BISTON BETULARIA
No només tenim l' exemple de la papallona Biston betularia, també podem disposar del Joc de la selecció natural protagonitzat per l' ocell pitroig i la seva presa preferida; els cargols.
Un altre detall important es que l’exemple que es comenta és útil per a ressaltar els mecanismes evolutius però, com a tot model, es tracta d’una simplificació. Així, en la simulació, només hem considerat la viabilitat dels individus (si es camuflen tenen una probabilitat menor de patir depredació). La viabilitat és un factor fonamental sobre el que pot actuar la selecció natural. Però cal tenir en compte que no és l’únic factor, i no s’ha d’oblidar que la selecció pot actuar sobre molts altres nivells: fecunditat, fertilitat, tria de la parella, programa de producció dels gàmetes, etc. Fixem-nos en el següent cas: si tenim una papallona Biston betularia de forma clara sobre un fons d’arbres no contaminats es camuflarà molt bé, però si és estèril els seus gens no passaran a la descendència i per tant no estarà afavorida per la selecció natural. En els fons, el concepte de la selecció natural no és més que una reproducció diferencial: un individu o grups d’individus de la població millor adaptats que la resta deixaran com a mitjana un número més grans de descendents a la següent generació. El que estarà afavorit per la selecció és el deixar més descendents que els altres. Això es pot assolir de diferents formes, per exemple, vivint més temps o tenint una fertilitat més gran.
VIDEO Charles Darwin y el arbol de la vida per Crlsgn
Un dels problemes que té explicar el mecanisme que regeix l' evolució, la selecció natural, és el fet de que és un procès que dura molt de temps, per això és molt important aconseguir exemples senzills i que hagin passat en un periode relativament curt de temps. La papallona Biston betularia ha proporcionat un exemple real d'evolució al
llarg de 200 anys. Aquesta espècie presenta una forma clara i una forma fosca.
Els naturalistes anglesos han pogut comprovar com la selecció natural afavoria
una d'aquestes dues formes en funció de l'increment o de la baixada de la
contaminació.
Un cas real
Els naturalistes anglesos del segle
XIX es van dedicar a recollir exemplars del lepidòpter Biston betularia i
guardar-los en col·leccions entomològiques. D’aquesta manera es pot conèixer
amb exactitud com han anat canviant en abundància les dues formes de color
conegudes per a aquesta espècie, la forma clara (color blanquinós motejat) i la
forma fosca (melànica).
La forma clara predomina als ambients naturals...
A l’Anglaterra de començaments del segle XIX l’ambient no estava
contaminat, de manera que quan la forma clara de la papallona s’aturava damunt
la superfície dels arbres, com l’escorça d’aquests també era clara i estaven
recoberts de líquens (també grisosos), es camuflava molt be. En canvi, la forma
fosca ressaltava molt respecte el color de fons de la superfície dels arbres.
La forma clara estava doncs afavorida per la selecció natural al quedar
perfectament camuflada. De manera que els depredadors naturals de la papallona
Biston betularia (ocells, com per exemple el pitroig, Erithacus rubecula)
detectaven amb facilitat la forma fosca i la devoraven de forma preferent.
...i la forma fosca predomina quan hi ha contaminació
Aquesta situació ambiental va canviar dràsticament a mitjans del segle XIX
amb la industrialització mitjançant les màquines de vapor que utilitzaven el
carbó com a combustible. Això va generar un ambient molt pol·lucionat, de forma
que els líquens de les escorces dels arbres moriren, i a més a més s’acumulà
una capa de sutge a la seva superfície. Per tant, l’escorça dels arbres
esdevingué negre. Per aquesta raó la forma melànica (negre) de Biston betularia
passà a camuflar-se molt be en aquest nou entorn, mentre que la forma clara era
molt aparent. Per aquesta raó els ocells van passar a depredar preferencialment
la forma clara, amb la qual cosa la forma fosca passà a ser la més abundant
degut a que estava afavorida per la selecció natural. Aquesta situació es
mantingué fins a finals de la dècada dels 60 del segle XX, on les mesures
anti-pol•lució impulsades pel govern britànic van fer que de nou les
superfícies dels arbres esdevinguessis poc a poc blanquinoses, de forma que la
selecció va tornar a afavorir la forma clara (ben camuflada) enfront de la
fosca.
La selecció canvia en variar l’ambient
Es important destacar que aquest exemple posa de manifest que es pot
observar en acció la selecció natural (el principal mecanisme de canvi
evolutiu, tal i com va suggerir el propi Darwin). També cal ressaltar que la
selecció canvia al variar l’ambient. Primer, en un ambient no pol·lucionat, la
forma clara era afavorida per la selecció al estar ben adaptada (camuflada).
Desprès, al canviar les condicions cap a un entorn molt pol·lucionat, en aquest
ambient la selecció va beneficiar a les formes fosques, que estaven llavors
millor adaptades. El nou canvi ambiental (reducció de la pol·lució) va tornar a
invertir les condicions de l’entorn, de forma que la forma clara va passar de
nou a adaptar-se millor (tornava a no ser detectada pels depredadors) i era
doncs afavorida per la selecció natural. Cal considerar també que si un tipus
d’individus està afavorit per la selecció natural, automàticament un altre grup
està contraseleccionat. Sempre que la selecció afavoreix les papallones d’un
tipus de color (clar o fosc), l’altre tipus està en desavantatge.
El joc de simulació ( entra i clica a jugar) preparat per Recerca en Acció és un model força
simplificat d’allò que passa a la natura. Si heu fet tres partides amb els
arbres de soca blanca, haureu comprovat que captureu sobretot les papallones de
color fosc per que les de color blanc costen més de veure (amb el temps i un
xic d’entrenament podeu capturar també les de color blanc, però això no és el
que passa a la natura). En segon lloc, potser us haureu adonat que cada cop hi
ha menys papallones de color fosc. Això es una simulació del que passa a la
natura: el fet d’eliminar un color fa que, al llarg de diverses generacions,
aquest color es faci més rar.
Aquí hi ha enllaçat un altre joc que ens permetrà entendre una mica millor el procès de Selecció Natural. No disponible
Biston betularia (clara i fosca) |
No només tenim l' exemple de la papallona Biston betularia, també podem disposar del Joc de la selecció natural protagonitzat per l' ocell pitroig i la seva presa preferida; els cargols.
Pitroig |
Un altre detall important es que l’exemple que es comenta és útil per a ressaltar els mecanismes evolutius però, com a tot model, es tracta d’una simplificació. Així, en la simulació, només hem considerat la viabilitat dels individus (si es camuflen tenen una probabilitat menor de patir depredació). La viabilitat és un factor fonamental sobre el que pot actuar la selecció natural. Però cal tenir en compte que no és l’únic factor, i no s’ha d’oblidar que la selecció pot actuar sobre molts altres nivells: fecunditat, fertilitat, tria de la parella, programa de producció dels gàmetes, etc. Fixem-nos en el següent cas: si tenim una papallona Biston betularia de forma clara sobre un fons d’arbres no contaminats es camuflarà molt bé, però si és estèril els seus gens no passaran a la descendència i per tant no estarà afavorida per la selecció natural. En els fons, el concepte de la selecció natural no és més que una reproducció diferencial: un individu o grups d’individus de la població millor adaptats que la resta deixaran com a mitjana un número més grans de descendents a la següent generació. El que estarà afavorit per la selecció és el deixar més descendents que els altres. Això es pot assolir de diferents formes, per exemple, vivint més temps o tenint una fertilitat més gran.
EVOLUCIÓ EXPLICADA EN UNA SENZILLA I DIVERTIDA ANIMACIÓ
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada