i tractar una malaltia. Aquí teniu unes explicacions d' algunes de les tècniques d' exploració i diagnòstic més utilitzades en l' actualitat.
La sensibilitat superior de l'embrió (humà) als efectes nocius dels raigs X imposa una prudència particular al cas de dones embarassades i exigeix d'utilitzar tècniques radiogràfiques només en casos excepcionals, quan no hi ha cap alternativa.
Tipus de radiografies: Sense contrast radiològic:
La Imatge per Ressonància Magnètica (IRM), és principalment una tècnica d'imatge mèdica comunament utilitzada en radiologia per visualitzar l'estructura interna i el funcionament del cos.
La RM proporciona un contrast molt més gran entre els diferents teixits tous del cos que el que té la tomografia computada (TC), pel que és especialment útil en neurologia (cervell), aparell músculoesquelètic, sistema cardiovascular, i detecció i seguiment de càncers (oncologia).
A diferència de la TC, no utilitza radiació ionitzant, però utilitza un potent camp magnètic per alinear la magnetització nuclear dels àtoms d'hidrogen (normalment), en l'aigua en el cos.
- Radiografia ( Raigs X )
La sensibilitat superior de l'embrió (humà) als efectes nocius dels raigs X imposa una prudència particular al cas de dones embarassades i exigeix d'utilitzar tècniques radiogràfiques només en casos excepcionals, quan no hi ha cap alternativa.
Tipus de radiografies: Sense contrast radiològic:
- Dental. Pantomografia dental
- Crani, sinus paranasals
- Columna: cervical, dorsal, dorsolumbar, lumbar, lumbosacre
- Graella costal
- Tòrax: principalment per a valoració pulmons i cor
- Mamografia o mastografia: de les mames
- Abdomen (simple)
- Extremitats superiors: espatlla, húmer, colze, avantbraç, canell i mà, sols un dit
- Extremitats inferiors: pelvis, fèmur, genoll, cama, turmell, peu, sols dits
- Telemetria: per a valoració d'escoliosi i dismetria d'extremitats inferiors
- Tomografies: ja no utilitzades des de la introducció de la tomografia computada
- La Ressonància Magnètica
La Imatge per Ressonància Magnètica (IRM), és principalment una tècnica d'imatge mèdica comunament utilitzada en radiologia per visualitzar l'estructura interna i el funcionament del cos.
La RM proporciona un contrast molt més gran entre els diferents teixits tous del cos que el que té la tomografia computada (TC), pel que és especialment útil en neurologia (cervell), aparell músculoesquelètic, sistema cardiovascular, i detecció i seguiment de càncers (oncologia).
A diferència de la TC, no utilitza radiació ionitzant, però utilitza un potent camp magnètic per alinear la magnetització nuclear dels àtoms d'hidrogen (normalment), en l'aigua en el cos.
- Tomografia computada ( TC )
Tomografia ve del grec τομον que significa tall o secció i de γραφίς que significa imatge o gràfic. Per tant la tomografia és l'obtenció d'imatges de talls o seccions d'algun objecte. La possibilitat d'obtenir imatges de talls tomogràfics reconstruïdes en plans no transversals, ha fet que en l'actualitat es prefereixi anomenar a aquesta tècnica tomografia computada o TC en lloc de TAC.
Funciona col·locant el pacient en un gran anell. Aquest anell conté un tub de raigs X i, directament davant d'ell (a l'altre costat del cap del subjecte), hi ha un detector d'aquest tipus de raigs. El feix de raigs X passa a través de la zona a explorar del pacient, i el detector amida la quantitat de radioactivitat que el travessa. Podríem dir que és una radiografia d'una fina rodanxa obtinguda després de tallar un objecte. L'ordinador rep la informació i traça un dibuix bidimensional d'una secció horitzontal. El subjecte es mou llavors cap amunt o cap avall i obté un registre d'una altra secció de la mateixa zona. Finalment el programari de l'ordinador pot confegir imatges d'altres talls, i fins i tot tridimensionals (3D).
En lloc d'obtenir una imatge de projecció, com la radiografia convencional, la TC obté múltiples imatges en efectuar la font de raigs X i els detectors de radiació moviments de rotació al voltant del cos. La representació final de la imatge tomogràfica s'obté mitjançant la captura dels senyals pels detectors i el seu posterior procés mitjançant algoritmes de reconstrucció.
- Ecografia
L'ecografia és un procediment innocu, ja que no utilitza radiacions, i per això es fa servir per visualitzar fetus que s'estan formant.
Per sotmetre's a un examen d'ecografia, el pacient s'estira sobre una taula i el metge mou el transductor sobre la pell que es troba sobre la part del cos a examinar. Abans cal posar un gel sobre la pell per a la correcta transmissió dels ultrasons.
Rarament s'utilitzen contrastos en ecografia: consisteixen en microbombolles de gas estabilitzades que presenten un fenomen de ressonància en ser insonades, i incrementen el senyal que rep el transductor. Així, per exemple, és possible veure quin és el patró de vascularització d'un tumor, el qual dóna pistes sobre la seva naturalesa. En el futur potser sigui possible administrar fàrmacs com els quimioteràpics, lligats a bombolles semblants, perquè aquestes alliberin el fàrmac únicament en l'òrgan que s'està insonant, per així aconseguir una dosi màxima en el lloc que interessa, disminuint la toxicitat general.
ECOGRAFIA
ECOGRAFIA TRANSVAGINAL
- COLONOSCÒPIA
S'utilitza com a prova diagnòstica, permet l'extracció de biòpsies i la realització de teràpia endoscòpica.
Sol ser realitzada per un gastroenteròleg.
- BIÒPSIA
BIÒPSIA DE FETGE
BIÒPSIA ENDOMETRIAL
- AMNIOCENTESI
ELECTROMIOGRAMA (EMG)
Els mètodes d’exploració del cos humà de jdorca3
Amb la informació treballada a classe, raoneu quines proves diagnòstiques aplicaríeu en els
casos mèdics mostrats a continuació, i si ho sabeu un possible diagnòstic, tot justificant la
resposta.
Cas mèdic 1
La Carla té 35 anys i és esquiadora professional. Durant un dels entrenaments ha patit una
forta caiguda i sembla ser que ha perdut la consciència durant uns instants, però al arribar a
l’hospital ja estava conscient. Es queixa d’un fort dolor a la cama, diu que no la pot moure.
Quines proves consideres que se li hauran de fer?
Cas mèdic 2
Arriba a l’hospital un pacient que diu haver patit alguna pèrdua de coneixement, la mare no
para d’insistir a que és degut a una baixada de sucre, però el noi insisteix en què es troba
malament. A la recepció detecten que té febre i al parlar amb ell explica que pateix un fort
dolor a l’abdomen.
Com a doctor, quines proves consideres que se li haurien d’aplicar al pacient?
Malalties tropicals
Les malalties tropicals són aquelles que predominen en climes càlids, regions tropicals i
subtropicals, i estan causades per algun agent infecciós; com ara, un virus, una bactèria, un
paràsit... Una persona és infectada per aquest agent quan un portador li transmet al corrent
sanguini, en la majoria dels casos, a través d’una picada.
Els portadors més comuns són mosquits, mosques i aràcnids, que estan adaptats a climes més
càlids; per això, la regió on es troben està limitada; tot i això, la desforestació, l’exploració de
les selves tropicals, el tràfic aeri... estan globalitzant aquestes patologies.
La malària, el dengue, la tuberculosis, el chagas i la malaltia de la son (tripanosomiasis
africana) són alguns exemples d’aquestes malalties.
Investiga sobre una d’aquestes patologies i respon a les següents preguntes.
A més, escriu les
referències d’on has tret la informació (pàgines web,...)
a) Hi ha algun tractament per la patologia? Quin és?
b) Quins són els símptomes que presenta? Pot ser mortal?
c) Hi ha alguna tècnica de diagnòstic per detectar-la?
d) Qui són les persones més vulnerables a patir la patologia?
e) Qui és el causant (virus, bacteri...)?
f) Hi ha hagut algun cas en el teu país?
RESUM TÈCNIQUES D'EXPLORACIÓ DEL COS HUMÀ
- LES ANÀLISIS DE SANG: La sang essència de la vida
Una anàlisi de sang és una anàlisi de laboratori realitzada en una mostra de sang que usualment és extreta d'una vena del braç utilitzant una xeringa, o mitjançant una punxada de dit.
Les anàlisis de sang són una de les eines de què disposa el metge per ajudar a diagnosticar malalties, tot i que també s' utilitzen de forma rutinària per controlar l' estat de salut de les persones.A partir d' una mostra de sang es poden realitzar gran nombre d' exàmens biològics, que a la vegada es poden classificar en tres categories:
- Les anàlisis hematològiques; on s' analitzen els paràmetres relacionats amb el component cel·lular de la sang, a més de la velocitat de sedimentació.
- Les anàlisis bioquímiques; que estudies la concentració de certes substàncies químiques en el plasma.
- L' anàlisi microbiològic; que permet detectar la presència de microorganismes a la sang.
Mitjançant un anàlisi de sang habitual el metge podrà detectar si el pacient pateix una infecció, si té diabetis, és anèmic o si pateix càncer, si té el colesterol alt, entre moltes altres malalties.
1. Classifica les analítiques següents segons que es tracti d' un tipus o altre examen biològic:
2. La majoria de vegades et diuen que l' extracció de sang per a una anàlisi s' ha de fer en dejú. Quins valors de la llista anterior sortirien alterats si no fessis cas d' aquesta recomanació?
3. Anota quin valor creus que deu tenir alterat cadascun dels pacients següents:
Una senyora que pateix anèmia: El nombre de glòbuls vermells o el sucre de la sang
Un nen que té una infecció d' oïda: El nombre de plaquetes o el nombre de glòbuls blancs.
Un diabètic: El colesterol o el sucre de la sang
Un senyor que li costa molt que les ferides deixin de sagnar: El nombre de plaquetes o el nombre de glòbuls blancs.
4. Per determinar el diagnòstic el metge pot necessitar altres proves analítiques, com un cultiu dels excrements, una anàlisi d' orina o una mostra del líquid de la medul·la
(punció). Digues quina de les tres tècniques anteriors utilitzaries si volguessis...
Velocitat de sedimentació - Presència d' anticossos de la SIDA - Concentració de glucosa - Presència d' anticossos de l' hepatitis C - Percentatge de glòbuls vermells respecte al volum total de sang - Presència de microorganismes - Nombre de plaquetes - concentració d' insulina- Nombre de glòbuls blancs - Concentració d' urea - Concentració de colesterol
2. La majoria de vegades et diuen que l' extracció de sang per a una anàlisi s' ha de fer en dejú. Quins valors de la llista anterior sortirien alterats si no fessis cas d' aquesta recomanació?
3. Anota quin valor creus que deu tenir alterat cadascun dels pacients següents:
Una senyora que pateix anèmia: El nombre de glòbuls vermells o el sucre de la sang
Un nen que té una infecció d' oïda: El nombre de plaquetes o el nombre de glòbuls blancs.
Un diabètic: El colesterol o el sucre de la sang
Un senyor que li costa molt que les ferides deixin de sagnar: El nombre de plaquetes o el nombre de glòbuls blancs.
4. Per determinar el diagnòstic el metge pot necessitar altres proves analítiques, com un cultiu dels excrements, una anàlisi d' orina o una mostra del líquid de la medul·la
(punció). Digues quina de les tres tècniques anteriors utilitzaries si volguessis...
Comprovar que al pacient li funciona correctament el ronyó...
Determinar la causa d' unes diarrees persistents en un nadó...
Descartar la meningitis en un adolescent amb febre molt alta...
- INTERPRETACIÓ D' UN ANÀLISI DE SANG(HEMOGRAMA)
L'anàlisi dels components del medi intern és un mètode ideal per conèixer què passa a l'interior d'un animal . La variació en la concentració de substàncies o l'alteració en el nombre de cèl·lules per centímetre cúbic poden servir com a indicadors de l'estat de salut d'aquesta persona.
L'estudi de les constants sanguínies , així com la concentració de les substàncies que apareixen en l'orina, s'utilitza com a mètode de diagnòstic per a moltes malalties.Comparant els valors que s'han obtingut en mostres d'un pacient amb els valors mitjans que correspondrien a un individu sa, de la mateixa raça i sexe, es pot esbrinar el seu estat de salut o malaltia.
Per a analitzar les dades que apareixen en un anàlisis de sang pots llegir la informació que apareix a la següent pàgina web:
MÉS INFO  |
| Clica aquí |
 |
| Clica aquí |
Després d'haver llegit i comparat amb les dades que apareixen com a valors normals tracta d'esbrinar les malalties que pateixen els pacients següents, has de donar la teva opinió de forma raonada:
Pacient 1
Sexe: Dona
| Hematologia | Bioquímica | ||
| Eritròcits | 3.200.000 | Urea | 25 mg/dl |
| Hemoglobina | 10 g/L | àcid úric | 5 mg/dl |
| Valor hematòcrit | 30 % | glucosa | 93 mg/dl |
| Leucòcits | 7.000 | colesterol | 230 mg/dl |
| Basòfils | 0,3 % | triglicèrids | 100 mg/dl |
| Eosinòfils | 2 % | albúmines | 4 g/dl |
| Neutròfils | 55 % | bilirubina | 0,7 mg/dl |
| Limfòcits | 35 % | transaminases | 23 u/l |
| Monòcits | 7 % | ||
| Velocitat | 1a: 7; 2a: 13 | plaquetes |
200.000
|
Sexe: Dona
| Hematologia | Bioquímica | ||
| Eritròcits | 4.600.000 | Urea | 55 mg/dl |
| Hemoglobina | 15 g/L | àcid úric | 9 mg/dl |
| Valor hematòcrit | 40 % | glucosa | 110 mg/dl |
| Leucòcits | 12.000 | colesterol | 223 mg/dl |
| Basòfils | 1 % | triglicèrids | 120 mg/dl |
| Eosinòfils | 1,7 % | albúmines | 4 g/dl |
| Neutròfils | 48 % | bilirubina | 0,7 mg/dl |
| Limfòcits | 39 % | transaminases | 33 u/l |
| Monòcits | 11 % | ||
| Velocitat | 1a: 30; 2a: 60 | plaquetes | 220.000 |
Pacient 3
Sexe: Home
| Hematologia | Bioquímica | ||
| Eritròcits | 4.900.000 | Urea | 30 mg/dl |
| Hemoglobina | 16 g/L | àcid úric | 5 mg/dl |
| Valor hematòcrit | 47 % | glucosa | 86 mg/dl |
| Leucòcits | 6.300 | colesterol | 300 mg/dl |
| Basòfils | 0 % | triglicèrids | 200 mg/dl |
| Eosinòfils | 1,2 % | albúmines | 5 g/dl |
| Neutròfils | 46 % | bilirubina | 0,6 mg/dl |
| Limfòcits | 36 % | transaminases | 27 u/l |
| Monòcits | 4,5 % | ||
| Velocitat | 1a: 3; 2a: 13 | plaquetes |
180.000
|
Pacient 4
Sexe: Dona
Sexe: Dona
| Hematologia | Bioquímica | ||
| Eritròcits | 4.300.000 | Urea | 22 mg/dl |
| Hemoglobina | 13 g/L | àcid úric | 3 mg/dl |
| Valor hematòcrit | 43 % | glucosa | 230 mg/dl |
| Leucòcits | 7.500 | colesterol | 280 mg/dl |
| Basòfils | 1 % | triglicèrids | 140 mg/dl |
| Eosinòfils | 2 % | albúmines | 5,3 g/dl |
| Neutròfils | 60 % | bilirubina | 0,8 mg/dl |
| Limfòcits | 30 % | transaminases | 31 u/l |
| Monòcits | 7 % | ||
| Velocitat | 1a: 7; 2a: 18 | plaquetes | 160.000 |
Sexe: Home
| Hematologia | Bioquímica | ||
| Eritròcits | 5.000.000 | Urea | 12 mg/dl |
| Hemoglobina | 17 g/L | àcid úric | 3 mg/dl |
| Valor hematòcrit | 51 % | glucosa | 110 mg/dl |
| Leucòcits | 12.000 | colesterol | 233 mg/dl |
| Basòfils | 1 % | triglicèrids | 130 mg/dl |
| Eosinòfils | 1 % | albúmines | 5,1 g/dl |
| Neutròfils | 64 % | bilirubina | 3,5 mg/dl |
| Limfòcits | 41 % | transaminases | 43 u/l |
| Monòcits | 9 % | ||
| Velocitat | 1a: 1; 2a: 7 | plaquetes | 162.000 |
ANÀLISIS BIOQUÍMIQUES
3. ELS MEDICAMENTS
Què són els medicaments?
Els medicaments són aquells productes que utilitzem per curar, alleujar, prevenir i diagnosticar una malaltia.
Els medicaments contenen un o diversos fàrmacs, que són les substàncies que fan que els medicaments tinguin certes propietats, és a dir, els fàrmacs són els principis actius dels medicaments.
Els fàrmacs són actius en quantitats molt petites. Per facilitar-ne l' administració es barrejen amb excipients, que són substàncies inertes que serveixen com a vehicle dels fàrmacs, a fi de facilitar-ne l' administració o l' estabilitat o millorar-ne les propietats com el sabor.
Alguns excipients poder donar problemes en algunes persones, per la qual cosa se n' ha d' advertir la seva presència en el prospecte del medicament.
Tots els medicaments poden produir reaccions adverses. Per poder-se comercialitzar s' ha de demostrar que els beneficis superen les reaccions adverses.
Cada medicament s' ha de prendre amb la dosi adequada i alguns no es poden barrejar amb altres medicaments ja que es poden interferir els seus beneficis.
INVESTIGA I APRÈN
1. A la pàgina web del col·legi de farmacèutics de Barcelona podeu trobar informació sobre alguns tipus de medicaments:
CERCADOR DE MEDICAMENTS
Busca informació i contesta, quina funció realitza cada un d'aquests medicaments:
2.antipirètic
3.antiinflamatori
4.antibiòtic
5.antisèptic
6.antihistamínic.
7.diürètic.
8.laxant.
9.antifúngic.
10.antiviral
11.antiemètic.
12.ansiolític.
13.psicotròpic
14.hipnòtic
2. El prospecte s'inclou sempre en l'envàs del medicament i conté tota la informació que necessites sobre les característiques del fàrmac.
Aconsegueix els prospectes d'almenys 5 medicaments amb principis actius diferents, llegeix-los i omple la següent taula :
| Fàrmac | Forma farmacèutica | Principi actiu | Indicacions | Posologia | Contraindicacions |
Xplora com funcionen els fàrmacs i com es desenvolupen, i les implicacions ètiques d'aquest llarg procés!
Ara és el moment de veure si som capaços de diagnosticar, receptar tractament i aconsellar en els diversos casos que es detallen a continuació.
4. LES MEDICINES ALTERNATIVES
La medicina alternativa és tota aquella pràctica mèdica que no està basada en l' enfocament habitualment utilitzat pels metges i els professionals de la salut occidentals, així com altres tècniques desenvolupades recenment. Alguns exemples són:
Homeopatia
 |
| Plantes medicinals - Clica aquí |
 |
| Plantes Medicinals - Clica aquí |
Video: PLANTES MEDICINALS: TRADICIÓ I CIÈNCIA
Video que exposa els pros i contres de la homeopatia
HOMEOPATIA : CREENÇA O EVIDÈNCIA
 |
| CLICA AQUÍ |
CREA LA TEVA PRÒPIA OPINIÓ
Què opines de la medicina alternativa en general i què et sembla el cas de l' homeopatia ?
(Per desenvolupar una opinió personal cal elaborar un llistat amb els pros i contres i després donar el teu punt de vista)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada