LA DIABETIS I EL COLESTEROL

LA DIABETIS

Sota aquest nom s' engloben dos grups de malalties diferents que antigament es confonien, perquè compartien els símptomes: Una gran producció d' orina i una set intensa.

El grup més comú s' anomena " Diabetis mellitus", perquè l' orina de les persones afectades fa una olor dolça. Inclou dues malaties diferents: La diabetis tipus 1 
( insulinodepenent o juvenil) i la diabetis tipus 2 
( no insulinodepenent i iniciada a l' edat adulta).

• La diabetis tipus 1 està provocada per un mal funcionament del pàncrees, que no allibera la quantitat d' insulina suficient per controlar els nivells de glucosa a la sang.
•  A la diabetis tipus 2 el pàncrees allibera insulina, però el cos no la pot utilitzar.

Les persones amb diabetis de tipus 1 no produeixen insulina i, per tant, se l' han d' injectar cada dia. en el tipus 2, el malalt pot respondre al tractament amb exercici, dieta i a vegades medicaments orals que redueixen el nivell de sucre a la sang.

L' altre tipus de diabetis s' anomena insípida, perquè l' orina no desprèn l' olor dolça característica. És provocada per una producció insuficient de l' hormona que regula el nivell correcte d' aigua a l'organisme. Si no es tracta durant la infància pot provocar danys cerebrals greus i deteriora la capacitat mental.

Símptomes de la diabetis

1. Tria la resposta correcta. 
a) La diabetis mellitus...
Està causada per un excés de sucre  i dolços a la dieta.
És una malaltia que impedeix que el cos utilitzi els aliments de forma adequada.

b) Els símptomes més comuns de la diabetis mellitus són...
Orinar amb freqüència, gana i set.
Moltes ganes de menjar dolços.

c) Les pastilles contra la diabetis ( medicació diabètica oral)...
Redueixen el sucre a la sang.
Es recepten per a qualsevol tipus de diabetis.

d) La insulina...
Manté el nivell de glucosa  controlat.
Es segregada pel fetge.

2. Resumeix les diferències entre els tres tipus de diabetis.

3.  Resulta que ets un metge de capçalera que estàs visitant un pacient i sospites que pateix diabetis. Digues, en cada cas, quin dels tres tipus de diabetis diagnosticaries si...
a) Es tracta d' un adolescent l' orina del qual desprèn una aroma dolça.

b) Es tracta d' una persona adulta que anteriorment no havia tingut cap símptoma de la malaltia.

c) Es tracta d' un nen l' orina del qual no desprèn cap olor especial.
4. Fes una llista dels símptomes que dóna la diabetis.

5. Fes una cerca de quina és la quantitat de glucosa en sang màxima, a partir de la qual es considera que s'és diabètic. Si una persona en una analítica de sang té 0,5 g/L de glucosa, es pot considerar diabètica?  

RECURSOS SOBRE LA DIABETIS

 

EL COLESTEROL BO I EL COLESTEROL DOLENT
 

Molècula de Colesterol

El colesterol és un component de les membranes cel·lulars del nostre cos. A partir d' aquesta substància, l' organisme fabrica molècules de gran importància com la vitamina D i hormones necessàries per al creixement i la reproducció. El colesterol també forma part dels àcids biliars que faciliten la digestió dels greixos.

Es transporta a la sang unit a unes proteïnes i a altres greixos en forma de lipoproteïnes. les lipoproteïnes més conegudes són les d' alta densitat ( HDL ) o colesterol bo, i les de baixa densitat ( LDL ) o colesterol dolent.

Les HDL es consideren bones perquè condueixen el colesterol sobrant de les cèl·lules fins al fetge i eviten que s' acumuli a les parets dels vasos sanguinis causant arteriosclerosi, dipòsits de greixos que acaben taponant els vasos sanguinis i donen lloc a angines de pit, infarts de miocardi o manca de fluix sanguini al cervell. 

Angina de pit

Angina de pit

El colesterol ha d' existir en el nostre organisme en determinades quantitats, i per tant se'n produeix de forma natural al fetge; també n' hi ha en alguns aliments d' origen animal: de bo, a l'oli d'oliva, als alvocats, el peix blau, i de dolent, a les vísceres, les carns, els embotits, la nata, la mantega, la pastisseria que porta lactis, els greixos animals i els ous.

1- Digues per què les afirmacions següents són falses i corregeix-les.
a) Tot el colesterol que hi ha a l'organisme és dolent.
b) Amb el colesterol l' organisme fabrica vitamina K, hormones i àcids biliars.
c) L'òrgan del cos encarregat de fabricar colesterol és el ronyó.
d) El colesterol d' alta densitat (HDL) és el que pot provocar aretriosclerosi; per tant, és nociu.
e) L' oli d' oliva, els lactis, la nata i el peix blau són font de colesterol bo.
f) La ingestió excessiva de colesterol està relacionada amb l'aparició de malalties cardiovasculars i pulmonars.

2- Investiga en què consisteix un infart de miocardi. Fes un informe.

3- Completeu el mapa conceptual i responeu les següents preguntes.

A. Imagineu que en el resultat d'una anàlisi de sang que us heu fet observeu que la concentració en sang de colesterol total és normal, però la concentració d'HDLs és superior als valors mitjans. Us hauríeu de preocupar? Per què?

B. Imagineu que en el resultat d'una anàlisi de sang que us heu fet observeu que la concentració en sang de colesterol total és normal, però la concentració d'LDLs és superior als valors mitjans. Us hauríeu de preocupar? Per què?

C. Expliqueu per què és recomanable incloure àcids grassos insaturats en la dieta.

D. Expliqueu per què és recomanable no abusar dels àcids grassos saturats en la dieta.

4-Aquesta activitat tracta de la fabricació i proves d'aliments funcionals.

	Els aliments funcionals són aquells que es consumeixen com a part d'una dieta normal i contenen components biològicament actius, que ofereixen beneficis per a la salut i redueixen el risc de patir malalties. Entre alguns exemples d'aliments funcionals, destaquen els aliments que contenen determinats minerals, àcids grassos o fibra, els aliments als quals s'han afegit substàncies biològicament actives, com els fitoquímics o altres antioxidants, i els probiòtics, que tenen cultius vius de microorganismes beneficiosos.

Un dels més notables aliments funcionals és la margarina baixa en colesterol, va ser ben rebuda ja que el nivell alt de colesterol en sang és un conegut factor de malaltia coronària.

La ingesta normal d'esterols vegetals (o fitoesterols), que es troben principalment en els olis de cuinar i en les margarines, és de 200-400 mg al dia. La ingesta normal de estanols vegetals és insignificant. Segons conclou un article del British Medical Journal, si s'afegeixen 2 g diaris d'esterols o estanols vegetals a la margarina que es consumeix en un dia, es redueix el risc de malaltia cardíaca al voltant d'un 25 per cent.

Benecol va fabricar el primer aliment per reduir el colesterol en sang, contenia estanols vegetals afegits. De seguida va aparèixer proActiv que va passar tots els controls sobre seguretat alimentària i va ser comercialitzat en agost de 2000. La margarina "Pro.Activ" s'enriqueix amb fitoesterols. Heu de recordar que aquests components vegetals (estanols vegetals i fitoesterols) són molt similars: ambdós disminueixen els LDL o colesterol "dolent" reduint la quantitat que pot ser absorbida per l'intestí prim. D'aquesta manera prevenen que les proteïnes LDL entrin al torrent circulatori des del sistema digestiu i el fetge.

	Quanta margarina enriquida necessiteu menjar?

Es va realitzar una experiència per estudiar els efectes d'una margarina control (Flora), tres margarines enriquides amb tres concentracions diferents de fitoesterols i mantega. Per evitar un resultat esbiaixat es va realitzar l'experiència de tal manera que tant els diferents grups com els metges desconeixien quin era el grup-placebo.

Vuitanta voluntaris, tots ells amb nivells normals de colesterol en sang, van menjar quantitats controlades de cada aliment durant 3 ½ setmanes. La taula següent permet observar les relacions entre nivell de colesterol en sang i fitoesterols afegits.

	Control Margarina (Flora)	Margarina amb 0,83g de fitoesterols (canvi observat)	Margarina amb 1,61g de fitoesterols (canvi observat)	Margarina amb 3,24g de fitoesterols (canvi observat)	Mantega (canvi observat)
Colesterol total	5,16	-0,26	-0,31	-0,35	+0,14
LDL	3,05	-0,20	-0,26	-0,30	+0,12
HDL	1,64	-0,01	-0,02	-0,02	+0,03
LDL/HDL	2,01	-0,13	-0,16	-0,16	+0,04

 

Canvis en el nivell de colesterol en sang (mmol / L) després del consum de margarines enriquides en fitoesterols, o mantega respecte al control amb margarina. (European Journal of Clinical Nutrition 1999; 53 319-327.)

1. Calculeu, en tant per cent, el canvi relatiu respecte al control del colesterol total, LDL, HDL i LDL/HDL per a cada concentració d'esterols i per a la mantega i feu una taula amb els resultats.

2. Dibuixeu un gràfic que mostri els canvis en tant per cent del colesterol total i de les LDL.

3. L'aliment control triat va ser Flora . En quins aspectes pot ser semblant a les margarines enriquides amb fitoesterols?

4. Feu un breu informe sobre:

• El percentatge de canvi en els nivells d' HDL per a cadascuna de les margarines enriquides en fitoesterols.
• L'efecte de les margarines enriquides en fitoesterols en la relació LDL/HDL.
• Com creieu que influiria en la probabilitat de desenvolupar una malaltia cardiovascular el canvi en la relació LDL/HDL deguda al fet de menjar margarina enriquida?
• Amb quin altre grup de voluntaris creieu que desitjarien estudiar els investigadors l'efecte de les margarines enriquides abans de comercialitzar el producte?
• El colesterol i altres nutrients lipídics solubles, incloent algunes vitamines, són absorbits per vies semblants, per això va ser important pels científics comprovar si els fitoesterols reduïen l'absorció d'altres nutrients semblants. Es va trobar una baixa absorció de carotenoides: el grau d'absorció depenia de la quantitat d'esterols ingerida. Es va produir una margarina que estava enriquida amb un 8% d'esterols. Proporcionava 1,6 g d'esterols al dia (amb el consum habitual). Suggeriu tres vitamines l'absorció de les quals pugui veure's afectada pels fitoesterols.
• Esbrineu què significa grup placebo.

Què són els aliments funcionals?

Què són? Es consideren aliments funcionals aquells aliments que poden proporcionar algun benefici per a la salut a més del derivat del seu valor nutritiu. Són aquells que han estat modificats en la seva composició, per tal de proporcionar majors beneficis a l'organisme. Cal no oblidar, però, que una dieta ben equilibrada, a base d'aliments "naturals" no requereix ser millorada ja que, per si mateixa, proporciona aquests "màxims beneficis".

Com s'obtenen els aliments funcionals? Ara per ara, la majoria dels aliments funcionals s'obtenen per processos tradicionals, com ara extreure part del seu contingut de greixos saturats o bé afegir-hi olis rics en omega-3, procedents per exemple del peix blau, etc. Tanmateix, els processos més actuals són els que es basen en la enginyeria genètica per a obtenir productes animals o vegetals, modificats genèticament per a esdevenir més saludables, com per exemple ous de gallina amb un baix contingut de colesterol o bé grans d'arròs amb vitamina A.

Distribuïu-vos en grups i dissenyeu un aliment funcional per alguna de les situacions següents:

1. Reduir el nivell d'hipercolesterolèmia en un home de 50 anys.

• Tipus de producte ( llet, batut, sucs, galetes...)
• Penseu eliminar algun nutrient del producte original? Per què?
• Quin o quins nutrient penseu afegir i per què?

2. Noia de 20 anys amb una anèmia.

• Tipus de producte( llet, batut, sucs, galetes...)
• Penseu eliminar algun nutrient del producte original? Per què?
• Quin o quins nutrient penseu afegir i per què?

3. Dona de 50 anys amb símptomes de menopausa.

• Tipus de producte( llet, batut, sucs, galetes...)
• Penseu eliminar algun nutrient del producte original? Per què?
• Quin o quins nutrient penseu afegir i per què?

4. Noi de 20 anys que molt sovint agafa refredats.

• Tipus de producte ( llet, batut, sucs, galetes...)
• Penseu eliminar algun nutrient del producte original? Per què?
• Quin o quins nutrient penseu afegir i per què?

LES VITAMINES

HIPERCOLESTEROLÈMIA

RECURSOS SOBRE EL COLESTEROL

Aterosclerosi