Encara que els primers models atòmics no són prou precissos, ens donen una idea força aproximada de com estan constituïts els àtoms.
L' àtom és una estructura amb un nucli molt petit en relació amb la mida total de l' àtom.
- Al nucli hi ha els protons i els neutrons.
- Al voltant d' aquest nucli es mouen els electrons, a una distància del nucli molt gran en comparació amb la mida d' aquest. És a dir, la major part de l' àtom és buida. ( Per entendre-ho millor, si comparem un àtom amb un estadi de futbol ,com per exemple el Camp Nou, el nucli de l'àtom seria el punt blanc que hi ha al centre del camp i els electrons estarien a l' última graderia)
I també sabem que en l' àtom hi ha altres partícules més petites anomenades quarks, que formen els protons i els electrons.
Certs descobriments científics fets a la primera meitat del segle XX van demostrar que els electrons giraven només a certes distàncies del nucli atòmic. Així doncs no podien girar a qualsevol distància. Per això es diu que els àtoms estan quantitzats: Els electrons s' organitzen en nivells energètics que tenen una capacitat limitada.
( Model de Bohr)
( Model de Bohr)
- En el primer nivell K ( el més proper al nucli ) hi caben 2 electrons.
- En el segon nivell L en caben fins a 8 electrons.
- En el tercer nivell M en caben fins a 18 electrons.
- En el quart nivell N en caben fins a 32 electrons.
Edwin Schödinger se n' encarregà d' establir el model del núvol electrònic actual que estableix que els electrons estan situats al voltant del nucli ocupant unes posicions més o menys probables, però no se'n pot predir la posició amb exactitud total.
Si poguéssim fotografiar les posicions que ocupa l' electró en el moviment que fa al voltant del nucli, tindríem un núvol de punts que seria més dens a les zones en què és més probable trobar un electró i més lleuger en les quals és menys probable.
Un orbital és la regió de l' espai en què hi ha una probabilitat elevada (superior al 90%) de trobar l' electró.
Els estudis de Schrödinger van demostrar que hi ha diferents tipus d' orbitals que s' identifiquen amb lletres: s, p , d i f. La forma i la mida de l' orbital depenen del nivell i del subnivell d' energia en què es troben, així:
- Els orbitals s tenen forma esfèrica.
- Els p tene forma de vuit ( 8 ).
- Els d i els f tenen formes més complexes.
A més , l' orbital s del nivell 2 ( anomenat 2s) és més gran que l' orbital s del nivell 1 ( 1s). Passa el mateix si comparem el 3s amb el 2s ( el 3s és més gran), o el 3p amb el 2p.
- En el primer nivell només hi ha un orbital de tipus s.
- En el segon nivell hi ha orbitals del tipus s i p.
- En el tercer nivell hi ha orbitals de tipus s, p i d.
- En el quart nivell hi ha orbitals de tipus s, p, d i f.
 |
| Diagrama de Moeller |
Però aquí no acaba la complexitat de l' àtom, gràcies al Gran Col·lisionador d' Hadrons, GCH (en anglès Large Hadron Collider, LHC) s' han descobert noves partícules subatòmiques i s' està entenent una mica millor la gran complexitat de l' estructura de la matèria.
El GCH és un túnel de 27 km de circumferència, soterrat 50-175 m sota terra al nord-oest de la ciutat de Ginebra.
Si voleu ampliar una mica els coneixements sobre el GCH i l' estructura de la matèria podeu visualitzar el següent video
Aplicacions interactives sobre l'estructura de la matèria:
1.Iniciació Interactiva a la matèria.
2. Educaplus.org ( Química ).
3.Taula periòdica.
4.Taula periòdica Dinàmica
5. Formulació inorgànica- Les valències
Per Repassar
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada