Passa al contingut principal

Cultura científica

El perquè del coneixement científic i tecnològic

Què és la ciència?

Definir el que és la ciència, és, si més no, complexe. Fan falta més de quatre paraules i cal fer un repàs històric del camí que ha seguit la ciència per entendre què és i que no és la ciència.

Ciència a la Viquipèdia

La ciència i el seu mètode. El mètode científic

Ciència és….
  • La ciència és una forma de conèixer el món. Es basa en la observació de fets naturals i tracta d’explicar-los.
  • La ciència busca regularitats i interaccions, tracta de relacionar causa i efecte. 
  • La ciència és el procés de descriure, interpretar i predir fets naturals. Els seus procediments són: observar i recollir dades, imaginar possibles explicacions i emetre hipòtesis, testar la seva validesa, revisar-les i presentar aquestes hipòtesis i les seves evidències a d’altres científics i científiques per tal siguin discutides entre iguals 
  • Les hipòtesis són explicacions provisionals sobre perquè passa algun fet, les prediccions són suposicions sobre què passarà en determinada situació. 
  • Les explicacions científiques han de ser lògiques i consistents amb les evidències de que es disposa. 
  • Com no tots els fenòmens són directament observables, la ciència necessita de la inferència i la interpretació. Utilitzem inferències i interpretacions per comprendre la naturalesa dels àtoms, i el mecanisme de l’evolució. De la mateixa manera acceptem la teoria de l’heliocentrisme (els planetes es mouen al voltant del Sol) que també està basada en inferències: cap persona ha estat un any sencer en l’espai per veure que efectivament la Terra gira al voltant del Sol. El que sabem no és a partir d’una observació directa, sinó a inferències obtingudes a partir de un munt de mesures. Les persones, fins i tot les que no tenen formació científica, no dubten de la teoria de la gravetat, encara que no sàpiguen com funciona (ningú es llença per la finestra per què no creu en l’existència de la gravetat!!)
  • La ciència és acumulativa i està en constant canvi, en continua construcció. 

  • Ves al següent enllaç per realitzar la introducció a la Cultura Científica de 1r de Batxillerat
El coneixement Científic

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SANG : L' essència de la Vida

El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


Per què la sang és vermella?
La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

L’hem…

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
 De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…

ECOLOGIA: Els ecosistemes

Els ecosistemes
Unecosistemaés el conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre aquests i el lloc on viuen. A la natura hi ha ecosistemes molt diversos, que es diferencien pels elements concrets que els formen. En general, es fa difícil parlar de les dimensions d’un ecosistema: un oceà, uns aiguamolls, un formiguer o un tronc caigut poden ser considerats ecosistemes. També es fa difícil parlar d’ecosistemes aïllats, ja que tots estan imbricats els uns en els altres. Un llac, per exemple, es pot considerar un ecosistema, però al mateix temps forma part d’un ecosistema més gran amb els rius que hi desemboquen.

L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.



1. Elements d’un ecosistema.
En qualsevol ecosistema es …