 |
| Sang |
La sang està formada per un líquid anomenat
plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls
vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang
és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls
vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro
és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina,
provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.
 |
| Glòbul vermell: Eritròcit |
L’hemoglobina és
més vermella quan porta oxigen (aleshores s’anomena oxihemoglobina). Per això,
la sang que corre per les artèries, que va del cor als teixits, és d’un color
molt més viu que la sang que circula per les venes, que torna dels teixits al
cor sense oxigen.
Què són els glòbuls blancs?
Què són els glòbuls blancs?
 |
| Glòbuls blancs |
Per què no ens dessagnem quan ens fem una ferida lleu?
 |
| Plaquetes: Fibrinògen |
Aquesta és una solució provisional, però molt ràpida i efectiva. Un cop solucionada la pèrdua de sang, el teixit tornarà a regenerar-se lentament i el nostre cos tornarà a produir la sang perduda.
Per on circula la sang?
La sang circula per l'interior dels vasos sanguinis, impulsada pel cor. En els ésser humans, hi ha dos recorreguts principals: del cor als pulmons (per recollir l'oxigen) i del cor a la resta del cos (per distribuir l'oxigen recollit als pulmons). En funció de la nostra activitat, la sang pot situar-se preferencialment en unes zones concretes: a l'estómac (fent la digestió), als músculs (fent exercici), al cervell (estudiant), a la pell (quan fa calor), etc. Per això no són bons els canvis bruscos d'activitat, com ara banyar-se en aigua freda mentre fem la digestió. Per aconseguir aquesta distribució diferencial, els vasos sanguinis es dilaten en les zones on cal més sang i es comprimeixen en la resta. Tot i que Galè ja en sospitava l'existència, no fou fins el segle XVI que Miquel Servet descrigué la circulació de la sang a través dels pulmons, i només al segle XVII, Harvey aconseguí descriure com la sang es movia per l'organisme.
La sang corre per un circuit que passa dues vegades pel cor. Primer va del cor als pulmons a través de l’artèria pulmonar; d’allà torna al cor plena d’oxigen i aleshores surt disparada per l’artèria aorta cap a tots els teixits del cos, ramificant-se per artèries més petites. Els teixits recullen l’oxigen i alliberen els productes de desfeta a la sang, que torna cap al cor, aquesta vegada a través de les venes, les quals van afluent fins unificar-se totes en la vena cava. La vena cava desemboca al cor i el cicle torna a començar.
El vampirisme, una malaltia de la sang?
Això provoca que la pell es torni molt sensible al Sol, anèmia, pilositat i que alguns teixits es degradin, produint escurçament dels llavis i afinament de les orelles. Totes aquestes, característiques pròpies dels vampirs. Això explicaria també la necessitat de sang i l’aversió als alls, ja que s’ha demostrat que els alls contenen alquildisulfur, un compost que destrueix molècules del tipus de l’hemoglobina. Per acabar de donar forma al mite, se sap que el floriment de les històries de vampirs coincidí amb una epidèmia de ràbia, una malaltia contagiosa que provoca agressivitat i hidrofòbia (por a l’aigua). Aquesta podria ser una explicació de per què els vampirs defugirien l’aigua (beneïda o no beneïda) i per què es creia que el vampirisme es transmetia amb mossegades.
Cèl·lules de la sang
El 45% del volum de la sang correspon als anomenats elements formes: cèllules i fragments de cèllules amb diferents funcions.
Els eritròcits o glòbuls vermells s'encarreguen del transport d'oxigen en condicions normals. Els trombòcits o plaquetes són fragments de cèl·lules (megacariòcits) que participen en la coagulació de la sang. Els leucòcits o glòbuls blancs intervenen en la resposta immunitària i n'hi ha de molts tipus: els granulòcits (neutròfils, eosinòfils i basòfils), els limfòcits i els monòcits. Aquests últims s'internen en els teixits convertint-se en macròfags, enormes cèl·lules que devoren tot cos estrany que es creui en el seu camí.
Què són els grups A-B-O i Rh?
El nostre
sistema immunitari identifica els elements que no són propis del nostre cos, i
els ataquen. Per això, quan es fan transfusions de sang és molt important que
sigui entre persones de grups sanguinis compatibles. Si injectem sang d’un
pacient del grup A en un pacient del grup B, el sistema immunitari del pacient
receptor B reconeixerà la proteïna A com quelcom estrany i es produirà un
reacció immunològica generalitzada que pot provocar la mort del pacient. La
presència (positiu) o absència (negatiu)
de la proteïna Rh a la sang determina una altra agrupació per grups sanguinis.
Un Rh positiu només pot donar sang a altres Rh positius.
Diu la llegenda...
 |
| Sant Jordi i el Drac |
També l’origen de la senyera catalana té molt a veure amb la sang. Segons la llegenda, la senyera amb les 4 barres vermelles sobre un fons groc nasqué quan Carles el Calb, rei franc, va marcar un escut d’or amb 4 dits impregnats de la sang que vessava d’una ferida mortal de Gifré el Pilós, el primer noble català.
Malalties de la sang
 |
| Glòbuls vermells infectats de Malària |
La leucèmia és un càncer de cèl·lules sanguínies que es caracteritza per un augment de glòbuls blancs a la sang, però en un estat immadur, i que per tant no poden realitzar la seva funció de protecció davant les infeccions.
Trasplantant la sang
Les cèl·lules del moll de l’os són les encarregades de fabricar contínuament les noves cèl·lules sanguínies que necessita el nostre cos. Davant algunes malalties cal aplicar tractaments agressius que eliminin les cèl·lules problemàtiques, però les cèl·lules del moll de l’os (o progenitors hematopoiètics) són molt sensibles a aquests tractaments i moren. Si perdem el moll de l’os, no podem fabricar cèl·lules sanguínies.
Per tal de restablir l'equilibri s'utilitza el trasplantament de progenitors mitjançant el qual es substitueix un moll de l'os malmès per un altre d'un donant sa. Els donants es seleccionen en funció del grau de compatibilitat amb el receptor i existeixen registres internacionals en cas que els pacients no disposin de familiars compatibles.
Fàcil, solidari i molt, molt útil... Donem-ne!
En algunes operacions quirúrgiques, o per tractar pacients que n’han perdut molta, es necessita sang. La sang no es pot fabricar artificialment, només la poden fabricar els nostres cossos. Molts hospitals i centres de salut disposen de bancs de sang, on es desa la sang per quan sigui necessària. La sang prové de donacions voluntàries. Per donar sang a qualsevol centre de Catalunya cal tenir entre 18 i 65 anys i un pes superior a 50 quilograms. I contràriament al que es pugui pensar, no cal fer-ho en dejú. En cada donació s’extreu mig litre de sang, que el nostre cos torna a fabricar amb rapidesa.
 |
| Banc de sang |
Després d' haver llegit atentament el text constesta les preguntes de la següent activitat: Segueix l' enllaç que tens a continuació.
CLICA AQUÍ - QÜESTIONARI
LES ANÀLISIS DE SANG
Una anàlisi de sang és una anàlisi de laboratori realitzada en una mostra de sang que usualment és extreta d'una vena del braç utilitzant una xeringa, o mitjançant una punxada de dit.
Les anàlisis de sang són una de les eines de què disposa el metge per ajudar a diagnosticar malalties, tot i que també s' utilitzen de forma rutinària per controlar l' estat de salut de les persones. A partir d' una mostra de sang es poden realitzar gran nombre d' exàmens biològics, que a la vegada es poden classificar en tres categories:
- Les anàlisis hematològiques; on s' analitzen els paràmetres relacionats amb el component cel·lular de la sang, a més de la velocitat de sedimentació.
- Les anàlisis bioquímiques; que estudies la concentració de certes substàncies químiques en el plasma.
- L' anàlisi microbiològic; que permet detectar la presència de microorganismes a la sang.
Mitjançant un anàlisi de sang habitual el metge podrà detectar si el pacient pateix una infecció, si té diabetis, és anèmic o si pateix càncer, si té el colestrerol alt, entre moltes altres malalties.
1. Classifica les analítiques següents segons que es tracti d' un tipus o altre examen.
Velocitat de sedimentació - Presència d' anticossos de la SIDA - Concentració de glucosa - Presència d' anticossos de l' hepatitis C - Percentage de glòbuls vermells respecte al volum total de sang - Presència de microorganismes - Nombre de plaquetes - concentració d' insulina- Nombre de glòbuls blancs - Concentració d' urea - Concentració de colesterol
2. La majoria de vegades et diuen que l' extracció de sang per a una anàlisi s' ha de fer en dejú. Quins valors de la llista anterior sortirien alterats si no fessis cas d' aquesta recomanció?
3. Anota quin valor creus que deu tenir alterat cadascun dels pacients següents:
- Una senyora que pateix anèmia: El nombre de glòbuls vermells o el sucre de la sang
- Un nen que té una infecció d' oïda: El nombre de plaquetes o el nombre de glòbuls blancs.
- Un diabètic: El colestrerol o el sucre de la sang
- Un senyor que li costa molt que les ferides deixin de sagnar: El nombre de plaquetes o el nombre de glòbuls blancs.
4. Per determinar el diagnòstic el metge pot necessitar altres proves analítiques, com un cultiu dels excrements, una anàlisi d' orina o una mostra del líquid de la medul·la
( punció). Digues quina de les tres tècniques anteriors utilitzaries si volguessis...
- Comprovar que al pacient li funciona correctament el ronyó...
- Determinar la causa d' unes diarrees persistents en un nadó...
- Descartar la meningitis en un adolescent amb febre molt alta...
VIDEO : ELS COMPONENTS DE LA SANG
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada