Passa al contingut principal

GEOLOGIA : Mapa i perfil topogràfic

Què és un perfil topogràfic?




Un mapa topogràfic és la representació en un plànol d’un lloc concret.

En un mapa topogràfic es veuen representats els seus elements, com els rius, el relleu, les vies de comunicació, els pobles i ciutats, etc.



Aquests elements estan representats amb símbols i colors diferents que s’expliquen a la llegenda del mapa.

Els mapes es fan a escala; és a dir, les distàncies reals es redueixen a la mateixa mida per mitjà d’una divisió. Així, l’escala 1:50000 vol dir que 1 cm del mapa correspon a 50000 cm (o 500 m) de distància real.


Si observem atentament el mapa, veurem que és cobert de línies de color terrós, en alguns casos, negres. Aquestes línies se’n diuen corbes de nivell i indiquen la formació del terreny. 

Les corbes de nivell són, en realitat, línies imaginàries que uneixen els punts del terreny que es troben a la mateixa altitud sobre el nivell del mar.


Entre dues corbes de nivell consecutives hi ha una diferència d’altitud física que s'anomena interval de nivell o equidistància.

Si poguéssim serrar horitzontalment llesques del terreny, cada 5 o 10 metres, el perímetre de cada una d'aquestes seccions del terreny, correspondria a una corba de nivell, en el mapa, i la distància existent entre elles, a l'equidistància. 

Més important que saber descobrir l’altitud sobre el nivell del mar, es saber "llegir" les corbes de nivell de tal manera que es pugui veure clara la configuració del terreny. 

Per tal d’aconseguir-ho, cal recordar alguns punts: 

  • Les corbes de nivell tancades volten el cim d’un pujolet o collet; 
  • Les corbes de nivell situades unes vora les altres, indiquen un pendent escarpat; 
  • Les corbes de nivell molt distanciades indiquen un terreny relativament pla o de declivi suau; 
  • Les corbes de nivell separades uniformement indiquen un pendent regular; 
  • Les corbes de nivell separades desigualment indiquen un pendent irregular; 

El rius o rierols corren al costat de les corbes de nivell.



Si volem conèixer el desnivell d’un territori, n’hem de fer un perfil topogràfic. Ara et proposem elaborar un perfil topogràfic seguint els passos següents: 





1. Agafem un mapa topogràfic de la zona que volem conèixer. 



Identifiquem el lloc concret que treballarem i el limitem amb dos punts: el de sortida i el d’arribada. 





2. Tracem una línia recta entre l’inici i el final del recorregut. 




3. En un full de paper mil·limetrat, hi dibuixem dos eixos de coordenades; en l’horitzontal, hi representem la longitud del recorregut, i en el vertical, l’alçada en metres. 



4. El millor és fer coincidir l’escala del mapa amb la del paper. 



5. Dobleguem el paper mil·limetrat per l’eix horitzontal que es correspon amb la longitud.  Posem a sobre del mapa el full de paper fent coincidir l’eix amb la línea que hem traçat  sobre el mapa. Marquem un punt a cada corba de nivell (recorda que són línies que uneixen punts situats a una mateixa altura). 

De cada punt, n’anotem l’altura. 




6. A continuació, despleguem el paper mil·limetrat i unim els punts que hem assenyalat, i ja tindrem fet el perfil topogràfic.













ARA ET TOCA A TU




1. Intenta esbrinar quin relleu correspon a cada corba de nivell





2. Seguiu les instruccions que se us dona al LABORATORI VIRTUAL de l' enllaç que hi ha a continuació i feu el perfil on line.






3.  Fes el perfil topogràfic del traçat següent:






VIDEOS QUE ENS EXPLIQUEN COM FER UN PERFIL TOPOGRÀFIC


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SANG : L' essència de la Vida

El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis, i que cada hora recorren 120 cops el cos humà sencer. La sang és el gran sistema de comunicació i transport de l’organisme: duu a les cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessiten, recull els productes de rebuig de l’organisme, transporta les hormones, regula la temperatura del cos i altres magnituds químiques dels teixits i conté el nostre sistema immunitari.


Per què la sang és vermella?
La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Allò que dóna el color vermell a la sang és l’hemoglobina, una proteïna rica en ferro, que es troba dins els glòbuls vermells i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos. Per això el ferro és tan important en la dieta. La manca de ferro, i, per tant, d’hemoglobina, provoca anèmia, debilitat i pal·lidesa.

L’hem…

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI

1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI.

L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.
 De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques.




2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita)





No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes
2.1. Locals externes. Són barreres físiques o químique…

ECOLOGIA: Els ecosistemes

Els ecosistemes
Unecosistemaés el conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre aquests i el lloc on viuen. A la natura hi ha ecosistemes molt diversos, que es diferencien pels elements concrets que els formen. En general, es fa difícil parlar de les dimensions d’un ecosistema: un oceà, uns aiguamolls, un formiguer o un tronc caigut poden ser considerats ecosistemes. També es fa difícil parlar d’ecosistemes aïllats, ja que tots estan imbricats els uns en els altres. Un llac, per exemple, es pot considerar un ecosistema, però al mateix temps forma part d’un ecosistema més gran amb els rius que hi desemboquen.

L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.



1. Elements d’un ecosistema.
En qualsevol ecosistema es …