QUÍMICA: Formulació

FORMULACIÓ INORGÀNICA

Per aprendre a formular i a anomenar els compostos inorgànics, és imprescindible identificar els elements amb el seu símbol químic, a partir de la taula periòdica. A cada element d’un compost determinat se li assigna un nombre, anomenat nombre d’oxidació, que indica la quantitat d’electrons que l’àtom de l’element ha guanyat o ha perdut en aquest compost. El nombre d’oxidació va precedit del signe + si l’àtom ha perdut electrons i del signe - si n’ha guanyat.

Regles per determinar el nombre d’oxidació:

El nombre d’oxidació d’un element lliure és sempre zero. Per exemple, el nombre d’oxidació del fluor (F2 ), del Hidrogen (H2), del Oxigen (O2), del clor (Cl2) i del coure (Cu) és zero.
El nombre d’oxidació d’un ió monoatòmic és igual a la seva càrrega. Per exemple, el nombre d’oxidació del Br - és -1 i el del ió ferro (III) Fe 3+ és +3.
El nombre d’oxidació de l’oxigen és -2, excepte en els peròxids (com l’aigua oxigenada H2O2 o el peròxid de sodi Na2O) que és -1.
El nombre d’oxidació de l’hidrogen és +1, excepte en alguns hidrurs, que és -1.
El nombre d’oxidació dels metalls alcalins (IA) és sempre +1, el dels elements del grup del beril·li (IIA) és sempre +2 i el de l’alumini és +3.
El nombre d’oxidació d’un element combinat amb un altre més electronegatiu és positiu, i, si està combinat amb un altre de més electropositiu, és negatiu. L’electronegativitat en general augmenta de esquerra a dreta i de baix a dalt en la taula periòdica.
En un compost neutre, la suma algebraica dels nombres d’oxidació dels àtoms que el formen és zero.
En un ió poliatòmic, la suma algebraica dels nombres d’oxidació dels àtoms que el formen és igual a la càrrega del ió. Per exemple, en el ió nitrat NO3^1- aquesta suma val -1.