.jpg)
Què volem saber?
La Sra. Clutter ha estat vilment assassinada. Quan la policia arriba a l' escena del crim, troba els seu cadàver cosit a punyalades enmig d' un toll de sang. A l' ahbitació hi ha senyals clars de lluita; sembla que es va defensar amb força abans que la matessin. Hi ha tres sospitosos principals:
El Sr. Perry, el Sr. Dick i la Sra. Truman.
El Sr. Perry, el Sr. Dick i la Sra. Truman.
El Sr. Perry és jardiner.
El Sr.Dick és informàtic.
La Sra. Truman és amiga de la infància de la Sra. Clutter.
Amb molta cura, la policia científica recull mostres de sang que analitzarà al labotratori.
Què faries, tú?
Imagina't que ets agent de la policia científica. El teu uniforme és una bata, i la teva arma, la intel·ligència. Al laboratori arriben unes mostres de sang de l' escena del crim. Ordenes que et portin també mostres dels principals sospitosos. Les primeres proves són uns decepció: Tant La víctima com els tres sospitosos tenen el mateix grup sanguini. Per aquest camí no es pot avançar, caldrà recórrer a proves més sofisticades. Quines proves faries? Com les faries?
Abans de continuar les teves investigacions informa't de quines accions has de fer i quines proves has de realitzar.
Per informar-te segueix els passos que t'expliquen en els enllaços següents:
INTRODUCTION TO THE PCR- VÍDEO-CLICA AQUÍ
PROCEDIMENT
Després de pensar en les qüestions plantejades, et proposem que imitis el treball al laboratori de la policia forense. Analitzarem les empremtes genètiques i, tot i no disposar del material necessari, sí que podrem fer una simulació.
Anem a començar la nostra investigació seguint les següents etapes:
A) Per tal de simular l' extracció d' ADN de les mostres de sang de la víctima i dels sospitosos, treballarem als els fragments següents:
B) Fem una còpia dels fragments d' ADN de la taula anterior.
C) Amb aquestes còpies, simularem l' obtenció de les seqüències d' ADN utilitzades com a empremta genètica ( que anomenem fragments RFLP )
Nota: Les seqüències d' ADN utilitzades en aquesta simulació són molt més curtes que les que realment s' empren als laboratoris. En la realitat, tampoc cal saber-ne amb exactitud la seqüència, n'hi ha prou de veure la longitud dels fragments.
D) Ara hem de simular el tall de les mostres amb els enzims de restricció. A fi i efecte de poder-les comparar, cal que tallis totes les mostres amb el mateix enzim. Hi ha diversos enzims de restricció al mercat,. Suposem que al teu laboratori només en tens tres.
Pensa quina escolliries i per què.
E) Un cop escollit l' enzim de restricció adient per a aquest cas, has de tallar les mostres amb les tisores.
F) Per tal de separar els fragments obtinguts després de tallar-los amb l' enzim de restricció, es fa una electroforesi. Amb aquest procediment, els fragments migren més lluny com més petits són.
Per poder veure l' ADN, s' afegeix una sonda marcada que ens indica fins a on han migrat els diferents fragments.
Al següent esquema tens els resultats ( de laboratori ) que mostren els fragments que s' han obtingut en tallar amb l' enzim de restricció l' ADN de la sang de l' escena del crim.
Completa aquest esquema amb els fragments que obtindries de les mostres dels quatre protagonistes tallades amb l' enzim de restricció.
3. La majoria de les seqüències d' ADN utilitzades com a empremta genètica (RFLP) corresponen a l' anomenat ADN escombraria: Abundants zones d' ADN que no codifiquen res, és a dir que no contenen gens. Per què creus que aquestes zones són millors com a distintius individuals que no pas les regions codificadores?
4. En aquest cas, la mostra de l' ADN ha estat obtinguda de sang. D' on més es podrien obtenir mostres en casos com aquest?
5. Quines altres utilitats, no relacionades amb criminologia, poden tenir les proves d' empremta genètica?
Anem a començar la nostra investigació seguint les següents etapes:
A) Per tal de simular l' extracció d' ADN de les mostres de sang de la víctima i dels sospitosos, treballarem als els fragments següents:
 |
| Fragments d' ADN |
B) Fem una còpia dels fragments d' ADN de la taula anterior.
C) Amb aquestes còpies, simularem l' obtenció de les seqüències d' ADN utilitzades com a empremta genètica ( que anomenem fragments RFLP )
Nota: Les seqüències d' ADN utilitzades en aquesta simulació són molt més curtes que les que realment s' empren als laboratoris. En la realitat, tampoc cal saber-ne amb exactitud la seqüència, n'hi ha prou de veure la longitud dels fragments.
D) Ara hem de simular el tall de les mostres amb els enzims de restricció. A fi i efecte de poder-les comparar, cal que tallis totes les mostres amb el mateix enzim. Hi ha diversos enzims de restricció al mercat,. Suposem que al teu laboratori només en tens tres.
Pensa quina escolliries i per què.
 |
| Enzims de Restricció |
E) Un cop escollit l' enzim de restricció adient per a aquest cas, has de tallar les mostres amb les tisores.
- Quants fragments obtens per a cada individu?
- Quines són les seves longituds? Compta el nombre de bases de cada fragment.
F) Per tal de separar els fragments obtinguts després de tallar-los amb l' enzim de restricció, es fa una electroforesi. Amb aquest procediment, els fragments migren més lluny com més petits són.
Per poder veure l' ADN, s' afegeix una sonda marcada que ens indica fins a on han migrat els diferents fragments.
Al següent esquema tens els resultats ( de laboratori ) que mostren els fragments que s' han obtingut en tallar amb l' enzim de restricció l' ADN de la sang de l' escena del crim.
Completa aquest esquema amb els fragments que obtindries de les mostres dels quatre protagonistes tallades amb l' enzim de restricció.
ANÀLISI DELS RESULTATS I CONCLUSIONS
( Contesteu les següents preguntes )
1.Qui diries que va assassinar la Sra Clutter? Com ho saps?
2. Creus que l' empremta genètica en aquest cas és suficient? Quines raons podria al·legar l' advocat defensor del presumpte culpable per fer perdre validesa a la prova d' ADN realitzada?
3. La majoria de les seqüències d' ADN utilitzades com a empremta genètica (RFLP) corresponen a l' anomenat ADN escombraria: Abundants zones d' ADN que no codifiquen res, és a dir que no contenen gens. Per què creus que aquestes zones són millors com a distintius individuals que no pas les regions codificadores?
4. En aquest cas, la mostra de l' ADN ha estat obtinguda de sang. D' on més es podrien obtenir mostres en casos com aquest?
5. Quines altres utilitats, no relacionades amb criminologia, poden tenir les proves d' empremta genètica?
DETECTIUS MOLECULARS D'ALIMENTS
Les aplicacions de la tècnica PCR en el control d'aliments és nombrosa.
Es pot utilitzar per identificar espècies de carn o de peix d'interés alimentari i detectar també agents patògens en els aliments ( Salmonella sp , Listeria monocytogenes, Escherichia coli ) o la presència o absència d'aliments modificats genèticament (OMG's).
A la següent fotografia es mostra el resultat obtingut a l'amplificar per PCR un gen present en totes les espècies animals. En aquest assaig,cada espècie genera una banda d'amplificació d'un tamany determinat.
A la figura 1 es poden observar les columnes control (1 a 6) corresponents a cabra, pollastre, vaca, ovella, porc i cavall que poden comparar-se amb les columnes amb la mostra problema ( 7 a la 12). Les columnes de la 7 a la 12 corresponen a diferents aliments dels que es vol saber quin tipus de carn contenen.
Tenint en compte el tamany relatiu dels gens amplificats a les mostres control, podries dir quin producte animal contenen els aliments A ( columna 7 i 8 ), B (columnes 9 i 10 ) i C ( columnes 11 i 12).
Bio Inc es un simulador de estrategia biomédica en el que tú determinas el último destino de una víctima mediante el desarrollo de la enfermedad más letal posible.
Actualiza tus enfermedades, factores de riesgo de sobrealimentación y ralentiza la recuperación de tu víctima antes de que un equipo de médicos altamente motivados encuentre una cura y lo salve.
 |
| DESCARREGA-TE'L AL MÒBIL |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada