ANIMALS EXTINGITS - fotografiats mentre estaven vius

Un dels grans problemes ambientals actuals és l'extinció o desaparició d'espècies, fenomen pel qual plantes, animals i microorganismes, la gran majoria desconeguts, s'esvaeixen del nostre planeta.

Juntament amb l'alteració i destrucció de l'hàbitat, la introducció d'espècies exòtiques, la sobreexplotació de recursos naturals, l'aïllament, la contaminació i la degradació ambiental, altres factors contribueixen a l'extinció de les espècies. Així, la selecció natural no només forma els membres àgils de l'antílop i els ulls poderosos de l'àguila,també pot portar a la mort  tots els membres d'una espècie i per tant  a l'extinció, i en conseqüència a l'extinció d'altres éssers vius de la cadena alimentaria. Els trilobits, els dinosaures, els tigres de dents de sabre estan ara extingits i només es coneixen pels seus fòssils. Els paleontòlegs estimen que almenys el 99.9 % de totes les espècies d'organismes que han existit estan ara extingides.

La gran majoria dels processos d'extinció anteriors s’ han dut a terme per esdeveniments naturals, o processos evolutius. La gran preocupació de l'actualitat recau en la velocitat amb la que s’ estan duent a terme aquests processos d'extinció. Hi ha una dada aterridora ; tenint en compte que a la natura li costa milions d’ anys generar noves espècies , l´home actual en menys de 150 anys ha portat a l’ extinció més espècies que el que mai cap altra espècie havia fet.

La taxa actual d'extinció és de 100 a 1000 vegades més gran que la mitjana, fent del nostre període actual la 6ª extinció massiva més important de la història de la Terra.

Malgrat les reconstruccions de fòssils o les representacions en tres dimensions, de vegades pot ser difícil imaginar-se com és un animal. Veure una fotografia d’ un animal que està a punt d’ extingir-se o ja està extingit és una experiència que et fa sentir més proper a ell i pot fer que et sensibilitzis i preocupis una mica més pels animals que estan a punt d’ extingir-se actualment. En moments econòmicament i socialment difícils és molt complicat pensar en animals, plantes, microorganismes que s’ estan extingint, veure aquestes fotos ens hi pot fer pensar ni que sigui una estona.

A continuació tenim una llista d´animals extingits que van ser fotografiats mentre estaven vius.

El Tigre de Tasmània

Tigre de Tasmània

L'últim Tigre de Tasmània que se sap que existia, va morir al zoològic de Hobart, a Tasmània, Austràlia, el 7 de setembre de 1936. Malgrat ser l'últim de la seva espècie, l'animal (anomenat “Benjamí”) probablement va morir a causa de la negligència després de ser exclòs de les seves estances protegides contra el clima extrem.

Encara que comunment referits com a “tigres” i malgrat tenir la mirada d'un cànid, el Tigre de Tasmània no està ni remotament relacionat amb gats o gossos. Més aviat, va ser el marsupial carnívor més gran dels temps moderns, la qual cosa significa que portava a les seves cries en una bossa com els cangurs. El seu parent viu més proper és el Dimoni de Tasmània.

La causa de la seva extinció va ser una campanya de caça massiva instituïda pel Govern de Tasmània des de 1888 fins a 1909, justificat perquè es creia que els Tigres de Tasmània eren una amenaça per a ovelles i gallines. L'últim Tigre de Tasmània salvatge va ser assassinat per un granger anomenat Wilf Batty, al 1930, després de detectar a l'animal voltant pel seu galliner.

Quagga

Quagga

El Quagga va ser una varietat única de la zebra, marcada per tenir ratlles només a la part frontal del seu cos, amb una transició cap a un color de pèl marró o marró clar al llarg de la seva part dorsal i baix ventre, fins a convertir-se en blanc a  les seves cames. Aquesta foto representa l'única Quagga fotografiada amb vida, presa al Zoo de Londres el 1870.

La seva curiosa pell va fer del Quagga un objectiu per als caçadors i els caçadors furtius, i els últims Quagga salvatges coneguts ,pel que sembla, van morir a finals de la dècada de 1870. L'espècie es va extingir el 12 d'agost de 1883, quan l'últim exemplar va morir en un zoològic d'Amsterdam, Holanda.

Paloma Passatgera o coloms salvatges

Paloma Passatgera

La història de la paloma passatgera és una de les històries més tràgiques d’extincions dels temps moderns. Fa prou feines 200 anys no estaven ni tan sols prop de l'extinció. De fet, en realitat eren l'au més comuna a Amèrica del Nord, i alguns informes comptabilitzaven colònies de milers de milions d'individus.

Durant les seves migracions, els ocells volant s'estendrien  gairebé dos km i  podrien trigar diverses hores per sobrevolar un determinat lloc. Hagués estat impossible imaginar un horitzó d'Amèrica del Nord sense elles. No obstant això, d'alguna manera l'espècie va passar de ser una de les aus més abundants al món a l'extinció en només 100 anys. Què va passar?

Van aparèixer els caçadors colonials. La carn de colomí es va comercialitzar i va ser reconeguda com a aliment barat, especialment per als esclaus i els pobres, la qual cosa va conduir a una campanya de  caça a una escala massiva. A més, a causa de la gran llargada dels seus esbarts , les aus van ser vistes com una amenaça per als agricultors. De fet, en 1703 el bisbe catòlic de Quebec realment va excomunicar a tota l'espècie.

L'última Paloma passatgera coneguda, anomenada  “Martha”, va morir en captivitat l'1 de setembre de 1914, a Cincinnati, Ohio. L' any 1896, l'últim esbart de 250,000 aus va ser sacrificat per caçadors malgrat saber que era l'últim esbart d'aquesta grandària que quedava.

El Gripau Daurat

Gripau Daurat

El primer registre del Gripau Daurat va ser realitzat per l’ herpetòleg Jay Savage, en 1966, i l'últim albirament de l'espècie es va fer en 1989. El gripau, amb una distintiva coloració brillant de color taronja or, era originari dels boscos humits tropicals que envolten Monteverde, Costa Rica.

La seva extinció simbolitza un descens a gran escala en el nombre d'amfibis a tot el món durant les últimes dècades, que probablement ha estat causat per l'escalfament global i el canvi climàtic. De fet, el famós biòleg australià Tim Flannery ha descrit l'extinció del gripau daurat com la primera desaparició d'una espècie deguda principalment a l'escalfament global.

Foca monjo del Carib

Foca Monjo del Carib

La Foca Monjo del Carib va ser l'única foca coneguda nativa del Mar Carib i el Golf de Mèxic. És també l'única espècie de foques que va  extingir-se directament a causa de causes humanes. Va ser declarada oficialment extinta el 6 de juny de 2008, encara que l'últim registre d'un individu de l'espècie es va fer  entre Hondures i Jamaica el 1952.

La seva possible desaparició, causada per la caça humana, va començar durant el viatge de Colón el 1494, quan les foques petites van ser descrites com a “llops de mar” i es va registrar que vuit van ser mortes i esquarterades  per la seva carn.

Cabra dels Pirineus (Bucardo)

Cabra dels Pirineus

La Cabra dels Pirineus, o Bucardo, té una de les històries més interessants dels animals extingits, ja que va ser la primera espècie extingida que es va retornar  a la vida a través de la clonació, només per extingir-se una vegada més tan sols set minuts després de néixer a causa d'una insuficiència pulmonar. L'esdeveniment es va produir  al gener de 2009.

L'últim exemplar natural de Bucardo va morir el 6 de gener de 2000, després de ser trobat mort sota un arbre caigut a l'edat de 13 anys. L'única companyia d'aquest animal havia mort un any abans, a causa de l’ edat. Encara que el recent esforç de ressuscitar al Bucardo va tenir curta durada ( set minuts), l'esdeveniment porta a l’ optimisme, i va aixecar el debat seriós, sobre si a les criatures extingides se'ls ha de donar una segona oportunitat.

Bubal Hartebeest

Bubal Hartebeest

El Bubal Hartebeest era una magnífica i dura bèstia que va ser domesticada pels antics egipcis com a font d'aliment i per rituals de  sacrifici. La criatura fins i tot va ser esmentada a l'Antic Testament. Tot i que alguna vegada van poblar tot el nord d'Àfrica i l' Orient Mitjà, les profundes arrels mitològiques que l’ envoltaven no van ser suficients per salvar a l'animal dels caçadors europeus que van iniciar la seva caça per diversió  i per consumir la seva carn. L'últim Bubal Hartebeest va ser probablement una femella que va morir al zoològic de París l’ any 1923.

Tigre de Java

Tigre de Java

Els Tigres de Java són una subespècie de tigre que es van limitar a viure a l’ illa indonèsia de Java. L'últim exemplar viu va ser vist l’ any 1972, encara que hi ha indicis que fan pensar que l'animal havia sobreviscut fins a la dècada de  1980. L'últim rastre que explica  la subsistència d'aquests tigres es va trobar al 1979, quan es van identificar només tres tigres. La principal causa de la seva extinció va ser la sobreexplotació agrícola i la pèrdua del seu hàbitat natural, que segueix sent una greu preocupació a Java. Hi ha alguns científics que pensen que alguns Tigres de Java encara podrien estar vius en algunes de les poques regions boscoses de l’ illa, encara que , el seu nombre seria tan baix que l'espècie continuaria funcionalment extingida. La regió més probable o podria haver- hi un tigre seria el Parc Nacional de Meru Betiri, encara que fins i tot en aquesta zona estaria sent amenaçat per les companyies mineres després del descobriment d'or per les rodalies.

El Peix de Tecopa

Peix de Tecopa

El Peix de Tecopa té la trista distinció de ser la primera espècie que es va declarar extingida en virtut de la Llei d'Espècies Amenaçades de 1973. Oficialment es va extingir l’ any 1981.

Els peixos van ser descoberts a les Termes de Tecopa a Califòrnia l’ any 1942, i el seu declivi ha seguit poc després, com a conseqüència de que les termes es van canalitzar i es van substituir per balnearis. L'últim clau en el taüt va arribar quan a la zona es van construir hotels i parcs de caravanes per permetre una estada més còmoda per als turistes.

Ase salvatge de Síria

Ase Salvatge de Síria

L’ Ase Salvatge Sirià probablement es va extingir quan l'últim animal conegut va morir en captivitat al zoològic de Schönbrunn a Viena, Àustria, l’any 1928. Hi va haver alguna vegada que va tenir una gran població a  tota la Mesopotàmia, on eren comuns els informes de grans ramats que solien transitar violentament per les muntanyes i estepes desèrtiques de l'Orient Mitjà.

Encara que ja  havia estat amenaçat amb anterioritat, es diu que l'ase salvatge sirià va desaparèixer completament durant la Primera Guerra Mundial, quan el seu hàbitat va ser envaït per tropes turques i britàniques fortament armades. Un testimoni va relatar que “ l'animal no podia resistir el poder de les armes modernes en mans dels nòmades , i la seva velocitat, per gran que hagués estat, no sempre era suficient per escapar de la velocitat dels automòbils moderns que cada vegada més reemplacen les caravanes de camells de l'Antic Testament ”.

Dofí del riu Baiji.

Dofí de Baiji

L’ inevitable sembla haver arribat pel Dofí del riu Baiji, un pacífic dofí que habitava el majestuós riu Yangtse de Xina durant com a mínim els últims 20 milions d'anys. El dofí va ser declarat funcionalment extingit després d'una expedició a finals de 2006, durant la qual no va haver registre de cap individu després d'una cerca exhaustiva d’ aquest animal.

Tot i què  hi ha hagut avistaments no confirmats des de llavors, és poc probable que algun d'aquests dofins, en cas que encara existeixin, pugui trobar-se amb  altres i continuar l’ espècie. Aquesta tràgica mort fa del dofí de Baiji el primer registre d'extinció d'un cetaci en els temps moderns.

La població havia vingut disminuint ràpidament durant les últimes dècades, sobretot des del sorgiment de la industrialització de Xina, que ha utilitzat el riu Yangtze com una de les seves artèries principals. El riu és ara un dels cursos importants d'aigua més contaminats al món, sent molt utilitzat per al transport i l'energia hidroelèctrica. Aproximadament el 12% de la població humana del món viu i treballa a la zona de captació del riu.

Els contes tradicionals xinesos es refereixen al Baiji com un símbol de pau i prosperitat. No obstant això, aquesta veneració tradicional va ser eliminada a Xina durant el “Gran Salt Avanci” advocant per la caça de l'animal en nom de la re definició de la prosperitat Xina.

Lamentablement, els xinesos van aconseguir el que volien. Ara que el dofí s'ha extingit, és difícil evitar l'enfonsament del tipus de prosperitat que una vegada van simbolitzar juntament amb ell.

ANIMALS EXTINGITS PER L' HOME