Passa al contingut principal

Un Món Digital

La Revolució Digital

Vivim cada vegada més en un món digital. Ja no tenim càmeres fotogràfiques analògiques amb rodets de pel·lícula, sinó càmeres digitals de memòria flaix; gairebé no enviem cartes escrites, sinó correus electrònics o whatsapp...
Tot això fent servir microprocessadors complexos.

Estem vivint una autèntica revolució digital que, unida a la revolució de les telecomunicacions que ha representat Internet, ha transformat el món.




CLICA AQUÍ - UN MÓN DIGITAL



EL CODI BINARI

Convertidor de Text a Codi Binari


Sistema decimal
El nostre sistema numèric és de base 10 o "decimal" perquè utilitzem deu xifres per simbolitzar tots els números que necessitem: 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 y 9.

Quan hem de comptar per sobre de nou fem servir un sistema de posicions de manera que cada xifra té un valor específic que depèn de la posició que ocupa.

Més clarament: quan escrivim "10" fem servir dues xifres perquè no tenim prou símbols per fer-ho en una sola xifra. Així escrivim un 0 i posem una nova xifra unitària (un 1) a l'esquerra del zero. Aquesta xifra 1 ja no val 1, si no que té un nou valor degut a la seva posició a l'esquerra del zero.


9 unidades
10 unidades
forman 1 decena
11
una decena y una unidad
12
una decena y dos unidades


No hi ha cap símbol per representar el nombre deu. Quan arribem a deu representem una desena escrivint els símblos 1 i 0. El 1 indica una desena i el 0 vol dir que no hi ha més unitats.


La base més emprada al llarg de la història és 10, segurament perquè tenim 10 dits a les mans per a comptar. Una excepció notable és la numeració babilònica que usava 10 i 60 com a bases, i la numeració maya que usava 20 i 5, tot i que amb alguna irregularitat.

Saps que és possible usar altres bases?

En lloc de escriure 10 quan arribem a deu, podem canviar d'ordre quan arribem a 2 o 3 o 4, etc.

SISTEMA DE BASE 2 O BINARI

El sistema de numeració binari o de base 2 és un sistema posicional que utilitza només dos símbols per representar un número: 1 y 0

La paraula binari ve de "bi-" que significa dos. Tenim "bi-" en altres paraules como "bicicleta" (dues rodes) o "binoculars" (dos ulls).

Els agrupaments es fan de 2 en 2: dues unitats d'un ordre formen la unidad d'ordre superior següent.

Aquest sistema de numeració és sumament important perquè és el que fan servir els ordinadors per realitzar tots els seus càlculs i per a representar tota la informació.

En el sistema binari el número 2 no s'escriu mai, quan arribem a 2 unitats es forma un ordre nou i escrivim dues xifres, així 2 s'escriu "10" en aquest sistema:




Aquest sistema, molt pràctic pels càlculs automàtics amb sistemes electrònics digitals, és molt poc pràctic per l'escriptura habitual perquè l'expressió de les quantitats resulta molt llarga.

Par mostrar que un número és binari, escrivim un 2 petit a la dreta: 11102

D'aquesta manera ningú pot confondre'l amb el número decimal (mil cent deu).



Si poguéssim entrar dins la memòria d'un ordinador veuríem una successió de zeros i uns. Per mostrar les imatges, videos, text, etc, hi ha programes que prenen aquesta succesió de zeros i uns i la converteixen en una cosa més presentable.

Ara bé, per què s'han escollit els zeros i uns per representar tota la informcació?

Perquè els ordinadors treballen amb circuits elèctrics que poden tenir dos estats, passa corrent o no passa corrent:






Es representa el número 1 amb l'estat de "encès" i el 0 amb l'estat de "apagat", i ja tenim els dos símbols del sistema binari. Resulta que aquesta representació amb números binaris permet fer de tot: a cada lletra li assignem un número i aquest número l'escrivim en binari. Aquest número representat en binari queda a la memòria de l'ordinador representant la lletra per una successió de zeros i uns. 

Unitats bàsiques d'informació

Un dígit binari sol (el "0" i el "1") s'anomena un "bit". Por exemple 11010 té cinc bits de longitut.

La paraula bit prové de l'anglès "binary digit" i és la unidat més petita d'informació.

El byte, es una colecció de 8 bits i és la unidat de mesura estàndard dels ordinadors, de la memòria y de la capacitat d'emmagatzemament.



L'avenç de la tecnologia en molts camps ha fet que s'hagi passat del byte al Kilobyte (anomenat K), del kilobyte al Megabyte (Mega), del Megabyte al Gigabyte (Giga) ... i això seguirà creixent.







COM FUNCIONA EL DISC DUR D'UN ORDINADOR





I CONTESTEM

CONSUMISME TECNOLÒGIC

Durant aquests darrers anys ens hem trobat immersos en una crisi de dimensions molt grans i continuen apareixent notícies de grans cues de consumidors que esperen fora d'un establiment per comprar la versió nova d'un producte tecnològic. Si en època de crisi hem d'estalviar , hem de reflexionar sobre el nostre comportament en l'àmbit del consum.

La tecnologia forma part de la nostra vida diària. ens ajuda en la feina, a la llar i en la nostra vida quotidiana. Ens permet comunicar-nos, ampliar el nostre coneixement i la nostra creativitat. Però cal estar sempre a l'última? Hem de tenir el darrer aparell tecnològic abans que ningú i de la marca que tothom vol?

No hi ha dubte, les firmes del sector estroben en la lluita constant per innovar i marcar tendència. Aquestes innovacions tenen una repercussió indubtable en els ciutadans, però l'impacte real de la tecnologia en el benestar dels ciutadans depèn de qui en controla el desenvolupament i l'aplicació.
Com a empreses, busquen legítimament el seu benefici econòmic i superar a la competència. Ens fan creure que el seu objectiu final és "fer.nos la vida més fàcil". Però, òbviament, no és així. No hem de pensar que les firmes associades a les noves tecnologies són els nostres enemics, però tampoc ens hem de fiar cegament de la seva amistat.
La invasió d'actualitzacions, noves versions i avenços en determinats productes tecnològics és imparable. Però cada nova versió apareix amb menys millores. Millores de les quals , en molts casos, no en traurem cap profit. La major part d'usuaris no exploten de manera adequada els seus aparells.
La dependència que ens estem creant en l'ús de les aplicacions i les xarxes socials també ens aboca a aconseguir l'aparell d'última generació. Cada vegada necessitem més capacitat d'emmagatzematge per què la qualitat de videos i fotografies va millorant. Ens estan abocant a renovar-nos o a morir.
El cas dels smartphones pot servir d'exemple. La major part de les seves aplicacions i funcions no són usades pel client. Però la mitjana de vida d'un telèfon mòbil és de sis mesos. Per què rebutjem el nostre telèfon vell per un de nou si sóm gairebé idèntics i no sabem utilitzar bé cap dels dos?
El mateix caldria dir d'altres línies de productes, com les tauletes noves, els ordinadors,... Pot ser que algun amic o nosaltres mateixos siguem fanàtics de noves tecnologies. "Qui no voldria provar un aparell tecnològic nou abans que ningú?", es pregunten alguns.
En el sector de la tecnologia hi ha una considerable irresponsabilitat en el consum. El nombre d'aparells rebutjats és cada dia major. La vida útil d'un producte d'aquest àmbit es redueix. En els anys previs a la crisi el consum en la tecnologia avança sense fre. Des del 2008 la situació ha canviat, però el nostre comportament continua manifestant importants tendències consumistes. L'estalvi passa també per la reflexió i l'avaluació del comportament d'un mateix.


Red.es El gasto en servicios TiC aumenta en 2017

















1. Explica les oracions següents:


"La major part dels usuaris no exploten de manera adecuada els seus aparells".

"En el sector de la tecnologia hi ha una considerable irresponsabilitat en el consum"

2. Per què la paraula "vell" apareix al text entre cometes?

3. Resumeix el text en tres o quatre línies. Afegeix a continuació una línia o dues explicant la teva opinió sobre el tema tractat.

4. Qüestiona't:

" Et sembla un comportament ecològic canviar de telèfon mòbil cada pocs mesos?"

"Com es pot minimitzar l'impacte ambiental derivat dels continus canvis en el telèfon mòbil per part dels usuaris?"

5. Observa el diagrama de barres que hi ha més amunt i contesta: Com evoluciona l'addicció al telèfon mòbil segons l'edat? Quina opinió et mereix això? Quins aspectes positius i negatius pot tenir?




SOM ESCLAUS DE LA TECNOLOGIA !!!!!



Ens identifiquem en alguna d'aquestes situacions ?

Som adictes a la tecnologia i les xarxes socials?


Saps que és la NOMOFOBIA: Por irracional a no tenir el mòbil  No mobile phone phobia



COM ES POT REDUIR L'ADICCIÓ AL MÒBIL?



MOLT INTERESSANT - NO POT SER!!! DE TV3- ADDICCIÓ AL MÒBIL

I TÚ QUÈ EN PENSES?



Som esclaus de la tecnologia? Enumera unes quantes raons per les quals si i per les quals no.

Digues si has detectat algun comportament Nomofòbic en tu mateix. Explica què penses fer per solucionar-lo.

Et veus capaç de deixar el mòbil tot un dia a casa? Si contestes que no , perquè?

Prova de deixar-lo!!!!


Què cal saber sobre l'ús de dades a les xarxes socials: Privacitat i la seguretat a la xarxa


És indubtable que un dels problemes més grans d'Internet és la sensació d'inseguretat, en especial quan es tracta de transaccions comercials. Per tal que el comerç electrònic tingui èxit, els clients han de confiar amb les empreses i que les seves dades personals i bancàries estan emmagatzemades de forma segura.

En l'actualitat, aquest problema està resolt gràcies a diverses tecnologies de control de privacitat i transaccions segures. Algunes d'elles són:


Encriptació de dades i servidors segurs

Per transmetre dades personals o per transsaccions comercials a través d'Internet, s'acostuma a utilitzar un protocol especial anomenat https. La "s" afegida al final de les sigles HTTP indica que la presentació de continguts es porta a terme per un camí diferent del de la transferència d'informació habitual d'Internet. Aquest camí és més segur perquè implica l'encriptació de la informació que es transmet i l'ús de protocols específics de connexió anomenats TLS ( Transport Layer Security) o SSL (Secure Sockets Layer)


ATACS CONTRA LA SEGURETAT

S'acostuma a dir que a Internet hi ha "mil ulls" que observen les transaccions comercials i que miren de beneficiar-se de les llacunes de seguretat.

Resum de sistemes d'atac més comuns:

Troians : Petits programes que s'allotgen al nostre ordinador i que en poden controlar a distància el funcionament o bé memoritzar com premem les tecles quan introduïm una contrasenya. Arriben a través del correu electrònic o al descarregar fitxers d'alguna pàgina web.

Spyware ( Programes espia): Aplicacions que arriben a través del correu electrònic o de pàgines web i que s'instal·len a l'ordinador. Es tracta d'autèntics espies: Recopilen ddes sobre l'usuari, sobre els seus hàbits de navegació,etc..., i les envien a persones interessades.

AdWare: Programes que s'instal·len sense que ens n'adonem i que mosyren publicitat quan naveguem pee Internet (finestres emergents)

Phishing: Tècnica de suplantació de pàgines web d'entitats bancàries. Consisteix a enviar un correu electrònic en què s'avisa de problemes tècnics o de canvis a la web de l'entitat i demanen a l'usuari que introdueixi les seves claus.


La majoria d'aquestes amenaces es poden eviatr simplement  amb una antivirus o bé un tallafoc (firewall).


LA PROTECCIÓ DE DADES
Les Lleis espanyoles protegeixen la privacitat de les persones a través d'una Llei de protecció de dades la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre , de protecció de dades de caràcter personal (LOPD)

Aquesta llei exigeis a les empreses que treballen amb bases de dades de clients que compleixin una sèrie de requisits, com ara la privacitat d'aquestes dades, la seva custòdia amb certes normes de seguretat i la informació al client de com es porta a terme aquesta gestió.

Les empreses s'obliguen a no transferir aquestes bases de dades a tercers sense informar-ne prèviament als clients, els quals tenen el dret de modificar o esborrar les seves dades en qualsevol moment.

Per garantir el compliment d'aquestes normes es va crear l' AEPD ( Agència espanyola de protecció de dades).


Vigila el que penjes a la xarxa; com pot afectar al teu futur



Seguretat Digital









Tot i això hem d'estar al dia i tenir força competències digitals ja que....


LES XARXES SOCIALS










Des de fa uns quants anys molts usuaris d'Internet fan servir un sistema de comunicació molt eficient per mantenir en contacte gairebé permanent un grup d'amics : Les xarxes socials.

Una xarxa social és un mitjà de comunicació que posa en contacte persones amb alguns interessos comuns, un grup d'amics, familiars o persones que comparteixen alguna afició.


En els darrers anys la influència de les xarxes socials ha anat més enllà, les empreses les fan servir com un element més publicitari i de màrqueting. També han estat claus en alguns esdeveniments polítics i socials com a mitjà de comunicació ràpid i eficient.

Algunes de les xarxes socials més utilitzades són:
Instagram, Facebook, Twitter, Youtube, Whatsup,...

RISCOS DERIVATS DE L'ÚS DE XARXES SOCIALS

Les xarxes socials ofereixen molts avantatges, però s'han d'utilitzar amb precaució per evitar alguns problemes:

1. Pèrdua de la privacitat

La informació distribuïda per un usuari pot ser fàcilment compartida per altres usuaris, a vegades de manera inconscient i a vegades no.

2. Accés a continguts poc adequats

Ningú controla el que altres usuaris publiquen per això s'ha de vigilar molt amb les persones que apareixen com amics.

3. Pèrdua de contacte directe

Moltes persones poden substituir moltes de les seves relacions personals per relacions virtuals, amb la consegüent pèrdua de contacte social.

4. Assetjament

Les xarxes socials també es poden utilitzar per insultar o difondre amenaces, fent-los xantatge. Cyberbullying

5. Addicció

Veritablement hi ha persones enganxades a alguna xarxa social de forma permanent, publicant tot el que fan amb imatges, comentaris, ubicacions,..

INCOMPLIMENT DE LA LLEI EN FER SERVIR LES XARXES 


Infraccions que es poden cometre , a vegades inconscientment:

1. Violació de la intimitat: Les fotos de menors han d'estar consentides per pares o tutors.
2. Delicte contra els drets d'autor
3. Difamació
4. Suplantació de la identitat

1. Elabora una llista dels avantatges més significatius que tenen les diferents xarxes socials, segons la teva opinió.

2. En alguns països s'han censurat determinades xarxes socials, quines són les causes d'aquest fet?

3. L'ús incontrolat de les xarxes socials pot ser perillós per als menors. Elabora una llista de consells que tu donaries a un infant per evitar que faci un mal ús de les xarxes socials.


4. Fes una enquesta entre els teus familiars i amics de l'ús de les xarxes socials:

  • Quines xarxes socials fan servir
  • El grup de persones amb les que comparteixen informació a la xarxa social; amics, familiars, companys d'escola, companys de feina,..
  • Senten que estan "enganxats" a la xarxa?
  • Quantes hores a la setmana dediquen a aquesta xarxa social?
  • Quines activitats fan habitualment a la xarxa: Llegir notícies, publicar fotografies, veure imatges o vídeos,..
  • Quin tipus de continguts pugen habitualment a la xraxa; textos, imatges, vídeos,...
Amb les dades obtingudes genera un informe que mostri els resultats: Presentació o document de text.


I què en fem dels residus que es generen amb el consum extrem de tecnologia?





L'Obsolescència Programada és l'escurçament deliberat de la vida d'un producte per incrementar-ne el consum. L'any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: "Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis." I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament. Basant-se en una acurada recerca de més de tres anys, i utilitzant imatges d'arxiu molt poc conegudes, COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR relata la fascinant història de l'Obsolescència Programada des dels seus orígens cap a 1920 (quan es va formar un càrtel per limitar la vida útil de les bombetes elèctriques) fins a casos actuals que afecten a productes electrònics de darrera generació (iPods, impressores...) passant per la misteriosa desaparició de les mitges de niló a prova de carreres.











IMPRESSORES 3D



Què són?

Prototip d'impressora d'òrgans huma

Una impressora 3D és una màquina que serveix per produir representacions 3D físiques de models creats per ordinador, mitjançant una tècnica anomenada fabricació additiva. 

Sorgeixen amb la necessitat de crear prototips d'una manera més ràpida i econòmica del que es feia fins llavors, a partir d'arxius de disseny assistit per computador (CAD). 

Un dels principals avantatges que té la impressió 3D respecte a altres mètodes de fabricació, és que elimina moltes de les restriccions de disseny que aquestes altres tenen; com per exemple la possibilitat de desemmotllament en les peces fabricades per injecció de polímers

Tot i que en un primer moment la tecnologia s'utilitzava bàsicament per a la fabricació de prototips i maquetes per sectors com l'arquitectura i el disseny industrial, actualment, gràcies a la reducció dels costos i l'increment dels materials i tecnologies disponibles, la impressió 3D està incrementant la seva presència no només en l'àmbit industrial, sinó també domèstic i formatiu.



Com funciona?

Qualsevol métode d'impressió 3D segueix el mateix procés d'impressió, i compte de 5 pasos obligatoris i un últim opcional.

  • Modelació digital: Es crea un disseny assistit per computador (CAD).
  • Exportació: El disseny és exportat amb extensió ".stl".
  • Traducció: Aquest fitxer exportat es tradueix amb instruccions que les impressores 3D són capaces d'entendre per realitzar l'objecte el qual es vol imprimir, aquest procés es fa automàticament pel programa de disseny.
  • Connexió: Les traduccions s'introdueixen a la impressora.
  • Impressió: La impressora comença a imprimir l'objecte, aquest procés pot trigar minuts, hores o dies, depenen de la mida de l'objecte.
  • Acabat (opcional): Molts processos d'impressió requereixen algun tipus de retoc al final de la impressió, el més comú és desemmotllar els objectes de la base de la impressora o de material auxiliar utilitzat durant la impressió.
ARA FAREM UN DISSENY 3D















Utilitzarem l'aplicació TINKERCAD


Quan hagis entrat al web registra't amb un usuari i una contrasenya

Investiga com funciona : Visualitza algun tutorial que et mostri com fer.ho si s'escau. També busca models que et puguin servir d' inspiració.

A continuació utilitza-la per dissenyar alguna figura, logo,... que serveixi per alguna cosa, pot ser un clauer, nom,...

En acabar es farà una presentació dels dissenys i mitjançant unes valoracions fetes per tots els alumnes es decidiran tres guanyadors. Els tres millors dissenys seran imprimits amb una impressora 3D.

També es pot utilitzar l'aplicació SKETCHUP
CLICA AQUÍ - SKETCHUP

I QUÈ PASSA AMB ELS ROBOTS? ROBÒTICA I ÈTICA












PEL·LÍCULES: 
La Xarxa Social 
Exmachina




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

EL MÈTODE CIENTÍFIC

El mètode científic és un procés que serveix per investigar allò desconegut, un procés que utilitza l'evidència i l'experimentació. Les persones que fan ciència utilitzen aquest mètode amb la finalitat de trobar informació per respondre les preguntes que es fan. Quan un/a científic/a utilitza aquest mètode pot reproduir experiments que hagi fet un altre científic. Per què penses que és important que un/a científic/a pugui reproduir els experiments realitzats per altres persones? Gairebé totes les versions del mètode científic inclouen els següents passos, si bé no sempre en el mateix ordre:  Fer observacions  Identificar una pregunta que es vol respondre a partir de les observacions  Esbrinar allò que ja es coneix de les observacions realitzades (recerca)  Elaborar una hipòtesi  Posar la hipòtesi a prova  Analitzar els resultats  Comunicar els teus resultats  Fer observacions Imagina que ets un/a científic/a. Mentre reculls mostres d'aigua a una bassa obs