Passa al contingut principal

ENTOMOLOGIA FORENSE: L' estudi dels insectes associats als cadàvers.

L'entomologia (del grec entemos, «insecte» i logos, «ciència») és la branca de la biologia que estudia els insectes. En un sentit més ampli, inclou també l'estudi d'altres artròpodes com les aranyes i els àcars.
Molts entomòlegs s'especialitzen en un sol ordre o fins i tot família d'insectes, i algunes d'aquestes especialitzacions tenen el seu propi nom, normalment (però no sempre) derivat del nom científic del grup:

    Apiologia - abelles
    Coleopterologia - escarabats
    Dipterologia - mosques
    Hemipterologia - hemípters
    Lepidopterologia - papallones i arnes
    Mirmecologia - formigues
    Ortopterologia - saltamartins cigales, etc.
    Tricopterologia - tricòpters

L' entomologia forense és l'aplicació i l'estudi de la biologia dels insectes i altres artròpodes a matèries criminals. I té en compte les següents premisses:

      Els insectes són els primers organismes que descobreixen un cadàver.
      S'utilitza per estimar el temps que ha passat des de la mort d'una persona fins que es troba el cadàver ja que els diferents insectes van apareixent seqüencialment.



L'entomologia forense és una disciplina científica que s'ha fet molt popular arran de de sèries com CSI. És l'estudi dels insectes associats amb cadàvers.
S'utilitza, entre altres qüestions, per estimar el temps transcorregut des de la mort d'un individu (interval postmortem), la identificació dels possibles trasllats del cos, o les característiques de les zones de procedència.

Durant els últims anys s'ha convertit en una eina molt eficaç per la lluita contra el crim.

Fins fa molt poc temps, els investigadors veien en els cucs dels cadàvers un simple senyal de putrefacció que calia netejar immediatament.
Però a finals del segle XIX, va començar a ser tinguda en compte l'entomologia forense. Els insectes són els primers organismes que descobreixen un cadáver pocs minuts després de la mort.

Els dípters (mosques) són capaços de localitzar un cos amb prou feines uns minuts després de  la seva  mort, o fins i tot abans. La clau és que els artròpodes apareixen en un cos en descomposició en una seqüència temporal predictible, segons la regió i època de l'any.
Els entomòlegs han après com es produeix aquesta visita dels artròpodes, doncs cada estadi durant la putrefacció d'un cadàver atreu selectivament a unes espècies determinades.
Més enllà del temps que porta morta una persona, els insectes ofereixen informació addicional. Actuen com a petits delators en el contraban de drogues, i poden desvetllar les rutes del narcotràfic. També ens poden ajudar en el moviment de grups terroristes i segrestadors.
Els insectes estavellats a la matrícula , l' eixugaparabrisa o el radiador del cotxe permeten establir quin ha estat el seu itinerari. I els ous i larves adherits a les fulles de cànnabis i altres drogues poden fer de segell de denominació d'origen i saber d’ on provenen.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

GEOLOGIA: La Deriva Continental - Alfred Wegener

Planeta Terra Per començar a entendre el funcionament i el canvi d' aspecte del nostre planeta mireu el següent documental sobre l' ORIGEN DE LA TERRA HELIOVIEWER : La web de SOL Wegener va proposar la teoria de la deriva continental a principi del segle XX basant-se en diferents proves. Si bé al començament la seva proposta no va ser gaire acceptada, avui en dia no hi ha dubte que els continents han anat canviant de posició al llarg de la història de la Terra. PROVES GEOGRÀFIQUES  Wegener va sospitar que els continents podrien haver estat units en temps passats en observar una gran coincidència entre la forma de les costes dels continents, especialment entre Sud-Amèrica i Àfrica. Si en el passat aquests continents haguessin estat units formant només un (Pangea), és lògic que els fragments encaixin. La coincidència és encara més gran si es tenen en compte no les costes actuals, sinó els límits de les plataformes continentals. PROVES PALEONTOLÒGIQU